Heidelberg: l'ajuntament com a exemple d'eficiència energètica

Sostenible.cat
08/06/2009
La ciutat de Heidelberg, al sud-oest d'Alemanya, és un centre turístic important, famós pel seu castell i per tenir la universitat més antiga del país. Però des de principis de la dècada de 1990, els 140.000 habitants de la ciutat s'enorgulleixen també d'haver esdevingut un dels referents mundials de la gestió ambiental i el desenvolupament sostenible. I això ha estat possible, sobretot, gràcies a l'impuls del govern municipal -amb el suport de tots els grups polítics- i de la participació ciutadana

Des de 1993, els edificis municipals de Heidelberg han aconseguit reduir les emissions de CO2 en un total de 15.000 tones anuals. Entre 1993 i 2004, la disminució va ser del 35%, i volen baixar encara un 20% més fins l'any 2015. A més, la ciutat ha reduït també un 12% el consum d'aigua potable, i un 49% les aigües residuals. La clau es troba en una normativa municipal exigent, i la complicitat dels ciutadans.

Normativa estricta, població conscienciada
La regulació municipal referent a les necessitats d'energia dels edificis aprovada el 2004 a Heidelberg marca uns requeriments molt més exigents que els que s'apliquen a la resta d'Alemanya i d'Europa. A totes les instal·lacions públiques (oficines, escoles, centres esportius) s'apliquen al peu de la lletra. Però, a més, es potencia -i s'exigeix- l'eficiència energètica en tots els edificis nous de la ciutat, i també en els que es restauren. Si no, ho tenen clar: no hi ha permís d'obres. Des de l'administració local s'ofereixen ajudes econòmiques per algunes mesures com ara millorar l'aïllament de les teulades o per canviar finestres, però amb condicions: si les finestres contenen PVC o fusta no certificada, no hi ha subvencions.

Una de les iniciatives més exitoses ha estat la col·locació de plaques solars per l'escalfament d'aigua calenta no només als edificis municipals, com ara els centres escolars o les piscines públiques, sinó també als terrats dels edificis d'habitatges. L'agència municipal d'eficiència energètica va fer una campanya per ajudar els ciutadans a saber com fer-ho, i per donar-los a conèixer a quines subvencions estatals hi tenien dret si es decidien.

Aquesta agència ajuda també les empreses de la ciutat a reduir la demanda energètica. Un exemple d'èxit són els forns i fleques, per als quals s'ha desenvolupat una metodologia d'eficiència que els permet rebaixar el consum entre un 10% i un 25%, de manera que en poc més de dos anys recuperen la inversió necessària per aconseguir aquest estalvi.

(F)

Fòrums participatius
Els residents a Heidelberg han tingut accés a tota aquesta informació, però també han pogut dir la seva. La ciutat compta amb una llarga trajectòria de participació ciutadana mitjançant fòrums cívics per prendre les decisions importants del municipi, i s'hi poden proposar temes a l'ordre del dia de les reunions que es fan cada dos o tres mesos. Tot i que la participació és voluntària, la resposta general és molt elevada. El primer fòrum sobre energia es va crear l'any 1997, i a partir d'aquestes reunions obertes s'han posat en marxa algunes mesures d'estalvi energètic a centres religiosos, escoles i clubs esportius, s'ha optimitzat el sistema de ventilació dels edificis universitaris i s'ha posat en marxa una auditoria d'emissions de CO2 a tota la ciutat.

També hi ha molta participació als centres educatius. Els edificis escolars són un dels objectius principals del programa d'adaptació a les mesures d'eficiència energètica. Amb la col·laboració d'alumnes i professors, i la supervisió d'especialistes, una vintena de col·legis han aconseguit estalviar calefacció i electricitat per valor de 180.000 euros anuals, gràcies sobretot a la instal·lació de plaques solars, però també a l'ús racional i a conscienciar tots els implicats per evitar el malbaratament. I, a més, el resultat d'aquests programes s'estudia a les assignatures de ciències de cada centre. La implicació de l'alumnat es mostra també fora de classe, com ara en la creació de petites embarcacions que funcionen amb energia solar i per les que se celebra una competició específica i bastant popular a la ciutat. 

Experiments il·lustratius
El municipi de Heidelberg destaca no només per les mesures que ha aconseguit posar en marxa en els últims anys, sinó també per la manera en què busca 'educar' els habitants. Un cas cridaner va tenir lloc el 2007, quan per ressaltar el potencial que se'n deriva de les mesures d'eficiència energètica dels edificis, van posar un bloc de gel de mil litres a l'interior d'una casa de fusta sense cap sistema de refrigeració, però amb l'aïllament que marquen els criteris de construcció sostenible. Es va convidar els ciutadans a endevinar quants litres quedarien gelats vint dies més tard, al mes de juny, el moment de més calor i més hores de sol a la regió. En obrir la casa, només 213 litres s'havien descongelat; la resta seguia fet un bloc. 

Una altra iniciativa amb molt bona acollida va ser la creació d'un calendari d'advent -que a Alemanya és tota una tradició- que combinava consells per reduir energia justament durant les setmanes plenes de llums excessius que precedeixen el Nadal, amb el sorteig de regals com ara monitors d'ordinador de baix consum energètic i d'altres aparells similars.

També es fan servir com a exemple il·lustratiu els tres edificis nous 'Am Dorf', construïts amb criteris sostenibles. Són en total 68 habitatges amb unes necessitats de calefacció de només 50 quilovats hora per metre quadrat, el que redueix el cost d'una mitjana de 250 euros anuals a només 100. Inclouen, a més, dipòsits per l'aigua de pluja dels terrats que s'utilitza per als vàters i per regar els jardins, amb el que es redueix el consum de l'aigua potable.

Estalvi en la factura energètica municipal
A més dels beneficis ambientals de totes les mesures que s'apliquen als edificis públics, el municipi ha aconseguit de retruc estalviar-se diners. El 2001 es va decidir que el 25% de l'electricitat per als edificis i instal·lacions municipals -l'equivalent al consum de totes les escoles i guarderies de la ciutat- havia de provenir de fonts renovables. Amb els anys, això ha evitat emetre 4.400 tones de CO2 anuals, però a més han aconseguit reduir els costos globals de la factura energètica. I la diferència amb el que es gastava abans s'ha invertit en crear nous espais de generació d'energia renovable: una vintena de sistemes solars foto-voltaics, una planta de calefacció a partir de biogàs, i d'altres instal·lacions que fan servir energia geotèrmica o biomassa.

Tot i que resulta complicat conèixer l'estalvi directe de cadascuna de les mesures d'eficiència energètica que s'han pres, el càlcul oficial diu que ara gasten en electricitat 1.700.000 euros menys que el 1994.

Per altra banda, es calcula que l'estalvi que ciutadans i empreses de la ciutat aconseguiran en reduir la despesa en energia elèctrica i calefacció es dedicaran a adquirir d'altres béns o serveis, el que serà positiu per l'economia local.

No només l'energia
Tot i que els resultats aconseguits en l'eficiència energètica són una de les fites més cridaneres del municipi, també són punters en altres aspectes, com ara la reducció de generació de residus i les taxes de reciclatge. En aquest sentit, per exemple, s'ha prohibit de manera taxativa l'ús de plats, gots, estovalles o tovallons de paper o plàstic d'un sol ús a tots els actes públics de la ciutat. I per a la separació de la brossa, no només s'ofereixen diversos tipus de receptacles per adaptar-se més bé a les necessitats de cada casa, sinó que a més es fan rebaixes en alguns impostos en funció dels resultats.

No és d'estranyar doncs que Heidelberg hagi rebut diversos premis en reconeixement a la seva tasca d'emprenedora i pionera en el desenvolupament sostenible municipal.

--
Ecociutats a 'Sostenible.cat':


Friburg | Växjö | BedZed (Londres) | Güssing | Estocolm | Erlangen

AdjuntMida
Image icon heidelberg1.jpg20.94 KB

Relacionats

Notícia

L’Ajuntament de Parets durà a terme un projecte per substituir la instal·lació actual de panells solars ACS, ubicades al Camp de Futbol Municipal Josep Seguer, per panells fotovoltaics.

Notícia
L'Ajuntament de Lleida demana subvencions a dos fons europeus per promoure l'eficiència energètica i les energies renovables

La Fundació Lleida 21 s'encarregarà de gestionar-la i d'impulsar projectes com la licitació d'espais a teulades d'equipaments públics per a energia solar, l'assessorament en eficiència energètica i per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques
 

Notícia

Un centenar de persones provinents de diferents punts de Catalunya han participat al Fòrum Energia d’Ecoviure, la trobada sobre energies renovables que cada any reuneix professionals, experts i responsables de l’administració per posar en comú coneixements al voltant d’aquesta matèria.

Butlletí