Primer examen als espais naturals protegits de Catalunya

El conjunt dels espais naturals protegits de Catalunya ha passat, per primer cop, un examen. L'examinador ha estat, en aquest cas, una entitat externa i independent de les administracions responsables de la conservació de la natura: la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), filial de l'Institut d'Estudis Catalans. I les qualificacions han quedat recollides en el llibre Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya, presentat el passat 17 de setembre a Barcelona. Aquesta experiència avaluadora ha rebut un gran reconeixement, si bé els resultats obtinguts no són gaire esperançadors.

Una experiència capdavantera
Com diu el coordinador de la publicació, Josep M. Mallarach, "la protecció d'un espai natural no és, ni pot ser, una finalitat en si mateixa, sinó que es tracta d'un instrument per aconseguir unes finalitats determinades, entre les quals destaquen la conservació o la restauració del patrimoni natural, i de vegades del cultural, i també el foment de certes activitats o usos públics, generalment de caire recreatiu, científic o pedagògic".

Precisament per això, per saber si les àrees protegides catalanes compleixen els objectius pels quals van ser creades, es va dur a terme entre els anys 2002 i 2003 l'examen esmentat, on hi van participar fins a 130 persones, fent del projecte una experiència participativa exemplar. Els primers resultats es van presentar el 2004, si bé la publicació definitiva s'ha endarrerit per raons diverses.

Aquest ambiciós projecte és pioner i s'ha convertit en un referent atès que es tracta de la primera avaluació realitzada a Europa seguint la metodologia proposada per la Comissió Mundial d'Àrees Protegides, integrada en l'Organització Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). De fet, en diversos fòrums i publicacions internacionals s'ha donat a conèixer aquesta experiència catalana, que ha tingut una bona acollida.

Pot resultar sorprenent que la iniciativa no hagi sorgit dels responsables dels propis espais naturals, sinó d'una organització no governamental científica, la ICHN. De fet, tal com es recull al llibre, cap dels espais naturals amb gestió activa no ha implantat encara un sistema d'avaluació dels resultats, cosa que demostra el poc interès que desperta aquesta pràctica entre les administracions públiques. En aquest sentit, la publicació aposta per fer que la legislació obligui a avaluar la gestió de les àrees protegides.

Resultats poc convincents
Una de les primeres constatacions és que el sistema català d'espais protegits és extens i complex. Quan es va fer l'avaluació, ocupava el 21% del territori (avui arriba quasi al 30%) i s'estructurava en 148 espais naturals el quals, a la vegada, contenien fins a 365 unitats amb figures legals de protecció diferents, o separades físicament. La complexitat rau també en els diversos responsables públics i privats dels espais (departaments de la Generalitat, diputacions, consorcis i entitats privades, entre d'altres) i en les diferents normes i figures jurídiques que se superposen i que poden arribar a contradir-se en algun cas.

(F)

Un dels dèficits més greus és la falta de planificació de la gestió. Només el 18% dels espais té pla de gestió (tot i que potser en algun cas no sigui necessari), el que representa el 29% de la superfície protegida total. S'aprecia una gran diferència entre els 10 espais adscrits a la Diputació de Barcelona, 8 dels quals tenen pla de gestió, i el centenar llarg dels adscrits a la Generalitat de Catalunya, on sovint manca aquest instrument, fins i tot en alguns parcs naturals establerts fa més de 20 anys, com els Aiguamolls de l'Empordà o el Cadí-Moixeró.

Els recursos destinats són, en conjunt, insuficients. Cada any, els 36 espais amb òrgan gestor reben, com a mínim, uns 30 milions d'euros. El problema és que els sis que tenen un pressupost més elevat absorbeixen quasi tres quartes parts dels recursos. Els espais més ben dotats són els adscrits a la Diputació de Barcelona. En canvi, l'augment del pressupost que la Generalitat ha anat destinant a la gestió dels espais naturals que té adscrits no ha estat proporcional a l'augment de la superfície protegida, de manera que la dotació econòmica per hectàrea ha disminuït.

El funcionament dels òrgans gestors es veu dificultat per raons diverses. D'entrada, la llei autonòmica d'espais naturals -vigent des de l'any 1985- ha quedat obsoleta i té moltes mancances, com ara que no fixa les atribucions d'aquests òrgans. La peculiar configuració administrativa de Catalunya, a més, fa que en els espais protegits incideixin diferents administracions públiques i diferents cossos de l'Administració, amb objectius i maneres de funcionar no sempre coincidents ni complementaris. A diferència del que passa en altres països, els òrgans gestors no tenen competències executives i per tant no sempre poden autoritzar o denegar el que s'esdevé en els espais protegits.

Centrats en l'estat del medi natural, quasi el 60% dels espais protegits avaluats han patit impactes negatius valorats entre "considerables" i "molt greus". Els impactes són de tota mena: parcs eòlics, carreteres i autovies, canals, incendis forestals, tales forestals abusives, moviments de terres, sobrefreqüentació turística o recreativa, i cacera i recol·lecció furtives, entre d'altres. L'avaluació no ha apreciat cap relació directa entre el pressupost disponible pels espais protegits i la distribució dels impactes més greus.

A l'hora de valorar els canvis ocorreguts en els valors naturals que els espais tenen la missió de protegir, s'ha constatat la falta de dades fiables. Només entre 21 i 35 espais -en funció dels paràmetres- en disposen, posant de manifest la gran incertesa que plana damunt d'un dels aspectes més bàsics de qualsevol política d'espais naturals. En els pocs espais amb dades disponibles, l'estat de conservació dels valors naturals (espècies i hàbitats, paisatges i elements geològics...) s'ha mantingut estable, si bé en un 20% dels espais ha empitjorat de forma clara. Hi ha casos greus com el de l'espai d'interès natural del Miracle (Solsonès), on el gran incendi de 1998 va fer desaparèixer els valors naturals que n'havien motivat la declaració (les pinedes de pinassa i algunes espècies de flora i d'invertebrats).

Propostes de futur
Per tot plegat, la publicació proposa, entre d'altres coses, reformar i actualitzar el marc legal vigent, reorganitzar l'estructura de l'Administració competent i dotar-la dels recursos necessaris, i elaborar, aprovar i aplicar un "Pla d'acció dels espais naturals protegits de Catalunya" que doni resposta als nombrosos reptes i problemes que l'avaluació ha posat de manifest.

Mirant al futur, Jordi Sargatal, director de l'Àrea de Territori i Paisatge de la Fundació Caixa Catalunya, una de les entitats que més suport ha donat al projecte juntament amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, expressa alguns desitjos en relació a aquesta experiència avaluadora: "Que sigui tinguda en compte i que serveixi, que es repeteixi periòdicament, que els espais protegits catalans vagin sent més ben gestionats independentment dels tipus d'institució gestora i, en definitiva, que les àrees protegides del país es converteixin en productores de biodiversitat i generadores de desenvolupament sostenible i de missatges de consciència ambiental per a la societat".