Les espècies invasores, amenaça constant de la biodiversitat

La primera avaluació realitzada a Catalunya n'ha detectat més de 900
Sostenible.cat
13/09/2010

Els impactes de les espècies invasores -tan vegetals com animals- sobre les autòctones és la segona causa de pèrdua de biodiversitat al món, només per darrere de la destrucció d'hàbitats. El fenomen no és nou, i de fet un dels punts d'inflexió més significatius va ser el segle XVI, amb l'intercanvi d'espècies amb el continent americà. Ara, amb la globalització s'ha estès i augmenta cada cop més ràpidament.

Més de 900 espècies exòtiques a Catalunya

D'exemples al territori català n'hi ha molts. Els més coneguts, d'entre els recents, són potser el musclo zebrat i el mosquit tigre. I el visó americà, que va entrar a principis dels anys 80 en escapar-se alguns exemplars de les granges de cria, i que ha tingut un impacte important en els turons i els visons autòctons. Un altre efecte, localitzat als Rius Matarranya i Algars, ha estat la disminució del cranc europeu davant la presència del cranc roig americà, que ha passat a ser l'espècie dominant. Entre els ocells, n'hi ha deu espècies exòtiques que s'estan reproduint amb èxit, i en el cas dels peixos, més de la meitat de les espècies actuals són d'origen extern.

Però això és només la punta de l'iceberg. La primera avaluació d'invasions biològiques a Catalunya ha detectat més de 900 espècies: 24 d'algues, 657 de plantes, 34 de peixos (com la carpa i el peix de bassa), 3 d'amfibis, 6 de rèptils (hi destaca la tortuga de Florida), 159 d'aus (cotorres i ànec mandarí, entre d'altres) i 9 de mamífers (incloent-hi la rata comuna). I tot això només amb la recopilació d'informació ja existent i sense tenir en compte els insectes i altres invertebrats. Els autors de l'avaluació creuen que en poden ser moltes més.

La presència és més elevada al territori litoral i prelitoral: les costes metropolitanes, els corredors prelitorals i les planes amb regadius presenten condicions més favorables que els secans interiors, les serralades forestals i el Pirineu.

El procés d'invasió, i les conseqüències
La invasió biològica comença amb l'arribada -accidental o intencional, però generalment lligada a l'acció humana- de noves espècies a un territori. Moltes desapareixen al poc de temps, però un petit percentatge aconsegueix establir-se. D'aquestes, algunes tenen potencial invasor, i poden arribar a tenir un fort impacte.

D'entrada, les espècies exòtiques posen en perill les autòctones perquè suposen una competència directa pels recursos del territori: per l'aliment, pels espais de refugi i nidificació o per la llum necessària per fer la fotosíntesi. I també perquè poden transmetre malalties noves als altres animals i als seus depredadors i, fins i tot, poden arribar a transformar el funcionament de tot un ecosistema. A més de les conseqüències directes per a la biodiversitat, algunes espècies invasores comporten també efectes econòmics -sobre la pesca i l'agricultura, per exemple, però també amb el col·lapse d'infrastructures que ha creat el musclo zebrat. I cal afegir-hi les despeses de gestió que suposen. En l'última dècada, els diversos plans de control d'espècies invasores a l'estat espanyol han costat més de 50 milions d'euros, i només la gestió de la canya de la ribera dels rius per part de l'Agència Catalana de l'Aigua té un cost de tres milions anuals des de l'any 2000. 

A això cal sumar els efectes sobre la salut, com l'aparició de noves al·lèrgies o la proliferació de mosquits en augmentar les plantes aquàtiques, i la pèrdua del valor paisatgístic o d'ús recreatiu d'alguns espais naturals. La magnitud del problema traspassa doncs l'àmbit dels científics i és també de caire social.

Les claus de l'èxit: l'oportunisme ecològic i els canvis de comportament
No totes les espècies que arriben a un nou territori esdevenen invasores. De fet, la possibilitat de fracàs en la introducció d'una espècie és molt elevada. Però algunes tenen un èxit aclaparador. És es cas, per exemple, de la invasió de l'estornell europeu al continent nord-americà. A finals del segle XIX es van alliberar 70 individus al Central Park de Nova York, dins un pla que pretenia introduir-hi tots els ocells que apareixien citats a les obres de Shakespeare. En menys d'un segle l'estornell europeu s'havia escampat i era abundant a tot el continent.

Però per què triomfen unes espècies i altres no? No hi ha una resposta única i simple, sinó que depèn d'un conjunt de factors, i entre els ocells s'hi troben exemples ben clarificadors. Un dels més importants, que l'espècie trobi un nínxol ecològic adequat. És a dir, que tingui recursos per sobreviure, unes condicions ambientals propícies per reproduir-se i mecanismes per fer front als possibles enemics. I tot això sovint ho troben a prop dels humans. Així, alguns ocells exòtics s'han mostrat clarament oportunistes a l'hora d'instal·lar-se en nous indrets. L'entorn urbanitzat (ciutats, pobles o zones agrícoles) els proporciona aliment que subministren les persones, i a penes registra la presència de depredadors.

Per altra banda, les espècies s'adapten a les noves condicions, bé mitjançant canvis fenotípics, com ara la modificació de la forma del bec en funció del tipus d'aliment, bé tot ideant nous comportaments. Així, alguns ocells han après a fer molletes de pa que llancen a l'aigua per atreure els peixos de què s'alimenten, o a llençar fruïts secs de closca dura sobre l'asfalt des de certa alçada per obrir-los i poder-se'ls menjar.

Les plantes, les més nombroses
De les 657 plantes exòtiques detectades fins ara a Catalunya, el 46% són de tipus ornamental: es van començar usant en jardineria i s'han escampat a partir d'allà. El 24% són espècies utilitzades en agricultura o silvicultura, i el 30% han estat introduïdes de manera involuntària. Mig centenar d'elles són qualificades com a invasores problemàtiques. És el cas del bàlsam (Carpobrotus spp.), una planta ornamental provinent d'una regió de Sudàfrica de clima mediterrani, i que resulta molt agressiva a les zones de costa i de dunes. S'estén en forma de catifes que impedeixen el creixement d'altres espècies, amb les quals competeix per l'aigua i els nutrients. (Vegeu la fotografia).

Les algues, difícils d'estudiar
El mar és on es fa més evident l'efecte de la globalització del transport per a l'expansió d'espècies exòtiques. Un estudi de l'aigua de llast (la que els grans vaixells carreguen a les bodegues quan no porten mercaderia per mantenir el pes i l'estabilitat que necessiten) d'un mercant japonès va detectar 367 espècies. I a això cal sumar els organismes que s'incrusten al casc i, sobretot, les grans canalitzacions: l'obertura del canal de Suez va suposar l'entrada a la Mediterrània de més de 400 espècies. A més, s'introdueixen algunes espècies de manera deliberada, com la cloïssa japonesa o l'alga wakame; o com a efecte colateral, com en el cas de les algues que han arribat amb les ostres que es porten per criar al delta de l'Ebre.

Actualment, la principal via d'entrada de noves espècies marines al litoral català és l'aqüicultura, i aproximadament el 10% de les algues són introduïdes. Estudiar-hi l'impacte és molt més complicat que en el cas de l'espècies terrestres, i els intents d'eliminació de noves espècies solen acabar en fracàs. Tot i això, els experts afirmen que la majoria d'aigües catalanes estan, per ara, poc afectades, i a més han detectat que algunes espècies de peixos han modificat la dieta i comencen a menjar les noves espècies d'algues, amb la qual cosa frenen l'expansió.Per exemple l'estiu passat es va descobrir que el peix vegetarià popularment conegut com la Salpa es menja de forma preferent l'alga invasora Caulerpa racemosa  (en la fotografia) i això podria aturar la seva invasió a la costa catalana.

Aspectes legals i gestió de les bioinvasions
Fins fa molt poc, el marc legal no havia creat cap mecanisme de protecció contra les espècies exòtiques. Tot i conèixer el problema, les lleis deien poc i de manera massa genèrica, sense incloure restriccions concretes. La llei espanyola de patrimoni natural i biodiversitat de 2007 especifica per primera vegada la prohibició genèrica de possessió, transport, tràfic i comerç d'una sèrie d'espècies recollides en un catàleg d'espècies exòtiques. Però el cert és que el catàleg encara es troba en procés d'elaboració. A Catalunya també s'està treballant per crear un catàleg d'espècies amenaçades i invasores del territori.

La gestió tampoc no resulta fàcil. Els experts reclamen més recursos per a la investigació per tal de posar a punt mètodes específics que permetin avaluar la capacitat invasora de les espècies i el "grau d'invasibilitat" dels hàbitats on arriben, i poder crear així els mecanismes de prevenció i de control més adients a cada territori. En la majoria dels casos en què s'ha actuat fins ara, s'ha optat per accions d'eradicació com ara l'arrencat de plantes, però sovint sense un seguiment posterior ni plans de restauració d'aquells espais amb espècies autòctones.

Aquest reportatge s'ha elaborat amb la informació exposada durant el seminari 'Espècies invasores', organitzat per Departament de Medi Ambient i Habitatge amb motiu de l'Any Internacional de la Diversitat Biològica, i especialment a partir de les ponències de Jordi Ruiz (DMAH), Daniel Sol (CREAF i CEAB-CSIC), Joan Pino (CREAF i UB), Jara Andreu (CREAF), Enric Ballesteros (CEAB-CSIC) i Beatriu Rodríguez Labajos (Agència Catalana de l'Aigua).

Fotografia de portada (Cranc roig americà)© Jordi Baucells (www.biodiversitat.cat)

 

Especial de Sostenible.cat sobre la Biodiversitat a Catalunya: 

 

Relacionats

Butlletí