Recursos

Catalunya està caminant cap a la transició energètica, un procés que situa als ciutadans al centre del nou model energètic i implica el seu apoderament. Com? Passant de ser consumidors passius a generadors de la seva pròpia energia per a l'autoconsum, emmagatzemant-la i finalment compartint-la amb altres usuaris. 

A Catalunya existeixen 391 empreses que ofereixen solucions d'economia circular. Juntes sumen una facturació d'11.038 milions d'euros i donen feina a 70.419 treballadors. Elaborat per ACCIÓ, l'estudi "L'economia circular a Catalunya" identifica les principals característiques del sector, les oportunitats d'internacionalització en països concrets i les potencialitats de Catalunya per a la inversió estrangera.

Els sectors productius de Catalunya que estan més ben posicionats en termes de potencialitat per aplicar mesures d’economia circular, els quals són les indústries agroalimentàries, la indústria química, el transport, l’energia i l’aigua.

El Clúster ofereix cursos dissenyats per experts en el sector amb anys d’experiència. Els cursos acrediten els coneixements de l’alumne mitjançant l’expedició d’un Certificat d’Aptitud reconegut per l’Institut Català d’Energia i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

El Centre d’Estudis del Mar (CEM) de Sitges presenta l’audiovisual “Experiència posidònia”, un viatge submarí virtual realitzat en la tècnica del vídeo mapping 3D sobre l’Espai Natural Marí Costes del Garraf de la Xarxa europea Natura 2000, i sobre la praderia de posidònia que alberga, que és un dels ecosistemes més valuosos i amb més biodiversitat de la Mediterrània.

La recentment creada “Aliança de Municipis per a la Interoperabilitat” de les xarxes públiques de recàrrega de vehicles elèctrics permet que qualsevol usuari pugui accedir a qualsevol punt de recàrrega municipal de Catalunya fent servir qualsevol targeta emesa pels ajuntaments de la Aliança.

Està oberta la pre-inscripció pel Postgrau Gestió ambiental a l'empresa i l'administració pública: Recursos, Comunicació i Canvi. Curs 2017-18. Aquest postgrau forma part de la  29a. edició del Màster en intervenció i gestió ambiental: Persona i Societat Bienni 2017-19.

​Es presenta el llibre "Pobresa energètica a Catalunya: reptes i dilemes", amb l'objectiu de donar forma a un retrat crític i pràctic de la pobresa energètica, una mirada global construïda des de perspectives tan múltiples com són les causes, i que posi de manifest el caràcter essencial i l'alta efectivitat d'iniciatives per combatre-la.

El potencial de l’energia solar al país és molt elevat, especialment pel que fa a l’edificació i, per aquest motiu, des del Govern i l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA) s’ha posat en marxa una web que mostra les oportunitats per a la instal·lació de plaques solars a les cobertes dels edificis.

El Mapa recull per primera vegada els resultats de les diferents campanyes d'avaluació de la qualitat del cel nocturn realitzades els darrers anys en un format de fàcil accés per a la ciutadania. La contaminació lumínica es caracteritza per l’augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de la llum procedent de la il·luminació artificial.

La dada

Article
Aquesta reducció pot comportar un empitjorament de la qualitat de l'aigua, un encariment dels tractaments i un descens de la producció hidroelèctrica

El canvi climàtic podria comportar la pèrdua de fins a un 30% del cabal dels rius catalans en 60 anys, segons l'estudi Aigua i canvi climàtic, diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, fruit del treball conjunt entre la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i l'Agència Catalana de l'Aigua, amb la col·laboració d'experts del món científic i universitari. A mitjà termini (entre els anys 2020 i 2040), la reducció de les aportacions mitjanes als rius ja estarà al voltant del 5%, i vindrà acompanyada d'un increment de la variabilitat estacional i d'un augment de la freqüència dels fenòmens hidrològics extrems, com sequeres i riuades.

Aquesta reducció de cabals inclou la minva de les precipitacions, la pujada de la temperatura, els canvis de cobertura vegetal en àrees extenses, amb l'augment de l'evapotranspiració, i la reducció de les reserves d'aigua al sòl, amb la reducció de l'eficiència en la infiltració.