Un congrés internacional analitzarà al novembre a Terrassa la mesura de la sostenibilitat

Fins ara l'espècie humana és la que ha tingut més capacitat de manipular i ajustar l'entorn a les seves necessitats. L'impacte humà sobre el medi s'accelera cada cop més a causa de la pressió demogràfica, el desenvolupament tecnològic, l'increment del consum i la mobilitat associada. La nostra petjada ecològica es veu més incrementada pel nostre actual model de desenvolupament. És en aquest moment que és necessari afrontar la complexitat d'aquests fenòmens des d'una perspectiva sistèmica i integradora dels capitals social, ambiental, econòmic i institucional; aspectes que fins ara s'havien considerat de forma independent. La mesura i la modelització de la sostenibilitat esdevenen eines indispensables per construir una societat més justa, equitativa i solidària. En aquest marc, el proper mes de novembre se celebra a Terrassa el I Congrés Internacional de Mesura i Modelització de la Sostenibilitat ICSMM 2006, organitzat per la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE). El naixement d'un nou concepte Al 1972, en el marc de la Conferència sobre el medi humà de les Nacions Unides (Estocolm, Suècia) es constata una preocupació pel Medi Ambient i s'aconsellen canvis en el comportament econòmic. El primer informe del Club de Roma va qüestionar la viabilitat del creixement econòmic i social i al 1978 ja es parlava d'ecodesenvolupament (revisió del programa ambiental de l'ONU). Malgrat això, la introducció del concepte de desenvolupament sostenible en l'àmbit internacional no apareix fins a l'any 1987 en l'Informe de les Nacions Unides sobre el medi i el desenvolupament amb la definició següent: 'És aquell desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves'. Amb la creació de l'Agenda 21 al 1992 a la Cimera de Rio, es dóna un primer pas per assolir la sostenibilitat, després l'han seguit el Cairo (1994), Copenhaguen (1995), Beijin (1995), Estambul (1996), Roma (1997) o Johannesburg (2002). Segons Enric Carrera, Director de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat a la Universitat Politècnica de Catalunya, 'l'aparició del concepte de desenvolupament sostenible, amb totes les seves limitacions i imprecisions, trenca amb l'associació inequívoca que fins aleshores es feia entre creixement i desenvolupament. El desenvolupament és una millora qualitativa que implica passar per diversos estadis mentre que el creixement és una simple acumulació física. ' Però aquest concepte de sostenibilitat ha anat canviant, tornant-se més interdisciplinar ja que a la dimensió ambiental s'han afegit les dimensions social i econòmica i darrerament la dimensió institucional. Així, afegeix el director de la Càtedra Unesco, 'una empresa amb emissions zero no pot ser sostenible si no és socialment justa ni econòmicament viable ja que amb aquestes mancances no es podrà sostenir de forma indefinida, el mateix passa amb un país, municipi o escola'. Carrera considera que una realitat humana és sostenible, és a dir que es pot mantenir en el temps de forma indefinida, si és ambientalment neta, socialment justa i econòmicament viable. De la teoria a la pràctica Després de Rio s'han fet multitud d'iniciatives arreu del món, especialment a Europa i en particular a Catalunya. Totes elles han estat molt interessants però el seu èxit no ha estat proporcional a l'esforç que ha representat la seva elaboració. Enric Carrera explica que les raons són diverses ja que 'en primer lloc, perquè no s'havia fet quasi bé res abans i ha tocat picar molta pedra. Segon, perquè la sostenibilitat implica un canvi cultural i un canvi en la nostra escala de valors, cosa que pot costar més d'una generació. En tercer lloc, perquè el fet de canviar les pautes de producció i consum i eradicar la pobresa no es fa en quatre dies. I finalment, perquè no hem desenvolupat prou indicadors fiables per avaluar el progrés cap a la sostenibilitat'. Malauradament el desenvolupament sostenible té enorme dificultat d'implantació sincera, per això per definir, impulsar i desenvolupar polítiques de desenvolupament sostenible és necessari avaluar, mesurar i modelitzar la sostenibilitat amb l'objectiu d'estudiar les diferents sensibilitats dels elements que conformen el sistema i d'aquesta forma proporcionar eines potents als planificadors i decisors. El I Congrés Internacional de Mesura i Modelització de la Sostenibilitat ICSMM 2006 pretén ser el lloc de trobada periòdic per investigadors i experts d'aquest àmbit i d'una forma més general per les persones, organitzacions i institucions que desenvolupen polítiques de sostenibilitat. Els tòpics del Congrés són cinc. Primer, la sostenibilitat, la sistèmica i la complexitat, on s'analitza el concepte de sostenibilitat per així determinar com mesurar-la o modelitzar-la. Segon, el tractament de la informació i les bases de dades. Les dades ens caracteritzen les propietats dels elements que conformen qualsevol sistema, al mateix temps que ens defineixen els elements i per tant, d'alguna manera el sistema que es pretén modelitzar. Tercer, els indicadors, índexs i agendes 21, que serveixen per mesurar la sostenibilitat i inclouen les diverses metodologies de càlcul i selecció d'indicadors, així com la seva representació gràfica. Quart, la modelització de la sostenibilitat o aquelles experiències i estudis que tenen com a objectiu la descripció del sistema medi humà ambient i les seves interrelacions, per així poder valorar el millor camí per a la sostenibilitat. I cinquè, l'avaluació de la sostenibilitat. Metodologies i instruments que permetin valorar el progrés cap al desenvolupament sostenible. Un bon exemple La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya es va crear l'any 1996 amb l'objectiu de convertir-se en un espai interdisciplinari, crític, reflexiu i obert, que contribuís a reorientar la tecnologia cap al desenvolupament sostenible, a reduir els desequilibris i a enfortir la diversitat. Durant aquests prop de deu anys s'ha convertit en un referent internacional en la docència, per on han passat més de 6000 estudiants; la recerca, en àmbits com l'educació en sostenibilitat, la seva mesura i modelització, fins a la tecnologia, societat i desenvolupament; i la cooperació relacionada amb els lligams entre la sostenibilitat, la tecnologia i l'humanisme. Així mateix, la Càtedra UNESCO ha participat en l'Agenda 21 de Terrassa i ha realitzat les de Viladecavalls i Sant Boi de Llobregat. Actualment està en procés d'elaboració una proposta d'indicadors socials i econòmics sobre sostenibilitat per la Diputació de Barcelona. Entre els projectes de futur destaquen el projecte europeu URB-AL liderat per l'ajuntament de Rubí sobre energies renovables i xarxes de desenvolupament local, la realització d'un Portal de sostenibilitat, la creació de materials didàctics dirigits a secundària i batxillerat, un projecte per avaluar el progrés de la cultura de la sostenibilitat a Espanya i finalment un seguiment de l'evolució del deute extern de l'estat Espanyol a través de l'Observatori del Deute en la Globalització. Totes aquestes actuacions i inquietuds són transmeses a traves de les seves revistes com 'Sostenible?', l'Informe anual sobre Desenvolupament Humà del PNUD, la col·lecció 'Contrarguments', dos butlletins electrònics i properament una revista electrònica de recerca amb el títol: 'Revista Internacional de Sostenibilidad, Tecnología y Humanismo'.