Hamburg: la sostenibilitat d'una ciutat portuària

Aquesta ciutat alemanya ha estat triada capital 'verda' europea 2011
Sostenible.cat
28/09/2009
Hamburg, amb vora dos milions d'habitants, és la segona ciutat d'Alemanya -per darrere de Berlín-, i un dels ports més importants del món. Tot i la contaminació que se'n deriva habitualment del trànsit associat al transport marítim, Hamburg ha aconseguit unes reduccions importants en les emissions de CO2, i una qualitat global en la sostenibilitat de la ciutat que li ha valgut ser reconeguda com a la segona capital 'verda' europea per al 2011 (el 2010 el títol el portarà la ciutat d'Estocolm, com vam explicar en aquesta mateixa sèrie).

Criteris verds al voltant del port
El port d'Hamburg, situat al centre de la ciutat, a la vora del riu Elba, és el segon més important d'Europa pel que fa al volum de contenidors, només per darrere del de Rotterdam, i el novè de tot el món. L'any 2007, aquest enorme complex logístic de molls, terminals i grans zones d'emmagatzematge va gestionar quasi deu milions de contenidors. La xifra creix any rere any i, com a conseqüència, la possibilitat d'expansió de la zona portuària és un debat històric a la ciutat. Però, en contra del que es podria esperar, el que s'ha decidit és, precisament, tot el contrari: impedir el creixement geogràfic del port i intensificar l'eficiència del terreny que ocupa actualment.  És més, s'han identificat les dàrsenes de les quals es pot prescindir i s'han reomplert per recuperar superfície.

Els canvis dels darrers anys al trànsit marítim, que es decanta pels vaixells de transport de contenidors de tonatge més gran, han deixat pràcticament inservible la zona del port amb dàrsenes petites, que és la que s'ha recuperat i on, entre d'altres, s'està edificant tot un nou barri creat amb criteris sostenibles conegut com 'HafenCity' (la ciutat del port).

Per altra banda, el port d'Hamburg ha aconseguit mantenir estable el nivell d'emissions de CO2 durant els darrers deu anys, tot i l'augment de trànsit registrat en aquest període. Les claus es troben, sobretot, a la gestió sobre terra: camionetes de càrrega de motor híbrid, nou subministrament elèctric a les grues del port i mesures d'estalvi i eficiència energètica als edificis i els corredors logístics.

Per al futur immediat, s'està estudiant la creació d'incentius per reduir la contaminació dels vaixells que hi arriben, sobretot rebaixant les taxes que s'apliquen en funció del nivell d'emissions. També es vol implementar un sistema que proporcionarà energia -d'origen, preferiblement, renovable- des de terra als vaixells mentre estiguin al port, per tal d'evitar que es facin servir els generadors que tenen a bord durant aquest període de temps. I s'investiga la viabilitat d'utilitzar gas natural com a combustible marítim.

Pel que fa a l'arribada i sortida dels contenidors terra endins, s'estan ampliant i modernitzant les línies fèrries del port, per mirar d'augmentar la quantitat de contenidors que arriben per tren i reduir així el trànsit de camions, el que tindrà conseqüències immediates no només sobre la contaminació atmosfèrica sinó també sobre la contaminació acústica de tota la zona. En aquest sentit, també s'ha projectat una nova ronda per portar els camions cap al port sense passar per les zones de més població de la ciutat.

(F)

HafenCity: expansió urbanística al centre de la ciutat
Una de les premisses municipals de la ciutat d'Hamburg és evitar l'expansió descontrolada de les zones urbanitzades, sobre tot a les àrees agrícoles o de bosc dels afores. Per això s'han centrat en identificar els espais edificables de les zones ja urbanitzades (i que, per tant, ja disposen de serveis i transport públic), com ara antigues casernes militars o fàbriques en desús, i també -quan es considera viable- es construeixen més pisos sobre els edificis ja existents. La idea és augmentar la densitat de població de les àrees ja habitades, en lloc de deixar que la ciutat creixi en extensió.

L'exemple més clar d'aquest principi és el nou barri de HafenCity, que s'està construint als terrenys que se li han guanyat al port, i que combinarà edificis residencials, oficines, botigues, parcs públics i instal·lacions d'oci i culturals, com ara el nou auditori de la Filharmònica Elba d'Hamburg. En total, més de 150 hectàrees noves just al centre de la ciutat, amb un disseny que prima els criteris sostenibles i la qualitat de vida. HafenCity va començar a edificar-se l'any 1997 i s'espera que estigui acabat del tot en vint anys, quan hi viuran 12.000 persones i hi treballaran unes 40.000.

Aquest nou gran barri de HafenCity no tindrà ni una sola plaça d'aparcament en superfície -estaran sota els edificis- i es podrà arribar a qualsevol punt sense necessitat de vehicles privats: el metro tindrà dues noves parades, i tot el barri està pensat per poder recorre'l còmodament a peu o en bicicleta.

Transport públic de qualitat
Tots els indicadors sobre la xarxa de transport públic d'Hamburg són excel·lents. La combinació de metro, tren, autobusos i un sistema semblant al 'bicing' satisfà tant els usuaris que en l'última dècada no ha augmentat gens el trànsit de vehicles privats i les emissions associades, en contra del que passa a la majoria de ciutats europees. És més, des de 2004 el registre d'emissions provinents de vehicles a motor indica fins i tot una lleugera baixada, probablement unida a l'augment dels preus dels carburants.

A més, aviat s'afegiran autobusos híbrids que usen hidrogen, i que redueixen el consum energètic un 50%, i s'intenta reduir l'emissió de CO2 amb la promoció dels diumenges sense cotxes, que s'incentiva amb la gratuïtat del transport públic aquell dia de la setmana.

Reduccions rècord de CO2
Des de 1990, Hamburg ha reduït les emissions de CO2 per càpita un 15%, sobretot per la disminució del consum elèctric als habitatges i les empreses petites. L'objectiu és rebaixar un 40% més d'ara al 2020 i, a llarg termini, s'aspira a baixar fins un 80% l'any 2050.

Per aconseguir-ho, Hamburg subvenciona la instal·lació de plantes solars tèrmiques. En deu anys s'han invertit més de set milions d'euros per a un total de 36.000 metres quadrats de plaques solars, i des de l'any 2007 s'ha començat un nou programa de plaques fotovoltaiques. També disposen de parcs eòlics i d'una de les plantes més grans de generació elèctrica a partir de biodièsel, a més d'usar el biogàs de les aigües residuals i les restes de fusta de la poda de parcs per obtenir energia i calefacció.

Com a mesures d'estalvi energètic, s'han substituït dues-centes mil bombetes convencionals per d'altres de baix consum a 400 edificis públics. Amb això calculen que s'han estalviat 22 milions de quilovats, unes 14.000 tones de CO2 i vora tres milions i mig d'euros anuals en les factures de la llum.

A més, s'han adaptat els vehicles de les empreses públiques per ser alimentats amb gas natural, que tenen unes emissions molt més baixes que els de carburants derivats del petroli. Ja són així els de la companyia d'aigua i els autobusos i furgonetes de dins de l'aeroport. I s'està desenvolupant un programa perquè mil taxis de la ciutat canviïn els motors per fer servir també gas natural, i ja s'han instal·lat una vintena d'estacions de subministrament a l'àrea urbana.

D'altra banda, s'ha creat la xarxa 'UmweltPartnerschaft' (eco-associació), que inclou un programa d'assessorament a les petites i mitjanes empreses per identificar com poden estalviar i optimitzar energia i aigua. Ja han superat el miler de companyies participants, i esperen arribar a les cinc mil al 2012.

A més de la pràctica, la teoria
Hamburg no només és una de les ciutats exemple en mesures pràctiques de sostenibilitat, sinó que també ha esdevingut també un centre d'investigació sobre el canvi climàtic de referència mundial, amb el Centre de Ciències Marines i Atmosfèriques (ZMAW), en el que hi participen la Universitat d'Hamburg i l'Institut Meteorològic Max Planck,  el Centre Alemany de Dades Climàtiques (DKRZ) i el Centre d'Investigació Geesthacht. El conjunt es coneix ja com el 'campus del clima', amb més de 450 científics, que cerquen estratègies d'adaptació als efectes del canvi climàtic.

--
Especial Ecociutats a 'Sostenible.cat':

Friburg | Växjö | BedZed (Londres) | Güssing | Estocolm | Erlangen | Heidelberg | Múrcia | Oslo | Copenhaguen

AdjuntMida
Image icon hamburg.jpg28.89 KB

Relacionats

Butlletí