[ENERGIA 3] Les fonts d'energia renovables. S'avança cap a una veritable diversificació energètica?

A la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible que es va celebrar a Johannesburg l'any 1992, la Unió Europea va proposar que per a l'any 2010 s'arribi a obtenir el 15% de l'energia mundial mitjançant les fonts d'energia renovables.Si bé aquest percentatge inclouria majoritàriament l'energia obtinguda a través de les grans centrals hidroelèctriques, la incineració de residus i la utilització de la biomassa tradicional, es tracta d'un objectiu ambiciós al que no serà fàcil d'arribar. Amb la tecnologia actual, certament, les energies renovables no poden aportar tota l'energia que la humanitat demanda, però en un model energètic en el que s'afavorís l'eficiència per davant de la producció a gran escala, i que no es basés en el consum de recursos energètics fòssils, les fonts renovables haurien de tenir un paper rellevant. Grans diferències mundials Des de 1990, les fonts d'energia renovable han crescut una mitjana anual de l'1,7% gràcies, fonamentalment, als avenços experimentats per les fonts solar fotovoltaica i eòlica, que ho han fet en un 19%. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, l'any 2002, les fonts d'energia renovables i l'aprofitament energètic dels residus van subministrar aproximadament el 13% de l'energia primària mundial. La biomassa va representar el 80%, la hidroelèctrica, el 16%, i la resta de fonts (eòlica, solar, geotèrmica, etc.), el 4%. El fet que sigui la biomassa -i, sobretot, la fusta- la font més utilitzada, comporta en alguns indrets la pèrdua de les masses forestals. L'aprofitament de les energies renovables varia molt entre regions, tot i que la mitjana és d'un 20%. Mentre que als països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), als que no pertanyen a l'OCDE i a les repúbliques de l'antiga Unió Soviètica, no s'arriba al 10% en el subministrament d'energia total primària, a Amèrica Llatina, Àfrica i una part de l'Àsia supera el 25%. L'aprofitament de la fusta, per exemple, suposa en alguns dels països menys desenvolupats més del 50% del seu consum d'energia, en tant que als Estats Units o la Unió Europea no arriba al 4%. Aquestes diferències de percentatge s'expliquen fonamentalment pels dèficits d'infrastructures convencionals -xarxa elèctrica, instal·lacions de producció centralitzades, etc.- amb què compten els països menys desenvolupats, i que els han portat a aprofitar els recursos energètics que tenen a l'abast. Cal tenir en compte que el 40% de la població mundial encara no té accés a serveis moderns de subministrament d'energia. Si bé és la biomassa la font d'energia més utilitzada, s'estan fent esforços per fomentar l'energia solar, ja que té un especial interès per a les zones rurals aïllades. Aquesta opció energètica descentralitzada, dóna una major capacitat d'actuació als usuaris, que esdevenen petits productors amb autonomia pròpia. Com a dada rellevant per entendre l'avanç lent però efectiu de la tecnologia solar fotovoltaica, es pot dir l'extensió d'1 km de línia elèctrica té un cost semblant a la instal·lació d'1 kWp de potència fotovoltaica. Reducció dels costos de producció i instal·lació Les energies renovables són, per tant, una de les alternatives que cal tenir més en compte de cara al proveïment energètic a mig i llarg termini, tot i que el seu potencial i estat actual d'aprofitament sigui molt diferent segons la font de què es tracti. Així, en el cas de l'energia solar, hi ha instal·lats al món més de 2.500 MW (una central nuclear convencional té una potència aproximada de 250 MW) i, segons les previsions més optimistes, es podria arribar als 250 TWh l'any 2020 si es fessin les inversions corresponents. Per donar una idea de la gran capacitat d'actuació que es té pel que fa a aquesta font d'energia, es pot apuntar que, només a l'àrea mediterrània, es calcula que es podrien produir 90 milions de kWh anuals per km2 de superfície coberta de mòduls fotovoltaics. Les dades, de moment, conviden a l'optimisme, atès que la producció mundial de cèl·lules fotovoltaiques va superar els 390 MW l'any 2001, i es preveu que augmentarà al voltant d'un 40% anualment en els propers anys. Aquest increment s'ha degut sobretot a la reducció dels costos de producció i instal·lació. L'any 1960, el cost d'instal·lació d'un watt de cèl·lules fotovoltaiques era de 2.000 dòlars -sense incloure les bateries, els transformadors i altres equips auxiliars-, l'any 1975 s'havia reduït a 30 dòlars, i actualment és només d'uns 3 dòlars, de mitjana. El preu actual del kWh està entre 0,3 i 0,5 ' (l'any 1975 superava els 7 '). D'altra banda, en relació a l'aprofitament de l'energia solar per a la producció d'aigua calenta mitjançant els captadors solars tèrmics, l'augment de l'eficiència dels captadors solars tèrmics i la reducció del seu cost en comparació amb els mòduls fotovoltaics, han impulsat el seu ús arreu del món. La superfície de col·lectors instal·lada només a la Unió Europea supera ja els 10 milions de m2, i es concentra fonamentalment a Àustria, Alemanya, França, Itàlia i sobretot Grècia. Si la resta de països de la Unió seguís l'exemple d'aquests estats, tenint un ritme de creixement anual del 20%, la capacitat total instal·lada arribaria als 100 milions de m2. L'alternativa més econòmica En relació a l'energia eòlica, la potència instal·lada supera ja els 40.000 MW, xifra que multiplica per tres la potència instal·lada l'any 1998, gràcies sobretot a l'augment de la potència mitjana dels aerogeneradors i a la major capacitat de produir energia elèctrica a partir de velocitats de vent més baixes; actualment ja és competitiva l'obtenció d'electricitat en indrets amb velocitats mitjanes de 4 m/s. Cada kWh eòlic permet estalviar també un quilogram de CO2. En alguns casos, l'energia eòlica s'ha convertit en l'alternativa més econòmica sobre la base del kWh, i les previsions assenyalen que ben aviat podria proveir més de quatre vegades el consum d'electricitat mundial. Els escenaris de futur apunten que en pocs anys seran rentables també els parcs eòlics instal·lats al mar. La indústria eòlica mundial va facturar l'any 2001 uns 7.000 milions de dòlars, i va vendre electricitat per valor de 3.500 milions de dòlars. Brasil, amb 4.000 MW de projectes eòlics autoritzats, o l'Índia, amb 1.600 MW ja instal·lats i amb producció pròpia de turbines, són alguns exemples dels països que han apostat per la tecnologia eòlica com a font de generació energètica. Europa és el continent on es concentra la potència més gran, amb més del 70% de la instal·lada. El potencial de l'energia hidroelèctrica és també molt elevat, tot i que encara pot incrementar-se més. Segons el Worldwatch Institute tan sols s'utilitza el 17% del potencial mundial, percentatge que en el cas dels països del tercer món es redueix fins al 8%. A Europa, és del 60%. Doblar la participació de les energies renovables A la Unió Europea, i en termes d'energia primària, la participació de les fonts d'energia renovables se situa en un 5,2%, incloent-hi la hidroelèctrica a gran escala. Pel que fa a l'energia produïda, la hidràulica, la solar fotovoltaica, l'eòlica, la biomassa i la geotèrmica cobreixen un 14% de l'electricitat generada, mentre que la solar tèrmica, la biomassa i la geotèrmica suposen el 3,3% de la demanda de combustibles. L'any 1997 la Comissió Europea va elaborar el Llibre Blanc de les Energies Renovables, en el que proposava arribar l'any 2010 a un percentatge del 12%; no només de fomentar les energies netes, sinó també de reduir la dependència energètica dels països tercers. La Unió Europea dels 15 depèn actualment en un 50% de les importacions energètiques, percentatge que es preveu que arribi al 70% abans del 2020. La proposta realitzada en el va acompanyada també d'una valoració econòmica de les inversions que caldrien per assolir aquest propòsit, i que s'estimen en uns 165 bilions d'euros per al període 1997-2010. En aquest document, la Comissió convida també a tots els estats membres a presentar mesures concretes que facilitin la utilització a gran escala de les energies renovables: tecnològiques, polítiques, legislatives, administratives, financeres i també fiscals. En aquest sentit, es reconeix la complexitat de variables que intervenen en el desenvolupament de les fonts d'energia renovables, i la necessitat d'adoptar una estratègia comunitària global. En matèria de producció d'electricitat, la Unió Europea proposa que a finals de l'any 2010 un 22% de tota la demanda d'energia elèctrica sigui coberta amb fonts d'energia renovables, inclosa la gran hidràulica. Actualment, la contribució de les renovables no supera el 14%. Participació encara reduïda en el balanç global A l'Estat Espanyol, les energies renovables van representar l'any 2003 el 6% del consum d'energia primària, per bé que si s'exclouen les centrals hidroelèctriques de potència superior als 10 MW, el percentatge es redueix fins al 4,0%. El Plan de Fomento de las Energías Renovables presentat l'any 1999, contempla la xifra del 12% com a fita per al 2010, d'acord amb els objectius establerts per la Unió Europea. La producció energètica amb aquestes fonts d'energia renovables supera el milió de tep anuals, xifra que equival a prop d'un 6% del consum d'energia primària. La potència total en servei en instal·lacions renovables a Catalunya supera els 3.000 MW. Les centrals hidroelèctriques, tant les de gran capacitat (més de 10 MW) com les minicentrals, suposen un 97% d'aquesta potència (vegeu L'escenari energètic de Catalunya). L'any 2000, les energies renovables van aportar al balanç d'energia primària l'equivalent a més de 622.000 tones de petroli. Més de la meitat d'aquesta aportació (62,7%) va correspondre a l'energia hidràulica. La segona font renovable en importància prové de la valoració energètica dels residus sòlids urbans, tractament finalista que recupera una part del valor d'aquests residus a través de la seva combustió. La tercera font per ordre d'importància és la biomassa llenyosa que es fa servir en usos tèrmics, present de forma tradicional en el sector agrari i utilitzada de manera generalitzada pel propi sector de transformació de la fusta. La resta de formes renovables d'energia participen encara de forma reduïda en el balanç d'energia primària global de Catalunya.