Millorar la biodiversitat urbana, el cas de Viladecans

Tècnic auxiliar de l'Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible. Ajuntament de Viladecans
02/09/2013 - 00:00

Actualment, i malgrat els estudis, feina i advertències de multitud de grups científics i organismes per tal de fer rellevant la qüestió, la biodiversitat del planeta segueix minvant dia a dia. La Llista Vermella d'Espècies Amenaçades continua projectant la seva ombra sobre milers d'organismes vius i, paral·lelament, desapareixen tants altres que mai arribarem a descobrir. En aquest context, la lluita per frenar aquesta tendència destructiva segueix sent tremendament important, potser més imprescindible que mai. Es tracta, per altra banda, d'una lluita que proporciona els seus fruits: poc a poc ha anat creixent una certa consciència social enfront aquest tipus de problemàtica. Bé és cert, però, que acostuma a quedar diluïda o eclipsada per altres qüestions de major repercussió mediàtica. Sorgeixen, malgrat tot, iniciatives d'impuls conservacionista amb trascendència, com va ser l'Any Internacional de la Diversitat Biològica 2010, o bé tendències que s'estenen a nivell mundial, com és el de l'assumpció del concepte ‘ecosistema' a nivell urbà. Aquesta nova percepció pot resultar clau a l'hora de posar en valor la idea de biodiversitat i produir a la vegada canvis positius dins els mateixos nuclis de població.

Amb la intenció de fer-se partícep d'aquesta nova sensibilitat, l'Ajuntament de Viladecans va aprovar l'any 2008 la seva adhesió a la Red de Gobiernos Locales + Biodiversidad 2010, coordinada per la Federación Española de Municipios y Provincias i per la Fundación Biodiversidad. En la seva concepció, es tracta d'una xarxa encaminada a la promoció de polítiques locals per a la conservació i ús sostenible dels recursos naturals, la conservació del patrimoni natural i el foment del desenvolupament rural amb criteris de sostenibilitat. En aquest marc, els municipis membres tenen el compromís de treballar per frenar el ritme actual de desaparició d'espècies i promoure mesures per conservar i fomentar la biodiversitat. Fruit doncs d'aquesta voluntat d'actuació, va sorgir el Pla d'acció per a la conservació i foment de la biodiversitat urbana del municipi de Viladecans 2010-2012.

Malgrat les circunstàncies socioeconòmiques que han dificultat el seu complet desplegament, durant els darrers anys s'han portat a terme dins el municipi diverses actuacions de calat previstes en aquest document, que estan donant els seus fruits i que es desenvoluparan en el temps i l'espai amb la intenció d'apropar-les a la població i aprofundir en el seu èxit.

Aprofitant la configuració de Viladecans, amb el nucli urbà encaixat entre una zona forestal i una altra agrícola, s'han utilitzat aquests espais, en contacte directe amb la població (sobretot en el primer cas, lliure de grans barreres infraestructurals), per tal de desenvolupar les actuacions de potenciació de certes espècies, tant susceptibles de poblar aquests ambients propers al conjunt urbà com d'interaccionar directament amb l'entorn antropitzat, tractant de crear relacions que trenquin aquest ecotò entès com a frontera impermeable. A la vegada, la majoria d'intervencions tenen relacions de complementarietat i potenciació entre elles, ja sigui perquè es produeixen en espais físicament propers o perquè el seu focus d'actuació coincideix en un determinat grup faunístic.

La consolidació de la bassa de Mas Ratés
Una de les actuacions de l'Ajuntament en matèria de biodiversitat ha consistit en la creació de la bassa de Mas Ratés, una petita superfície d'aigua dins el parc forestal del mateix nom, orientada a la potenciació de la població d'amfibis.

Les operacions anuals de manteniment de l'espai són aprofitades per prendre el pols a la fauna existent. Així, a la darrera campanya, realitzada el desembre de 2012, es van detectar vàries espècies d'invertebrats: cargols d'aigua, larves de libèl·lula i de mosca soldat. També diversos exemplars de granota verda, així com multitud de capgrossos d'aquesta espècie i de tòtil, que certifiquen l'èxit de la introducció de les dues espècies a la bassa, i a les quals s'ha sumat aquesta primavera la reineta, el tercer amfibi que es va introduir.

Per últim, s'ha observat un individu de tortuga de rierol, una visita que s'explica per la gran mobilitat que caracteritza l'espècie.

Durant els darrers dos anys, s'ha treballat en l'acondicionament de la bassa per tal d'optimitzar la seva funcionalitat, amb actuacions com la construcció d'un tancament per donar tranquil·litat a l'espai. A més, a l'hivern es procedeix al seu buidatge i neteja per tal d'impedir l'acumulació de sediments, que apareguin peixos (que es menjarien les larves d'amfibis) i controlar la vegetació dels marges per evitar que acabi colonitzant tota la superfície de la bassa. S'està treballant també en una petita bassa a la font de Can Presas, que va ser condicionada l'estiu passat i on s'ha establert una població de tòtil.

Censos d’ocells a Viladecans
El Programa de seguiment d’ocells comuns de Catalunya (SOCC) és un projecte científic amb participació ciutadana, impulsat per l’Institut Ornitològic de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. El seu objectiu és determinar l’evolució temporal de l’abundància d’ocells i, a partir d’aquestes dades, generar indicadors que permetin avaluar l’estat de conservació del medi natural.

El programa forma part del sistema d’informació del Patrimoni Natural de Catalunya, i està integrat al Pan-European-Common Bird Monitoring Scheme, en el qual participen 25 països i més de 10.000 voluntaris. La metodologia consisteix en la realització de dos censos durant la nidificació i dos més a l’hivern. Cada cens compta els ocells observats i escoltats en un recorregut de 3 kilòmetres, dividits en 6 seccions de 500 metres.

A Viladecans, es realitzen dos recorreguts del SOCC: un a la plana deltaica i l’altre a l’entorn de la ciutat. Pel que fa al segon itinerari, tres de les seves seccions es troben situades en zona urbana (riera de Sant Climent) i tres en zona forestal (Can Ginestar, Mas Ratés i Can Trius). A través del cens de les aus podem constatar les diferències i interaccions entre els dos entorns. Així, una espècie com el falciot negre resulta ser la més abundant i està present en tot el traçat. A la vegada, dins la ciutat tenen gran presència els habituals colom roquer i pardal comú, mentre a les seccions forestals s’han observat espècies com l’oriol o el picot verd, i tres rapinyaires: l’aligot, l’esparver vulgar, i el xoriguer. De forma global, el resultat de la campanya de 2013 ha estat de 47 espècies d’ocells diferents, quinze més que al SOCC de l’any anterior. Algunes espècies es troben només a l’hivern (el pinsà, la titella) i d’altres únicament en l’època nidificant (l’abellerol, les orenetes...).

Caixes niu, nous habitatges per a ocells urbanites
Com a part de la línia d'actuació orientada a incrementar la presència de fauna dins la nostra ciutat, l'any 2011 es van instal·lar caixes niu als parcs de la Torre Roja, Can Xic, Torrent Ballester, Can Guardiola i Can Ginestar. A les 28 caixes construïdes per a ocells insectívors, es van sumar 15 especialment dissenyades per a rat-penats.

L'any passat, es va procedir a la revisió i neteja de les caixes, la qual cosa va permetre fer un control de la seva ocupació, que finalment va resultar d'un 62%. Es va detectar, a més, la presència d'un inquilí addicional, el dragó, petit rèptil que comparteix a vegades amagatall amb els rat-penats. Fins i tot es van donar alguns casos d'animals que ocupaven caixes no dissenyades inicialment per a ells.

En definitiva, els nius van proporcionar cobertura a un total de 8 rat-penats, 2 parelles de raspinell i 26 de mallerenga. Tenint en compte les característiques reproductives d'aquesta darrera espècie, es calcula que dins les caixes ocupades per mallerengues podrien haver nascut entre 187 i 280 cries. A més de suposar un increment de la biodiversitat de la ciutat, el fet que aquestes espècies mengin molts insectes comporta una disminució de les poblacions locals de pugons, mosques, mosquits i arnes

Tot parant atenció a uns animals delicats: les papallones
Les papallones són des de sempre un grup d'animals molt apreciat per la població pels seus evidents valors estètics. Però no només això, sinó que, com a part del delicat equilibri dels ecosistemes on habiten, i reflexant la seva complexitat, actuen com a potents bioindicadors. És a dir, reaccionen a petits canvis ambientals que poden passar desapercebuts a l'ull humà, però que afecten fortament la seva població. Així, ens hem acostumat a la seva minvant presència en el nostre entorn habitual.

Però a la vegada, i pel seu mateix paper de bioindicador, una millora ambiental pot ser registrada per aquest grup, més si, com en el cas del prat de papallones de Mas Ratés, aquesta va específicament orientada a la seva potenciació. Aquest racó del parc, annex a la bassa per a amfibis, ha donat els seus fruits després del seu condicionament l'any 2011. Tant és així, que l'any passat van quedar establertes a Viladecans dues noves estacions de seguiment del Catalan Butterfly Monitoring Scheme, impulsat des del Museu de Granollers-Ciències Naturals i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El primer dels itineraris, que avarca el prat dins les seves 12 seccions, és l'únic de la xarxa amb una secció dins un nucli urbà. El segon s'ha establert al Remolar i recupera un dels recorreguts de seguiment de papallones més antics de Catalunya. Els resultats són la detecció de 37 espècies diferents de papallona a Mas Ratés, i de 23 espècies al Remolar. La secció amb una major densitat de papallones correspon, precisament, al segment del prat de Mas Ratés.

L'espai es troba en progressiva millora, amb un tancat parcial per tal d'evitar l'entrada d'animals, així com la plantació de diverses espècies vegetals especialment propícies a la presència de les papallones, ja que proporcionen aliment adient tant a les erugues com als individus adults, i que van des de l'arboç i la menta fins al romaní o la ruda.

Orenetes cuablanques, un viatger incansable
Les orenetes cuablanques són una espècie que s'ha adaptat a viure a les ciutats. D'aquí el seu nom científic, Delichon urbicum. Arriben durant el mes de març des de l'Àfrica subsahariana, on passen l'hivern, i estableixen els seus nius a les façanes dels edificis. Triguen prop d'una setmana a construir-los, tot realitzant continus viatges als torrents i bassals per recollir petites boletes de fang.

L'oreneta és una espècie monògama i colonial; allà on s'instal·la un niu, de ben segur que se n'instal·laran d'altres. S'alimenta capturant insectes en vol, i per això es pot considerar un insecticida natural: si en una plaça tenim nius d'orenetes, hi haurà molts menys mosquits i mosques. Pels importants beneficis que comporta la seva manera d'alimentar-se i la seva funció associada com a indicador de la qualitat de l'aire, és una espècie protegida internacionalment.

Entre el mes de maig i finals de juliol, les orenetes fan entre 1 i 3 postes amb uns 3-5 ous per posta. Els joves de la primera posta ajuden els pares a donar de menjar els pollets de les següents. Per això, a principis d'agost, l'entorn de les colònies és un núvol d'orenetes cuablanques que no paren d'alimentar les últimes cries abans de reprendre el viatge a l'Àfrica.

A Viladecans, l'any 2010 vàrem iniciar el seguiment de les principals colònies d'oreneta cuablanca. En aquests quatre anys, la població de parelles reproductores ha passat de 57 a 44, amb un primer any en què van créixer fins a 62 parelles reproductores per disminuir, en els dos últims, fins les 44-45 esmentades (el que significa una reducció d'un 30% de la població). Aquesta davallada es deu a què les noves colònies tenen importants pèrdues a causa del vandalisme, mentre que les colònies del casc antic es mantenen, però sense expandir-se.

La conservació de l'espècie, que denota la sensibilitat ambiental d'una població, passa per conservar els nius, perquè d'aquesta manera ens assegurem que les orenetes tornaran. L'única possible molèstia per al ciutadà són els excrements, que no són més que pells seques (cutícules) d'insectes. Per a aquests casos, una mesura preventiva consisteix a col·locar una lleixa d'uns 20-30 cm sota els nius, de forma que els excrements deixin d'embrutar el terra.

En base a totes aquestes intervencions, l'experiència global es considera molt satisfactòria des de l'Ajuntament de Viladecans, i evidencia la possibilitat de millorar en certs aspectes la biodiversitat urbana, fins i tot amb uns recursos limitats. El manteniment d'aquestes iniciatives i la posada en marxa de noves amb voluntat d'ampliar l'espectre i cercar objectius ambiciosos, serà la millor via per tal d'assolir els canvis necessaris que, a escala local, contribueixin a frenar l'empobriment imparable dels ecosistemes.

Relacionats

Article

El Prat acollirà al mes d’abril l’intercanvi juvenil del programa Erasmus+  Changing for the Climate,  en què durant vuit dies joves d’entre 17 i 30 anys de 5 països europeus compartiran coneixements i posaran en pràctica les estratègies que es duen a terme als seus llocs d’origen contra les causes del canvi climàtic.

Notícia

La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat una modificació del planejament del sector afectat pel soterrament de les línies de FECSA d’Esplugues de Llobregat, a Finestrelles. En concret, es millora l’ordenació prevista per incrementar les zones verdes i crear un corredor entre el carril bici de l’avinguda Diagonal i el Parc de Collserola.

Butlletí