Les platges i les dunes metropolitanes: uns ecosistemes essencials

12/05/2023 - 09:24

Les platges són un espai natural que freqüentem bastant, però que a la vegada desconeixem força. En fem ús per refrescar-nos, divertir-nos, prendre el sol o fins i tot alimentar-nos i desplaçar-nos, però poques vegades prestem atenció a la seva importància ecològica.

Foto: Pancratium maritimum a les dunes de la platja de Can Camins del Prat de Llobregat. Font: AMB.


 

A la costa hi trobem diferents tipus de relleus segons la intensitat de l’onatge, del vent i la força dels rius que hi desemboquen. On l’onatge és intens, es formen penya-segats, golfs i badies, i on l’onatge és més suau i els rius tenen més força s’hi formen els deltes i les platges. Segons els tipus de minerals que arrosseguen els rius i la intensitat del vent, la platja pot tenir diferents tipus de substrats (sorra, grava, còdols i restes biològiques).

A les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona hi trobem dos tipus de substrat: al nord (Montgat, Badalona, St. Adrià de Besòs i Barcelona) hi ha una sorra més gruixuda, ja que el riu Besòs passa per muntanyes amb roques de granit i són els sediments que es dipositen en aquestes platges. Al sud (el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels) la sorra és molt més fina perquè el riu Llobregat passa per muntanyes de silici, que és un mineral molt més fi i és on es dipositen els sediments d’aquest riu. Tots aquests relleus i característiques ambientals afavoreixen la biodiversitat.

Els ecosistemes marins i litorals són molt diversos i hi habiten una gran diversitat d’animals i vegetals, fins i tot a les platges més urbanitzades, com les de Barcelona, on en aquests últims anys s’està descobrint tota la biodiversitat gràcies a projectes de ciència ciutadana.

Un d’aquests ecosistemes litorals que trobem a les platges del sud de l’àrea metropolitana és el dunar, molt important per a l’ecologia marina i a la vegada molt fràgil. Les dunes es formen per la sorra amuntegada pel vent. Més tard hi creixen plantes adaptades a les seves condicions (substrat arenós, aigua salada, intensitat eòlica i raigs directes del sol). Aquestes plantes fixen la sorra i eviten que es perdi amb el moviment del vent i de l’aigua. A més, d’aquesta manera la sorra no arriba als passeigs marítims i edificis, perquè fa de barrera que ens protegeix dels temporals.

Pòster de flora i fauna pròpia de les dunes i les platges, disponible al web de l’AMB. Il·lustració: Blanca Martí de Ahumada.

 

La biodiversitat associada a les dunes pot ser molt diversa:

•        Plantes amb arrels llargues i fines per poder arribar a l’aigua filtrada al subsòl i per mantenir-se fixades a un substrat tan poc compacte com la sorra. A més, són baixes (tipus herbàcies o arbustives) perquè el vent no les tombi i sovint les fulles són petites, estretes, amb pèls o coriàcies (dures) per no perdre aigua amb la transpiració i poder-se protegir dels raigs del sol.

•        Associats a les plantes hi viuen insectes, com l’eruga zebra (Brithys crini), que s’alimenta del lliri de mar (Pancratium maritimum) i alguns ocells que s’alimenten d’aquests insectes. Aquest és el cas del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), que fa la posta a la sorra de la platja i s’alimenta dels insectes que viuen a les dunes, a més de petits crustacis que troba a la vora de la platja. Es tracta d’una espècie protegida que està en declivi i, per això, és molt important protegir-lo i respectar-lo, sobretot durant l’època de nidificació, que es produeix entre els mesos d’abril i juny. Com que moltes platges comencen a estar massificades en aquesta època, aquelles on sol nidificar, que són les més naturals (la de la Ricarda-Ca l’Arana, al Prat de Llobregat, i la Pineda de Cal Francès i el Remolar, a Viladecans), es tanquen al públic per tal que no es vegi afectat el procés de reproducció i cria. En aquest enllaç hi trobaràs més informació.

Erugues del lliri de mar a la vegetació de les dunes de la platja de la Pineda de Castelldefels.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Es realitzen tasques de recuperació de les dunes i la vegetació a la platja de la Mota de Sant Pere al municipi de Cubelles

Entrevista
David Obura, director de Cordio East Africa

David Obura és un reconegut científic especialitzat en l’estudi dels esculls de corall a Kenya. La seva experiència en la conservació marina i la seva direcció a Cordio han establert la seva reputació com a líder en la comprensió i preservació dels ecosistemes marins.

Acte
28/11/2023 - 12:00
Centre Cultural Miramar. Carrer de la Davallada, 12, Sitges

Butlletí