Fridays for future: dos anys més tard, volen més

13/07/2021 - 12:07

Són joves i ho tenen clar: volen canviar el sistema per garantir el seu futur i la viabilitat del planeta Terra. L’any 2019, influenciats per l’activista Greta Thumberg, van sortir als carrers cada divendres per posar l’emergència climàtica a l’agenda política. Dos anys més tard... han perdut pistonada? Qui són els Fridays For Future i quines són les seves demandes?

“O bé, evitem que les temperatures augmentin sobre els 1,5 °C o no ho fem. O evitem la reacció en cadena dels ecosistemes que es desfan o no ho fem. O triem continuar com a civilització o no” així de categòrica, clara i contundent va parlar Greta Thunberg davant l’Assemblea Anual del Fòrum Econòmic Mundial, l’any 2019. Un any abans, després de l’onada de calor i dels incendis forestals que amenaçaven Suècia, el seu país natal, va decidir no assistir a l’escola fins a les eleccions generals del 2018. Les seves demandes se centraven a exigir al govern suec que reduís les emissions de carboni, tal com s’estableix a l’Acord de París.

La seva protesta es va fer mediàtica arreu del món i va servir d’inspiració per molts joves, que hi van veure les seves preocupacions reflectides. D’aquesta manera es van iniciar protestes cada divendres a diferents punts d’Europa sota el nom de Fridays4Future, “divendres pel futur”. A Catalunya i Espanya es van crear més d’un centenar de nuclis locals. El 15 de març de 2019 es van arribar a concentrar més de quaranta-cinc mil joves en 58 ciutats de tot l'estat, en la que va ser la primera Vaga Escolar Internacional pel Clima.

Dos anys després d’aquells fets i amb la crisi del Coronavirus encara latent -que per altra banda, ha fet palesa la importància de cuidar el medi on vivim-, fem una anàlisi de com està el moviment a hores d’ara. Ha perdut pistonada? Qui són i quines demandes tenen?

 

 

Dos anys després de l’onada

Fridays for Future s’organitza en nuclis locals per fer demandes i accions a escala municipal. Tot i això, les assemblees territorials teixeixen aliances entre si per fer accions i campanyes concretes en l’àmbit Europeu i estatal. En aquest sentit, fa poc han actuat coordinadament per fer un anàlisi de la Política Agrària Comú de la Unió Europea. El maig de l’any passat van fer arribar una carta al vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, perquè es potenciïn les possibilitats que té l’agricultura com a part de les solucions al canvi climàtic. Tal com explica Dan Vivas, de Fridays For Future Barcelona, “nosaltres creiem més en la producció dels petits agricultors locals, i la PAC fomenta la gran producció d’aliments, que es basa en monocultius, en l’expropiació de terres i en l’ús de molts fertilitzants, destruint d’aquesta manera la natura”.

A escala estatal són crítics amb la recentment aprovada llei contra el canvi climàtic. Lamenten la poca ambició climàtica i uns objectius molt baixos de reducció d’emissions. “És una llei que no menciona el transport públic”, explica Dan Vivas, “però sí que menciona la gran conversió de cotxes elèctrics”. Des de Fridays for Future defensen que no es pot seguir prioritzant l’economia davant els drets de les persones més desafavorides, i que s’ha d’apostar per un decreixement.

En l’àmbit català, tot i que en un principi veien amb optimisme el nou govern de la Generalitat, ja que es va prometre una conselleria de medi ambient i que es posaria el canvi climàtic com a objectiu, ara s’han desil·lusionat amb “la incorporació d’exmembres de la direcció de la Caixa”, tal com explica El Crític en aquest article. “Veiem que un altre cop no es dóna prioritat a les persones ni a la terra” reitera Vivas, “sinó que es dóna prioritat a l’economia i al creixement econòmic de les grans elits”.

 

 

Davant la incertesa, treball intern a Barcelona

A escala local, alguns dels nuclis creats fa dos anys, ara han reduït els membres implicats o fins i tot han desaparegut. És el cas del Fridays for Future Sabadell, que han explicat que ja abans de la COVID havien perdut força i la pandèmia els va desactivar del tot.

En aquest sentit, Dan Vivas ha exposat que a Fridays For Future Barcelona, més que preparar accions públiques, actualment estan dedicant-se a fer treball intern. Vivas explica que la pandèmia ha afectat als joves de manera psicològica i que moltes persones han hagut de prioritzar la seva salut mental, mentre que d’altres s’han traslladat a altres moviments “igual de necessaris”. La pandèmia també els ha portat noves incorporacions. Ara estan treballant internament per “després poder sortir a fora amb una línia discursiva més clara”.

 

Vivas afegeix que la pandèmia també ha portat coses bones, com valorar més l’espai lliure, el silenci i l’aire net. “Crec que això és el més bo, i que podem sortir d’aquesta crisi havent aprés més”. Afegeix, però, que la lliçó més important és que hem après que hem d’actuar com a societat: “la responsabilitat individual no ens serveix. No serveix de res que jo porti la mascareta i redueixi els meus contactes, si ningú més ho fa. Amb la crisi climàtica passa el mateix. Hem d’actuar tots i s’ha de reclamar a les institucions que ho garanteixin”.

 

 

Alternativa al vehicle privat al Maresme

De tots els nuclis de la costa del Maresme, només es manté actiu Fridays For Future Mataró. Hem parlat amb un dels seus integrants, Javier Paez. Ens explica que un tema que els preocupa i hi estan dedicant esforços actualment és la contaminació atmosfèrica derivada del vehicle privat.

És per això que per celebrar el seu segon aniversari, el passat 29 de maig van decidir ocupar la Plaça Espanya, un espai neuràlgic del centre de Mataró. L’objectiu era demostrar que hi ha una alternativa d’ús d’aquest espai, més enllà de ser ocupat per cotxes. A la concentració s’hi van sumar col·lectius de lleure, esplais, grups esportius i també va comptar amb música en directe. Paez reclama l’acció política i fa una crida a la ciutadania a mobilitzar-se.

 

En la mateixa línia, des de Friday For Future Mataró també són crítics amb la pacificació que es vol fer a la carretera nacional, que passa entre la ciutat i la costa, i cada dia acull al voltant de 22 mil vehicles. Els joves ho veuen “insostenible” i demanen que s’emprenguin accions més ambicioses. Javier Paez determina que “És l’administració que pot fer accions, el nostre paper és insistir i exigir”.

   

 

 

Pacificació del carrer Francesc Layret a Badalona

Una història inusual la té Fridays For Future Badalona: el nucli local no es va crear al voltant de les manifestacions juvenils de l’any 2019, si no ara fa un any, quan ja havia esclatat la pandèmia del Coronavirus. “Ens podríem haver organitzat abans” explica Oriol Pérez, un dels integrants, “perquè clar, podríem haver començat abans a lluitar contra el canvi climàtic”. Malgrat això, explica que han tingut una bona acollida, sobretot per les institucions locals i per altres organitzacions badalonines.

Pérez explica que la seva última actuació ha consistit a presentar una moció a l’Ajuntament perquè es pacifiqui el carrer Francesc Layret, una de les vies de comunicació principals de Badalona. De moment, la moció ha sigut aprovada i membres de l’associació ja s’han reunit amb l’alcalde, Xavier Garcia Albiol.

A més, el nucli de Fridays For Future Badalona, també estan treballant en un projecte de conscienciació climàtica a les escoles. Tenen previst iniciar-lo amb el curs escolar vinent i volen incorporar les escoles de “totes les zones de la ciutat”. Reivindiquen el paper de Badalona com una ciutat on viure, i és per això, que determinen que val la pena estar organitzats i deixar de dependre del moviment social de la capital, Barcelona.

 

Tot apunta que Fridays For Future ha perdut força a conseqüència de la massificació i la inèrcia de l’any 2019, i també per l’impacte de la COVID a les nostres vides. Malgrat això, els nuclis que queden segueixen ferms, organitzats i treballant per donar visibilitat la lluita climàtica. Tal com assenyala Dan Vivas, de Fridays For Future Barcelona, “crec que estem en un impàs. El 2019 estàvem a la cresta de l’onada, però no s’hi pot estar sempre” apunta, “la crisi climàtica es manté i cada vegada és més visible, per això crec que tornarem a veure un creixement o almenys l’estabilització del moviment” conclou.


Categories: 

Relacionats

Entrevista

EYES Granollers és un projecte impulsat per Ecoserveis i l’Ajuntament de Granollers a través del programa Erasmus + que es va desenvolupar des del gener del 2019 al gener del 2021. El programa volia mobilitzar i capacitar els joves perquè poguessin contribuir en la millora dels plans locals i involucrar-los en la lluita contra el canvi climàtic. Parlem amb l’Elena Oliver, participant d’Eyes Granollers, sobre els aprenentatges del projecte.

Entrevista

La burilla del cigarret és el primer residu a escala mundial. En Joan Hernández Farigola ens explica que és un residu invisible, ja que moltes vegades els fumadors no són conscients del dany que estan causant en tirar-lo a terra. Per demanar canvis i solucions a aquesta problemàtica, l’any 2016 va sorgir No Más Colillas en el Suelo Barcelona. L’entitat, a través de la seva activitat, vol conscienciar sobre l’impacte negatiu de les burilles al medi ambient i demanar mesures polítiques per fer-hi front.

Entrevista

L’any 2018 va ser un any de manifestacions ambientals arreu d’Europa. A Londres, un grup d’activistes es van reunir a la plaça del Parlament per anunciar una declaració de rebel·lió contra el govern del Regne Unit. Sis mil rebels van bloquejar pacíficament cinc pons principals que travessen el Tàmesi. Poc després, seguint la mateixa filosofia de desobediència civil no violenta, va néixer Rebel·lió o Extinció Barcelona, amb l’objectiu d’unir forces i lluita contra els poders fàctics. Parlem amb en Leo sobre les seves demandes i la incidència política que han aconseguit.

Butlletí