Estocolm: capital 'verda' europea 2010

Sostenible.cat
02/03/2009 - 00:00
La ciutat d'Estocolm serà la primera capital 'verda' europea, un nou guardó creat per la Comissió Europea per incentivar les ciutats a millorar la qualitat de vida i a incorporar els criteris ambientals en el seu desenvolupament. Aquesta primera edició dels premis es va fallar fa uns dies a Brussel·les, i comptava amb vuit ciutats finalistes. El jurat va triar la capital de Suècia pel seu conjunt integral de mesures per rebaixar la contaminació, el trànsit i els gasos d'efecte hivernacle, i també per la seva gestió dels residus i de l'aigua. En el mateix acte es va anunciar que la capitalitat 'verda' per l'any 2011 serà per la ciutat alemanya d'Hamburg.

Estocolm, amb una població que ha crescut molt els últims anys, té ara com ara uns 800.000 habitants, el 95% dels quals viuen a menys de tres-cents metres d'una zona verda -el govern municipal treballa contínuament per incrementar i millorar els parcs i platges de la ciutat. Això incrementa la qualitat de vida i la biodiversitat de la ciutat, permet fer activitats a l'aire lliure (quan el temps no és massa fred) i redueix la contaminació acústica. A la 'Venècia del nord', com se l'anomena sovint, el 10% de la ciutat és aigua: uns 21 quilòmetres quadrats d'un total de més de 200, repartits en més de 20.000 illes. I, conscients de la importància de l'aigua a la ciutat, una directiva municipal de l'any 2006 busca tenir l'aigua més neta possible. L'aigua, i l'aire. La reducció d'emissions de gasos contaminants és una de les fites més impressionants de la ciutat d'Estocolm.

Objectiu: adéu als combustibles fòssils
Les mesures per reduir l'ús dels vehicles privats i augmentar el del transport públic han aconseguit rebaixar les emissions per càpita de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle un 25% des de 1990. Això fa que, a la ciutat, s'emetin actualment quatre tones de CO2 per habitant i any, la meitat de la xifra mitjana a Suècia, i esperen baixar a tres tones d'ara al 2015. L'objectiu final és encara més ambiciós: per a l'any 2050 volen que la ciutat quedi totalment lliure de combustibles fòssils. I si segueixen el mateix ritme de reducció de les dues últimes dècades, sembla que ho aconseguiran.

La guerra contra les emissions de CO2 i els combustibles fòssils té diversos fronts de batalla. Per una banda, el trànsit; per una altra, la generació d'energia i calefacció en una ciutat on, per les característiques del clima i de la quantitat escassa d'hores de sol, el consum és elevat. Pel que fa a la producció de calor, el 70% dels ciutadans ja formen part de la xarxa de calefacció centralitzada, que es genera per barris, i per a la qual es fan servir majoritàriament fonts renovables. La biomassa n'és la principal, a partir de la combustió de materials provinents de la recollida selectiva d'escombraries. En alguns casos es barreja amb combustibles líquids, però a Estocolm no s'usa gas natural.

Pel que fa a l'electricitat, aproximadament el 60% és d'origen renovable -en part de producció local-, i la resta bàsicament prové de la xarxa estatal, que s'alimenta de centrals nuclears. A més, s'està experimentant amb noves maneres d'estalviar energia. Per exemple, s'ha posat en marxa una instal·lació que proporciona fred a habitatges i oficines a partir de l'aigua freda del mar, i que permet substituir els sistemes d'aire condicionat, que consumeixen i contaminen molt més.

Cotxes nets, i amb restriccions per circular
A Estocolm ja és impossible comprar combustibles que portin només petroli: com a mínim, porten un 5% d'etanol. Aquesta barreja es pot fer servir als cotxes convencionals i redueix les emissions en la mateixa proporció. A més, es potencia la compra de cotxes 'nets'. El 35% dels que es venen a la ciutat ja ho són, i gairebé el 10% del total funcionen amb etanol o biogàs, o bé són de tipus híbrid (combustible-elèctrics) o d'emissions baixes. Pel que fa als transports públics, tots els trens i els autobusos urbans funcionen amb combustibles renovables, i també la meitat dels camions de la brossa i un 40% dels taxis.

Per tal de reduir l'ús del cotxe, Estocolm ha posat en marxa l'anomenat 'impost de congestió', uns peatges urbans que han d'abonar tots els vehicles privats que entren o surten del centre de la ciutat entre les 6.30 i les 18.30 hores. Funciona de manera continuada des de l'agost de 2007, després d'un període de prova i d'un referèndum entre la població, que va donar l'aprovació per majoria, tot i els recels inicials. A més de rebaixar el trànsit i, per tant, les emissions, els diners recaptats es destinen a construir o millorar les carreteres dels afores de la ciutat.

D'altra banda, també s'afavoreix l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport, amb un total de 760 quilòmetres de carrils-bici, i la limitació de velocitat per als cotxes a 30 quilòmetres per hora a la majoria de carrers de la ciutat, el que facilita la circulació dels ciclistes. Per això el número d'usuaris de bicicletes s'ha doblat des de 1990.

Gestió total dels residus: no calen abocadors
Els abocadors de la ciutat d'Estocolm fa anys que no reben residus provinents dels domicilis particulars o els negocis de la ciutat. Tota la brossa es separa en origen, i un 25% aproximadament es recicla. Pràcticament tota la resta s'incinera a les plantes que generen calefacció i electricitat, i d'aquesta manera els residus esdevenen novament productius. Els materials que queden després de cremar es compacten per fer materials de construcció.

A més, una petita part -que es preveu que creixi en els propers anys- de la matèria orgànica recollida a botigues d'alimentació i als restaurants, es tracta biològicament per produir compost i biogàs. L'altre lloc de generació de biogàs, que després s'usa als autobusos urbans, són les plantes de tractament d'aigües residuals.

Tot i aquest aprofitament gairebé total de les escombraries, les autoritats de la capital sueca continuen treballant per millorar, sobretot per intentar reduir els residus que generen els residents d'Estocolm i que en els darrers anys han augmentat un 2%.

No tots podem fer-ho tot, però tots podem fer alguna cosa
Aquest és el lema que resumeix la filosofia de la política contra el canvi climàtic de la ciutat d'Estocolm: són conscients que una sola ciutat no canviarà la tendència planetària, però que la suma dels esforços pot aconseguir un impacte molt positiu. I, segons el jurat del guardó ciutat verda europea, els esforços d'Estocolm són l'exemple a seguir.

--
Especial Ecociutats a Sostenible

AdjuntMida
Image icon 1estocolm.jpg19.75 KB

Relacionats

Opinió

Les ciutats són l’escenari del repte social, ambiental i econòmic que suposa la mobilitat sostenible. És el moment d’aplicar noves fórmules com l’ús compartit de vehicles, el foment de la bicicleta, els desplaçaments a peu o models urbanístics com les superilles; i també de promoure eixos verds i transports col·lectius electrificats.

Acte
11/11/2021 - 10:00
12/11/2021 - 10:00
Sessió virtual via Zoom
Article
El documental "Something in the air" examina l’element més essencial per a la nostra supervivència, mostrant què hi ha a l’aire que respirem, els efectes que té sobre el nostre cos i com les noves tecnologies i un públic motivat canvien l’equació per millorar.

Butlletí