Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
Presidenta de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Biòleg / Serveis Tècnics del Consorci de la Costa Brava
Com tantes coses a la vida, el progrés, o almenys com l'Home l'ha percebut històricament, també té una naturalesa dual. Té el seu ying i el seu yang, el seu eros i el seu tanathos, o, si ho preferiu així, el seu vessant fascinant i el seu vessant incert. En la societat occidental, el pensament racionalista que a partir de la segona meitat de mil'leni aporten els filòsofs del nord i del centre d'Europa, refrendat pels successius esdeveniments, ens ha fet arribar fins a l'actualitat una idea de progrés científic indissolublement associada a un increment de benestar per al conjunt de la societat. Malgrat l'existència de nuclis reaccionaris davant d'aquest progrés, el progressiu major benestar que aquest progrés ha aportat l'ha situat en una situació d'ampli consens social, que ha estat fonamental per abatre les resistències més enceses.Professor coordinador de la Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris
Periodista
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
Ramon Folch, director científic de "Sostenible" i President del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya valora en aquest article la repercussió mediàtica de l'informe de la UAB i el CSIC sobre els abocaments químics al pantà de Flix. Això serveix d'excusa a Folch per reflexionar sobre la internalització dels costos -clau del sostenibilisme- i per recordar que, a més d'exclamar-nos, cal construir alternatives.