Com hauríem de calcular les emissions de CO2 d'un país? Comptant només les que es produeixen dins del territori o sumant també les que es generen en fabricar els productes forans que consumeixen els seus ciutadans? Dos científics dels EUA han intentat donar resposta a aquestes preguntes creuant les dades de distribució mundial d'emissions amb les de comerç per sectors, i la conclusió és significativa: els països rics externalitzen més d'una tercera part del CO2 generat en produir els béns i serveis que consumeixen els seus ciutadans. Xina és el principal receptor d'aquestes emissions: gairebé una quarta part del seu total nacional es deu a la producció de béns que surten de les seves fronteres.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge va atorgar l'Etiqueta ecològica de la Unió Europea a 14 noves empreses durant l'any 2009, l'increment interanual més gran a Catalunya des de la creació d'aquesta certificació europea l'any 1992, fins el punt que ja acumula el 82% dels atorgaments d'aquest distintiu a tot l'Estat espanyol.
En aquest sentit, només sis comunitats autònomes disposen d'un organisme competent per gestionar sol·licituds de l'Etiqueta ecològica de la Unió Europea, motiu pel qual la Generalitat ha atorgat, de manera subsidiària, l'ecoetiqueta a disset empreses d'altres comunitats.
El Servei Meteorològic de Catalunya acaba de publicar l'avanç del Butlletí climàtic de l'any 2009, que mostra com el 2009 ha estat càlid a gairebé tot Catalunya i sec a la majoria de comarques, especialment als dos extrems del litoral i prelitoral.
Pel que fa a les temperatures, l'any 2009 ha estat un dels més càlids de les darreres dècades -només per darrere dels anys 2006 i 2003-, amb una temperatura que ha estat entre 0,5 i 1,5 ºC superior a la mitjana climàtica a gran part del país.
Quant a les precipitacions, i comparant els valors de precipitació recollida durant l'any amb la mitjana climàtica, l'any ha estat sec a la major part del país. Concretament, la precipitació acumulada ha quedat per sota del 70% de la mitjana climàtica al tram final de l'Ebre i a les comarques de l'extrem nord-est, on fins i tot hi ha alguns punts on s'ha recollit menys del 50% de la mitjana climàtica, com ara al peu de la serra de l'Albera.
El canvi climàtic podria comportar la pèrdua de fins a un 30% del cabal dels rius catalans en 60 anys, segons l'estudi Aigua i canvi climàtic, diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, fruit del treball conjunt entre la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i l'Agència Catalana de l'Aigua, amb la col·laboració d'experts del món científic i universitari. A mitjà termini (entre els anys 2020 i 2040), la reducció de les aportacions mitjanes als rius ja estarà al voltant del 5%, i vindrà acompanyada d'un increment de la variabilitat estacional i d'un augment de la freqüència dels fenòmens hidrològics extrems, com sequeres i riuades.
Aquesta reducció de cabals inclou la minva de les precipitacions, la pujada de la temperatura, els canvis de cobertura vegetal en àrees extenses, amb l'augment de l'evapotranspiració, i la reducció de les reserves d'aigua al sòl, amb la reducció de l'eficiència en la infiltració.
El Servei Meteorològic de Catalunya, a través de les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) que gestiona, ha enregistrat el novembre més càlid dels darrers 10 anys. En molts punts del país, des del litoral fins a les comarques de ponent, s'ha arribat a superar els 25 ºC de temperatura màxima. A banda de resultar poc habituals en un mes de novembre, són registres excepcionals per a la segona quinzena d'aquest mes, ja que la resta d'episodis d'alta temperatura comparables en novembres passats (1985, 1995, 1999 i 2002) es van produir durant la primera quinzena.
Les papallones diürnes destaquen com un dels grups d'organismes que més evidències aporten dels efectes del canvi climàtic sobre la distribució de les espècies. Recentment, i lligat amb l'escalfament del clima, s'ha observat a Catalunya l'arribada d'espècies africanes, la presència de les quals mai no havia estat enregistrada anteriorment.
Com a exemples es pot esmentar el cas de la famosa papallona monarca, Danaus plexippus, una espècie fortament migradora que, l'estiu de 2003, va aparèixer per primer cop al Delta de l'Ebre. Un altre exemple el proporciona una petita Colotis evagore (en la foto), pròpia de les zones desèrtiques del nord d'Àfrica i que l'estiu de 2004 va aparèixer per primer cop al sud de Catalunya, aquest cop en una zona del Segrià.
Catalunya és la comunitat autònoma que més contamina en termes absoluts amb 53.161 kilotones de CO2 equivalent, seguida d'Andalusia i Castella-Lleó, segons un estudi elaborat per la Fundació de les Caixes d'Estalvis (FUNCAS). Tot i això, la comunitat catalana, amb 8,1 tones per habitant, és de les que menys emissions d'aquest tipus té per càpita, ja que només presenten registres inferiors en contaminació vuit demarcacions. En concret, les dades de l'estudi revelen que la mitjana d'emissions del conjunt d'Espanya se situa en 9,2 tones de CO2 per càpita, una xifra que, en el cas d'Astúries es triplica (29,7 tones).
Les diferències existents entre les comunitats autònomes radiquen en aspectes com el grau d'autoabastiment elèctric, la presència de centrals de carbó o el pes de la indústria en cada regió, puntualitza l'informe.
S'acaba l'estiu i, com cada any, cal fer balanç dels estralls que han fet els incendis als boscos catalans.
En sis anys, el descens del consum domèstic ha permès estalviar 345 hectòmetres cúbics d'aigua a Catalunya, prou com per omplir els pantans de Susqueda i Sau.
Catalunya recupera el doble de residus que el conjunt d'Espanya, un percentatge que se situa tres o quatre punts per damunt de la mitjana europea de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Bertrand Picard, l'aventurer suís que ja va fer la volta al món en un globus aerostàtic el 1999, s'ha proposat ara repetir la gesta a bord del Solar Impulse, un prototip d'avió solar que s'acaba de presentar.
De punta a punta de les ales, el Solar Impulse té la mida d'un Airbus A340, més de seixanta metres, però és molt més lleuger: pesa com un cotxe, uns mil cinc-cents quilos. A les ales hi ha unes dotze mil cèl·lules fotoelèctriques per prendre l'energia solar, que s'acumula en unes bateries i permet l'aparell seguir volant quan és de nit. Picard comencarà els vols de prova ben aviat, però esperarà fins el 2012 a intentar donar la volta al món.
Enllaç: Web oficial del Solar Impulse
L'alternativa al cotxe privat en època de crisi és més transport públic, segons una enquesta realitzada pel Reial Automòbil Club (RACC). A Madrid, això han contestat el 51% dels enquestats, enfront del 42% de Barcelona, una ciutat en la que tradicionalment es fa servir més la xarxa de transport que a Madrid. De fet, el 79% dels enquestats a la capital catalana diu que l'utilitza habitualment enfront del 57% a Madrid.
Quelcom semblant passa amb els desplaçaments a peu, que han augmentat molt més a Madrid -el 46% - que a Barcelona, amb el 28%. La capital catalana camina però molt més que l'espanyola: el 77% dels barcelonins ha contestat que van molt a peu, enfront del 58% dels habitants de la capital espanyola.
Enllaç: Barcelona lidera la batalla contra el cotxe (El País)
El Trambaix, el tramvia que comunica Barcelona i L'Hospitalet amb cinc municipis del Baix Llobregat, celebra el seu cinquè aniversari totalment integrat al territori i amb més de 50.000 usuaris diaris. Lluny queden ja les manifestacions de rebuig al mitjà de transport i els accidents, amb cotxes i vianants, quan es va estrenar.
Enllaç: El Trambaix fa cinc anys integrat al territori (La Malla)
