Sant Sebastià: iniciatives originals properes als ciutadans

Sostenible.cat
05/04/2010 - 00:00
La capital guipuscoana realitza un inventari d'emissions d'efecte hivernacle des de l'any 2005, i vol reduir-les un 6% anual fins al 2013. Això, de moment, perquè Sant Sebastià s'ha plantejat, a llarg termini, arribar a ser una ciutat d'emissió neutra. I per a aconseguir-ho, s'han posat les piles en diversos àmbits, com la mobilitat i la reducció de residus, amb idees noves que han aconseguit la participació dels ciutadans.

Sant Sebastià va rebre el Premi a la Ciutat més Sostenible  de la Fundació Fòrum Ambiental el 2008, i el 2010 ha estat designada Capital Europea de les Iniciatives Oceàniques. Però més enllà d'aquests reconeixements puntuals, a Sant Sebastià treballen dia a dia per millorar tots els aspectes ambientals.

L'Agenda 21 Local de Sant Sebastià es va aprovar el 1998, i des d'aleshores, com a moltes altres ciutats d'arreu d'Europa, s'han posat en marxa plans sobre l'aigua, la contaminació atmosfèrica, la protecció a la biodiversitat o les energies renovables, amb diverses instal·lacions de plaques fotovoltaiques, per exemple. Però, a més de tot això, han apostat per noves iniciatives en què la participació dels ciutadans resulta fonamental.

Bolquers reutilitzables i begudes sostenibles
Dos dels projectes més cridaners s'emmarquen en la prevenció de residus de grans productors. Un és l'ús de bolquers reutilitzables a una escola bressol municipal. Un estudi de la Diputació de Guipúscoa va determinar que més del 6% del pes dels residus urbans no reciclables -i que, per tant, han d'anar als abocadors- correspon als bolquers d'un sol ús. Això els va animar a iniciar aquesta experiència pilot en la que es fan servir bolquers que es renten en una bugaderia que s'hi dedica en exclusiva (i on hi treballen persones amb discapacitat intel·lectual).

El bolquer està realitzat amb teixits del cotó ecològic i microfibres, té tancaments de velcro, i dues parts diferenciades: el bolquer i la peça d'absorció. El rentat es fa en diverses fases, amb les temperatures i productes que garanteixen la desinfecció i el pH adequat per la pell dels nadons. La valoració, una vegada superat el període d'adaptació, ha estat molt positiva, i s'està mirant d'ampliar-la a altres centres no només de la ciutat, sinó de tota la província. 

Un altre projecte original per minimitzar la generació de residus és la distribució de gerres de vidre als bars i restaurants, especialment als que ofereixen menú del dia. Les gerres porten inscrit l'eslògan 'L'aigua? En gerra, naturalment', i en elles es serveix aigua de l'aixeta, que a Sant Sebastià té una bona qualitat. Així es deixen d'utilitzar ampolles de plàstic o de vidre. Es tracta d'una mesura opcional per als clients, però ha tingut molt bona acollida. Ja s'han repartit més de 2.200 gerres, i alguns establiments se n'han fet de pròpies, el que indica que la iniciativa ha aconseguit calar entre la població i els hostelers.

Mercats de segona mà amb suport institucional
També s'ha consolidat amb èxit la celebració del mercat de segona mà Donostitruk. Té lloc una vegada al mes i cada cop té més participants, entre particulars, associacions, centres escolars i empreses amb finalitat social. Pels qui tenen poques coses que vendre, hi ha unes parades especials que fan d'intermediàries, de manera que es facilita la participació de qui fins i tot només porta una sola mercaderia, sense necessitat d'estar-hi presents com a venedor.

En general, s'hi ofereixen tot tipus d'objectes, però a més es celebren tres mercats especialitzats al llarg de l'any: un dedicat a disfresses de carnaval al mes de febrer, un de bicicletes al juny i un d'articles nadalencs i regals a principis de desembre. L'objectiu és potenciar la reutilització i fer reflexionar sobre el consumisme abusiu i el model d'usar i llençar, totalment oposat als criteris sostenibles.

Mobilitat a cop de pedal
La mobilitat sostenible és una altra de les grans apostes de Sant Sebastià, sobretot mitjançant la potenciació de l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Actualment hi ha 33 quilòmetres de 'bidegorris', i està previst sobrepassar els 46 a finals d'aquest any. Aquests carrils bici són, en bona part, destinats exclusivament a ciclistes, i n'hi circulen vora 13.000 cada dia. Les bicicletes també poden anar pels carrers destinats als vianants, sempre que donin prioritat a les persones que van a peu. L'ordenança municipal especifica, a més, que en aquestes vies no es podrà rodar a més de cinc quilòmetres per hora, per garantir la seguretat de tothom.

A més, tenen un Observatori de la bicicleta, format per l'ajuntament i l'associació de ciclistes urbans per facilitar-hi l'ús de la bici. Entre d'altres coses, serveix per canalitzar les queixes i suggeriments dels qui es mouen amb aquest mitjà de transport, i és la plataforma des de la que es vigila i millora la xarxa de vies ciclistes, amb inspeccions periòdiques per garantir la qualitat tant pel que fa a la superfície com a la senyalització, la il·luminació, la presència d'obstacles o el nivell de risc a les cruïlles amb vehicles motoritzats. I aquest observatori proporciona un mapa detallat on també apareixen les àrees habilitades per a aparcar bicis, que tenen més de 4000 places.

Aquests espais ajuden a reduir els robatoris, com també ho fa el registre de bicicletes. És voluntari, i per a majors de 14 anys. Permet incorporar els vehicles a una base de dades i obtenir una plaqueta adhesiva de matrícula, amb l'objectiu de facilitar-ne la localització en cas de pèrdua o furt. Hi col·laboren diverses botigues de la ciutat, on es poden recollir les enganxines, i ja han sobrepassat les 2.300 bicicletes registrades. A més, s'ha posat en marxa un servei de préstec de bicicletes semblant al Bicing, el d-Bici, que de moment té cinc estacions. 

A l'escola, a peu
En les últimes dues dècades, ha crescut enormement la quantitat de nens i nenes que van a l'escola en cotxe acompanyats pel pare o la mare. Aquest fet no només incrementa la circulació de cotxes a les ciutats, sinó que contribueix al sedentarisme dels infants i dificulta que es familiaritzen amb l'entorn en què viuen. Per combatre aquesta situació, a Sant Sebastià van posar en marxa la campanya Camí escolar, que promou que les criatures puguin anar al col·legi a peu, i sols, sense necessitat d'anar acompanyats d'un adult. Per a això s'han creat rutes segures, seguint l'exemple de diverses ciutats europees. Una vintena d'escoles s'han sumat a la iniciativa.

--
Especial Ecociutats a 'Sostenible.cat':

Friburg | Växjö | BedZed (Londres) | Güssing | Estocolm | Erlangen | Heidelberg | Múrcia | Oslo | Copenhaguen | Hamburg | Münster | Bristol | Amsterdam | Sydney | Reykjavik

AdjuntMida
Image icon sansebastian.jpg14.42 KB

Relacionats

Article

El procés de participació engegat pels Ajuntaments de Malgrat de Mar i Blanes entre febrer i març conclou la voluntat de la ciutadania, que hi va prendre part, d’augmentar el grau de protecció de la desembocadura del riu Tordera. 311 persones -229 a través de la web de l’Ajuntament de Malgrat i 82, de la de Blanes- van participar en les enquestes per expressar la seva opinió amb relació a l'ordenança per regular els usos i l’accés a la desembocadura, i a la declaració de reserva natural parcial d’aquest espai.

Entrevista

L'equip de l’arquitecta i urbanista Itzíar González Virós ha estat l’adjudicatari del procés per definir els usos dels espais del Barri Vell de Girona. El projecte, que va néixer d’una proposta veïnal en el marc dels pressupostos participatius de 2018, vol establir un full de ruta elaborat de manera cooperativa entre l’administració i el veïnat. L’arquitecta està especialitzada en processos de participació i cooperació ciutadana en matèria d’urbanisme. Durant set setmanes, ha tirat endavant el projecte ‘Per un Nou Vell’ amb molt bona resposta ciutadana, a través d’un mètode cooperatiu que imita un joc de cartes i que proporciona una gran quantitat d’informació sobre el barri i l’urbanisme.

Article

La normativa regularà aspectes com la recollida selectiva dels residus, la prevenció, l’obtenció i reutilització de recursos i la neteja viària

Butlletí