Premis contra el Malbaratament Alimentari

Font: Mercabarna

18/07/2019 - 14:19

Els Premis Mercabarna-Paco Muñoz contra el malbaratament alimentari estan concebuts per promoure i reconèixer les iniciatives que es duen a terme per lluitar contra el malbaratament alimentari en l'esglaó de la producció i de la distribució de la cadena alimentària.

 

Per què uns premis contra el malbaratament?

Un terç dels aliments que es produeixen al món es llença.

A la Unió Europea, cada any es malbaraten 88 milions de tones d'aliments, amb un cost associat de 143 bilions d'euros. Aquesta quantitat equival a uns 173 kg per persona.
Es produeix malbaratament en tots els passos de la cadena alimentària. La producció i el processament generen el 30% dels aliments descartats, la comercialització el 5%. Al final del procés, en els serveis i les llars, s'acumula el 65% d'aquest fenomen.

 

HOMENATGE A UN REFERENT

El nom dels premis Mercabarna-Paco Muñoz vol ser un homenatge a la tasca que va desenvolupar Paco Muñoz al llarg de la seva trajectòria professional en la lluita contra el malbaratament alimentari. Paco Muñoz és un referent per a Mercabarna, tant pel seu treball a la Universitat Autònoma de Barcelona com a la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA) amb la que va realitzar un estudi per maximitzar l’aprofitament alimentari en aquest mercat.


 

CATEGORIES

La dotació del premi és de 5.000 euros per cada categoria.

  • Millor iniciativa del sector de la producció. 

S'hi poden presentar productors catalans del sector hortofructícola, carni o pesquer que apliquin mesures per ajudar a reduir la pèrdua de producció.

  • Millor iniciativa d'empresa majorista.

S'hi poden presentar empreses majoristes, amb seu a Catalunya, dels sectors hortofructícola, carni o pesquer, que implementin mesures per reduir el malbaratament alimentari.

  • Millor iniciativa d'empresa detallista.

S'hi poden presentar comerços detallistes, amb seu a Catalunya, que comercialitzin productes dels sectors hortofructícola, carni o pesquer, que implementin mesures per reduir el malbaratament alimentari.

  • Millor iniciativa de treball en xarxa.

S'hi poden presentar iniciatives que lluitin contra el malbaratament alimentari, promogudes entre dos o més agents de la cadena alimentària i d'entitats socials.

JURAT

Els guardons compten amb un jurat d’experts:

Glòria Cugat. Subdirectora general d'Inspecció i Control Agroalimentari al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Elena Bagaria. Tècnica del Departament de Prevenció i Eficiència dels Recursos a l'Agència Catalana de Residus.
Carles Vázquez. Cap de Gestió de Residus de l'Ajuntament de Barcelona.
Gaby Susana. Directora de la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA).
Arturo Angulo. Expert en aliances a l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).
Chema Gil. Director del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA).

El termini d'admissió de projectes s'obre el 3 de juliol i finalitza el 15 d'octubre de 2019.

PARÀMETRES A VOLORAR 

(fins a 50 punts)

CATEGORIA 1, 2 i 3 

  • La innovació de la mesura, iniciativa o projecte (desenvolupament de producte; en els diferents processos del negoci; etc.) 10 punts. Es valorarà que la/es mesura/es siguin originals, i que en el seu desenvolupament s’hagin aplicat solucions tecnològiques innovadores.

  • Els indicadors de seguiment: l'evolució i les accions per mesurar l’impacte: 10 punts
  • L´abast de l'impacte positiu de la mesura o iniciativa: 30 punts
    • Impacte social (10 punts): Explicació i indicadors sobre l'impacte que la mesura, iniciativa o projecte genera a la societat. Exemples a títol enunciatiu: número de persones o col·lectius a qui beneficia; problemes socials que se solucionen o que es minimitzen; canvi d'hàbits positius que provoca; tones d'aliments que s'aprofiten, etc.
    • Impacte ambiental (10 punts): Explicar la incidència positiva de la/es mesura/es sobre l’ús del sòl, de l’aigua (petjada hídrica), canvi climàtic (petjada de carboni) o sobre la biodiversitat.
    • Impacte econòmic (10 punts): Explicar la quantificació econòmica de l’estalvi que genera la reducció de malbaratament amb la/es iniciativa/es, així com la quantificació de la reducció del cost de la gestió de residus.

CATEGORIA 4 

En relació a la categoria "treball en xarxa", es tindran en compte el següents  paràmetres:

  • El nombre, categoria i implicació dels actors: es valorarà el nombre i diversitat dels actors implicats i el tipus d’implicació de cada actor: 5 punts
  • La innovació de la mesura, iniciativa o projecte (desenvolupament de producte; en els diferents processos del negoci; etc.): 5 punts
  • Els indicadors de seguiment: la evolució i les accions per mesurar l’impacte: 10 punts
  • L’abast de l'impacte positiu de la mesura/iniciativa/projecte:
    • Impacte social (10 punts)
    • Impacte ambiental (10 punts)
    • Impacte econòmic (10 punts)

Formulari d’inscripció als premis

Bases de participació


 

Relacionats

Article

A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a l’any, mentre que el 22 % de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. Amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar 500.000 persones. La Generalitat, mitjançant l'Agència de Residus de Catalunya, ha elaborat el Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari de Catalunya (2019-2020), que inclou un seguit de recomanacions per educar els nens a fer un consum responsable i no malbaratar aliments.

Article

Saps quant menjar es llença al món? Has pensat mai quines conseqüències té aquest problema? I tu, què faries per fer-hi front? L'organització Espigoladors busca infants i joves amb idees originals i ganes de transformar el món. Si tens entre 6 i 17 anys participa al Premi #elmenjarnoesllença i sigues part de la solució!

Article

L'Ajuntament de Arenys de Mar ha engegat una campanya de reducció del malbaratament alimentari als restaurants amb una iniciativa que vol normalitzar entre la població l'hàbit d'emportar-nos a casa el menjar i la beguda que no hem pogut consumir al restaurant i, alhora, facilitar bones pràctiques en el sector de la restauració.

Butlletí