En sis anys, el descens del consum domèstic ha permès estalviar 345 hectòmetres cúbics d'aigua a Catalunya, prou com per omplir els pantans de Susqueda i Sau.
Catalunya recupera el doble de residus que el conjunt d'Espanya, un percentatge que se situa tres o quatre punts per damunt de la mitjana europea de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Bertrand Picard, l'aventurer suís que ja va fer la volta al món en un globus aerostàtic el 1999, s'ha proposat ara repetir la gesta a bord del Solar Impulse, un prototip d'avió solar que s'acaba de presentar.
De punta a punta de les ales, el Solar Impulse té la mida d'un Airbus A340, més de seixanta metres, però és molt més lleuger: pesa com un cotxe, uns mil cinc-cents quilos. A les ales hi ha unes dotze mil cèl·lules fotoelèctriques per prendre l'energia solar, que s'acumula en unes bateries i permet l'aparell seguir volant quan és de nit. Picard comencarà els vols de prova ben aviat, però esperarà fins el 2012 a intentar donar la volta al món.
L'alternativa al cotxe privat en època de crisi és més transport públic, segons una enquesta realitzada pel Reial Automòbil Club (RACC). A Madrid, això han contestat el 51% dels enquestats, enfront del 42% de Barcelona, una ciutat en la que tradicionalment es fa servir més la xarxa de transport que a Madrid. De fet, el 79% dels enquestats a la capital catalana diu que l'utilitza habitualment enfront del 57% a Madrid.
Quelcom semblant passa amb els desplaçaments a peu, que han augmentat molt més a Madrid -el 46% - que a Barcelona, amb el 28%. La capital catalana camina però molt més que l'espanyola: el 77% dels barcelonins ha contestat que van molt a peu, enfront del 58% dels habitants de la capital espanyola.
El Trambaix, el tramvia que comunica Barcelona i L'Hospitalet amb cinc municipis del Baix Llobregat, celebra el seu cinquè aniversari totalment integrat al territori i amb més de 50.000 usuaris diaris. Lluny queden ja les manifestacions de rebuig al mitjà de transport i els accidents, amb cotxes i vianants, quan es va estrenar.
Quant costaria a les comarques costaneres de Catalunya pagar per regenerar ecològicament les platges, crear l'oxigen que generen els boscos o evitar la erosió de la terra? És a dir, quant val la feina que fa generosament, dia rere dia, la natura? Segons un grup de científics del CSIC, 2,5 milions d'euros anuals.
L'investigador i professor d'ESADE Rafael Sardà ha dirigit aquest estudi i proposa que aquests costos es tinguin a partir d'ara en compte a l'hora de modificar els febles ecosistemes de les costes, ja que tot canvi que pertorbi l'acció de la naturalesa comportarà un cost econòmic que fins ara no es valorava.
Unescocat, amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya i del Departament de Medi Ambient i Habitatge, acaba d'editar en català el document informatiu sobre la Dècada Internacional de l'Aigua 2005-2015 de les Nacions Unides. L'objectiu de la Dècada és promoure iniciatives encaminades a complir els compromisos internacionals adoptats en qüestions relacionades amb l'aigua amb vistes al 2015, posant l'accent en la participació de les dones en aquestes iniciatives.
