La construcció del Fòrum Social Mundial (un article de Mònica Sabata)

Més informació sobre el FSM a Sostenible, aquí. Una de les grans novetats de l'edició del Fòrum Social Mundial (FSM) que es va tancar dilluns, ha estat el foment del seu caràcter autoconvocat. Si bé des de l'inici del procés del Fòrum Social Mundial algunes de les seves principals característiques foren la seva obertura a totes les xarxes que estan d'acord amb la Carta de Principis del Porto Alegre, el seu caràcter de procés obert en el temps i l'autoconvocació, cal dir que en aquesta cinquena edició la darrera de les peculiaritats del procés s'ha fomentat de forma molt conscient. El cinquè Fòrum Social Mundial es va construir amb una nova metodologia, elaborada al si del Consell Internacional i concretament en la seva comissió de metodologia. Aquest nou mètode de treball deixava enrera una certa forma de fer que consagrava la responsabilitat dels grans actes del Fòrum al Consell i al Secretariat Internacional i pretenia generar una nova dinàmica on totes les activitats fossin generades des de les diverses xarxes implicades en l'esdeveniment. Així doncs, aquesta nova metodologia de treball ha fet que totes i cadascuna de les activitats que s'han dut a terme en el marc del fòrum hagin estat convocades per les organitzacions i xarxes que hi han participat. Però no tan sols això. Una altra de les característiques importants ha estat que després de rebre totes les inscripcions d'activitats s'ha intentat afavorir un procés de confluència, és a dir, un cop fetes les propostes s'ha sol·licitat als convocants que generessin processos de presa de contacte amb entitats que estaven proposant esdeveniments semblants i intentessin confluir cap a una única activitat. El resultat de la metodologia ha generat diverses casuístiques. D'una banda hi ha hagut algunes ocasions en les quals les organitzacions han proposat activitats, han trobat contraparts amb qui posar-se d'acord i han estructurat l'espai a partir d'aquestes noves aliances. Ha estat en part el que ha succeït, per exemple, en l'espai onze, consagrat a la reforma de les institucions internacionals. D'altra banda, hi ha hagut xarxes que han aconseguit col·laborar amb organitzacions que tenien els mateixos interessos però han continuat mantenint les respectives activitats proposades. A partir de totes aquestes confluències generades es pretenia construir un espai per a propostes (cada vespre de tots els dies del fòrum), el qual ha recollit algunes idees d'articulació i de generació d'accions. Per continuar amb l'exemple de l'espai onze, cal esmentar que s'ha acordat una gran mobilització internacional el proper 10 de setembre per reclamar la reforma de les institucions internacionals. Es calcula que a la cinquena edició hi han participat prop de 150.000 persones, de més de 140 estats diferents i que s'han generat més de 2000 activitats. Aquestes xifres fan tenir una idea de la grandiositat de l'esdeveniment a la ciutat de Porto Alegre. La metodologia utilitzada ha ajudat a poder crear lligams i noves aliances entre les xarxes. Potser no ha ajudat prou a la disminució de l'enorme quantitat d'activitats que es produeixen en només quatre dies. Ara que el FSM del 2006 està tendint cap a una desconcentració en els diferents continents, la metodologia que s'utilitzarà haurà de servir per unificar mínimament els diferents camins que el fòrum prendrà, i haurà de facilitar una visió més general de les accions comunes que en puguin sorgir. Per això, es continua treballant en la recerca de noves metodologies que permetin la col·laboració, l'autoconvocació i la proposició d'accions i en general, una més gran participació de tots els agents implicats en la construcció del FSM, bo i entenent aquest fòrum com un espai de trobada, de diàleg i de creació d'alternatives a la globalització neoliberal. Mònica Sabata, responsable de relacions internacionals del CIEMEN