Vic – Olot, any zero

Tècnic ambiental
08/04/2009 - 00:00
Un cop més tenim una infraestructura feta a mitges, mig bé o mig malament, depenent de com es miri

Amb l'obertura del tram central, inclòs el túnel de Bracons, de l'eix Vic - Olot (C-37) es trenca la principal barrera entre els habitants d'Osona i La Garrotxa. Tot i que de moment la C-37 nomes arribarà fins al municipi de la Vall d'en Bas, s'acaben sis anys d'obres i controvèrsies que fins i tot van arribar a condicionar un pacte de Govern. Amb tot, encara faltaran més de 4 anys d'obres perquè la carretera connecti amb la C-26 un cop vorejat Olot, fet pel que de moment s'inaugura amb restriccions al transit pesat. Durant els propers mesos s'han de conèixer els detalls de les futures variants de les Preses i Olot, que vistes les peculiaritats i polèmiques del trams inaugurats, encara ens podran aportar alguna nova sorpresa. El cert és que, uns per massa i els altres per massa poc, sembla que aquesta infraestructura finalment no acabarà d'agradar, del tot, a ningú.

Després de tots els estires i arronses, val a dir que l'obra final ha introduït una sèrie de modificacions que n'han fet minvar sensiblement l'impacte ambiental. Les modificacions, tot i l'elevat sobrecost que han suposat (s'ha passat de 187 a 300 milions d'euros de pressupost) són absolutament justificables per tal de preservar els valors d'un entorn tant particular. Aquestes modificacions han suposat la construcció de nombrosos túnels i falsos túnels, elements pels quals alguns mitjans de comunicació la qualifiquen com de carretera "a la Suïssa". D'altra banda però, aquests modificacions també n'han reduït la seva capacitat, configurant un eix apropiat per a les comunicacions entre les comarques en qüestió, però que es trobarà al límit de la seva capacitat tant bon punt s'aixequin les restriccions i comenci a absorbir vehicles pesats d'origen internacional.

(F)

Un cop més tenim una infraestructura feta a mitges, mig bé o mig malament, depenent de com es miri. Una via d'idèntic traçat i uns pocs metres més d'amplada hauria pogut proporcionar, amb similar impacte ambiental, una major capacitat. Aquest fet hauria posposat considerablement el desdoblament del tram gironí de la C-25, igualment d'elevadíssim impacte ambiental i cost econòmic. Les infraestructures configuren la nostra realitat i ens poden aportar riquesa i qualitat de vida. Un ambient de qualitat, amb funcionalitat ecològica i social, també. Per tant, com a país avançat que som, hem de tenir l'aspiració de compaginar òptimament ambdós aspectes. Tanmateix, per això calen diners, voluntat política i rigor tecnocientífic. Del primer anem i anirem escassos mentre no ens atrevim a prendre la sobirania dels propis recursos fiscals.

Ara però, és moment d'aparcar momentàniament les controvèrsies per pensar en les possibilitats que aquesta nova via de comunicació ens ofereix, car els impactes ambientals, que malgrat tot s'han produït, ja són difícils de corregir. Les infraestructures lineals per si soles pràcticament no generen riquesa, excepte per aquells que les construeixen, però si que ofereixen oportunitats perquè a les empreses i als ciutadans els hi sigui mes fàcil generar-la.

Les infraestructures creen i modifiquen realitats geogràfiques, territorials, socials i econòmiques. Sense l'Eix Transversal, per exemple, seria impensable la vegueria de les Comarques Centrals. De la mateixa manera l'eix Vic - Olot, configurarà una nova realitat: la de Vic com a punt de referència per a Olot, igual com ara ho és per a Ripoll. Fins ara, des d'Olot, s'accedia més ràpidament a Girona (actual capital de província i futura capital de vegueria) que a Vic. Fent quatre números ràpids veiem que amb les noves infraestructures (C-66 i C-26 per un banda i C-37 per l'altra) Olot tindrà Girona a uns 55 minuts i Vic a uns 40. Igualment per anar d'Olot a l'àrea metropolitana de Barcelona, el trajecte per Vic passa a ser preferent . Pot semblar una incongruència territorial però el cas és que el GPS no menteix, i amb les nous traçats d'Olot a Vic hi han menys quilòmetres que a Girona. El Sr. Vila d'Abadal, potser no anava tant desencaminat quan, mesos enrere, proposava una Garrotxa més a prop de les Comarques Centrals que de Girona. Amb tot, val la pena reflexionar-hi un moment per evitar tornar a cometre els mateixos errors, i també, aprofitar les oportunitats i sinergies que aquesta nova via de comunicació ens pot oferir.

*Article publicat a El 9 Nou

Tècnic ambiental
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

El ple de l'Ajuntament de Reus ha aprovat de manera inicial el passat divendres, 5 de maig el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, així com sotmetre a exposició pública el document i l'estudi ambiental estratègic.

Butlletí