Font: Ajuntament de Viladecans
En el context actual de crisi ecològica i social, el sistema agroalimentari representa un dels principals vectors d’impacte i, alhora, un dels espais clau per impulsar canvis estructurals.
La producció intensiva, la dependència de químics i pesticides, l’extensió de llargs circuits de distribució i la desconnexió entre consumidors i productors han generat una cadena d’efectes adversos sobre el clima, els ecosistemes, la salut i l’equitat. Davant aquest model globalitzat, emergeixen iniciatives locals que assagen alternatives transformadores i arrelades al territori.
Una d’aquestes experiències ha tingut lloc a Viladecans durant el primer semestre del 2025 consistent amb un procés participatiu centrat en el co-disseny de projectes per promoure el consum d’aliments agroecològics i de proximitat, tant en circuits de venda a particulars com als menjadors escolars. La iniciativa ha estat impulsada per la Taula local d’emergència climàtica, amb el suport de l’Àrea de medi ambient i sostenibilitat de l’ajuntament i en el marc del Pacte de Viladecans pel Clima, amb un doble objectiu: d’una banda, generar un diagnòstic compartit sobre les dificultats estructurals i les oportunitats del sistema agroalimentari local; de l’altra, proposar accions concretes construïdes de forma col·lectiva entre els agents implicats.
El procés ha comptat des del primer moment amb la implicació activa i sostinguda d’un ampli ventall d’agents vinculats a l’ecosistema agroalimentari local. Hi han participat productores agroecològiques locals, com la cooperativa Tugas Pagès, VilaEco i Horta amb Alegria, iniciatives de distribució, com Ecocentral i Som Ecologistica, i entitats especialitzades en alimentació ecològica i de proximitat, com 9 Natural Cuina, Hortec o Espai Orgànic. També hi han estat presents representants de l’administració municipal, centres educatius, AFA, entitats ciutadanes i veïnes a títol individual. Aquesta diversitat d’actors ha fet possible una lectura transversal dels reptes i oportunitats del sistema alimentari al municipi. El disseny i dinamització del procés ha comptat amb el suport del grup de recerca Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global de la UOC, en col·laboració amb Espai TReS i personal tècnic municipal.
El treball participatiu es va estructurar en dues sessions obertes i interconnectades. La primera, celebrada el 15 de març a l’explotació agrícola de la Cooperativa Tugas Pagès del Parc Agrari del Baix Llobregat, va tenir com a eix central la identificació de fortaleses, debilitats i reptes dels circuits curts de comercialització. Mitjançant dinàmiques de treball grupal i plenari, es va elaborar una diagnosi col·lectiva que situava com a valors clau la presència de producció local activa, la comunitat de persones existent i la sensibilitat social creixent envers una alimentació més conscient. Paral·lelament, es van posar sobre la taula diverses limitacions estructurals per aquests aliments que provenen d’un sistema productiu que té especial cura de la salut de les persones i del territori, com ara la manca d’instruments de mercat específiques (canals de venda, infraestructures logístiques, accés als recursos, etc.), la insuficient presència en les polítiques públiques i de suport per part de les institucions i la necessitat d’una xarxa comunitària que li doni suport i el nodreixi de persones que treballin per al seu creixement.
La segona trobada, celebrada el 5 d’abril al Casal Montserratina, va servir per desplegar el co-disseny d’accions a partir dels reptes identificats en la sessió anterior i d’experiències inspiradores. Es van consensuar tres línies de treball prioritàries: consolidar una xarxa veïnal agroecològica, establir canals de venda directa entre productors i consumidors (com s’està fent amb les millores del Mercat de Pagès) i transformar els menjadors escolars en espais de consum sostenible. Les propostes elaborades inclouen, entre d’altres, la creació d’un distintiu i una xarxa d’informació sobre aliments de proximitat; la dinamització de mercats de pagès i cistelles amb punts de recollida; i la constitució d’una Comissió de Menjadors Ecològics amb participació de centres escolars, famílies i agents del sector.
L’experiència ha tingut dues virtuts destacables. En primer lloc, ha permès reconèixer que la transició agroalimentària no pot ser abordada només des de la producció, sinó que exigeix treballar simultàniament els eixos del consum, l’educació, la logística i les polítiques públiques. En segon lloc, ha posat en evidència que sense una estructura institucional de suport i seguiment, fins i tot les iniciatives més ben plantejades poden veure’s limitades o desactivades. L’administració ha jugat en aquest cas un paper d’impuls inicial i de facilitació, i el repte ara és mantenir-ne els suports a mig i llarg termini.
En un moment en què les polítiques alimentàries locals guanyen rellevància en l’agenda global —des de la Carta de Milà fins a les estratègies urbanes de sistemes alimentaris sostenibles—, experiències com la de Viladecans mostren la importància de situar la ciutadania al centre de les transformacions. Alhora, recorden que la participació no pot ser entesa com un fi en si mateix, sinó com una eina per activar responsabilitats compartides i polítiques concretes.
Un procés com aquest ofereix l’oportunitat de consolidar una col·laboració públic-ciutadana per a una transició agroalimentària justa i sostenible. En la llavor de les accions consensuades col·lectivament hi ha un potencial de construcció de teixit local que les polítiques públiques han de facilitar com a eina efectiva de transformació, amb estructures de seguiment, recursos i aliances estables. En aquest sentit, l’administració local pot esdevenir un actor clau no només en la facilitació, sinó també en la corresponsabilització activa d’aquest tipus d’iniciatives, tot obrint camí cap a models alimentaris més resilients, democràtics i connectats amb el territori.
Ricard Espelt, professor agregat dels Estudis d’Economia i investigador al Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global de la UOC
Paloma Yáñez, investigadora Juan de la Cierva al Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global de la UOC
