Manual de bones pràctiques en bioseguretat projecte dins el projecte Life Tritó Montseny

Font: Xarxa de Parcs Naturals

19/10/2020 - 14:27

El manual de bones pràctiques en bioseguretat està dirigit a entitats d’educació ambiental, escoles de natura i centres educatius i pretén divulgar la problemàtica de les malalties infeccioses en els amfibis i sensibilitzar-ne la població perquè pugui realitzar activitats educatives sense introduir patògens al medi.

En el marc del projecte Life Tritó Montseny s’ha redactat un manual de bones pràctiques en matèria de bioseguretat per a la descoberta dels amfibis destinat a les entitats d’educació ambiental, les escoles de natura i els centres educatius.

Es tracta d’una eina editada tant en format digital com en paper encaminada a evitar la transmissió de malalties infeccioses ocasionades per fongs i virus, que afecten greument moltes espècies d’aquest grup faunístic.

El document és el resultat de dues taules de treball organitzades sota el títol “Les malalties emergents en amfibis: directrius i pautes de bioseguretat per a les activitats educatives en el medi aquàtic del Montseny”, en les quals van participar entitats d’educació ambiental, de conservació i de voluntariat, així com centres educatius.

Segons dades d’aquest 2020 de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, el 41 % de les espècies conegudes d’amfibis a escala mundial estan amenaçades. Un dels principals factors que ha motivat aquesta situació són les malalties infeccioses provocades per fongs, virus i altres patògens, que poden arribar a ocasionar morts massives d’individus.

Al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny hi habita un amfibi únic al món catalogat en perill d’extinció, el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi). L’entrada de patògens causants d’aquestes malalties mortíferes és, doncs, una greu amenaça per a les poblacions salvatges d’aquesta espècie tan singular.

Conscients d’aquest fet, des del projecte Life Tritó Montseny s'ha gestat aquest manual de bones pràctiques per divulgar la problemàtica d’aquestes malalties i sensibilitzar-ne la població perquè pugui realitzar les activitats d’educació ambiental de descoberta sense introduir patògens al medi. I és que aquest tipus d’activitats són considerades un recurs didàctic molt valuós i atractiu per apropar-se a la natura, conèixer-la i, sobretot, respectar-la.

En el document, s’hi inclouen continguts com ara les mesures a adoptar en la descoberta d’una riera o punt d’aigua i la manipulació d’amfibis; el protocol de desinfecció dels materials per a la recollida de mostres a camp; l'equip de mostreig necessari per tenir en compte la desinfecció del material, i un apartat de prevenció (mala praxi per desconeixement, alliberament d’espècies exòtiques), entre d’altres.

El manual, les recomanacions del qual poden ser d’utilitat tant al Montseny com en qualsevol altre territori, es tanca amb un decàleg que descriu resumidament què es pot fer i què no en relació amb l’estudi i la manipulació dels amfibis per evitar la transmissió de malalties infeccioses.

El disseny gràfic, molt didàctic i atractiu, ha anat a càrrec de Lucas Wainer; el contingut tècnic, a càrrec de Daniel Fernández i Albert Montori, i la coordinació, a càrrec del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

Els 5.000 exemplars impresos es distribuiran entre els socis del projecte Life Tritó Montseny (la Diputació de Barcelona, que el coordina; la Diputació de Girona; la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat i de Forestal Catalana, i el Zoo de Barcelona), els centres educatius del Parc Natural, els equipaments d’educació ambiental del territori i les entitats participants a la taula de treball.

El projecte Life Tritó Montseny, que està cofinançat pel programa LIFE de la Unió Europea, va iniciar-se l’1 d’octubre del 2016 davant la necessitat de protegir el tritó del Montseny.


 

Categories: 

Relacionats

Article

El Museu de Ciències Naturals de Granollers obre una nova plataforma lirons.org per al seguiment i estudi del liró gris (Glis glis). Formada per una combinació entre investigadors professionals i persones voluntàries, té l'objectiu principal de recollir dades suficients sobre aquesta espècie i veure així la seva resposta als canvis del clima i del paisatge. El programa de seguiment del liró gris compta amb una trentena d'estacions a Catalunya algunes d'elles situades al Parc del Montnegre i el Corredor, al Parc Natural del Montseny i a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, on compten amb el suport principal de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Article
El Servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona difon una sèrie de vuit protocols de gestió de la flora exòtica invasora

Les invasions biològiques representen la segona causa més important de pèrdua de biodiversitat després dels canvis d'usos del sòl i de la destrucció d'hàbitats, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UCIN). Però, quines són les principals espècies exòtiques invasores que s'estableixen a les comarques gironines amb oportunitats reals de ser gestionades? Com cal actuar perquè el seu impacte no afecti les espècies autòctones, sense desplaçar-les ni produir canvis substancials en la composició dels hàbitats? El Servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona treballa des de fa temps per respondre aquestes preguntes i ara presenta una sèrie de vuit protocols de gestió de la flora exòtica invasora.

Article

Aquest mapa en línia que recull la flora i la fauna urbanes és una eina oberta a tothom per conèixer la biodiversitat de la ciutat, gaudir-ne i protegir-la. S’ha actualitzat i recull prop de 1.500 espècies d’arbres i plantes i 532 d’animals.

Butlletí