Els efectes de la crisi econòmica i financera internacional també estan afectant al consum energètic. Segons les estadístiques que publica anualment la petroliera British Petroleum en la seva Statistical Review of World Energy, el consum d'energia primària mundial va descendir un 1,1% entre 2008 i 2009. Aquesta és la primera reculada en el consum energètic des de 1982, altre any marcat per una greu crisi econòmica internacional.
Dels tres combustibles fòssils predominants, dos d'ells han vist baixar el seu consum i un altre s'ha mantingut estable. El petroli, amb una caiguda del consum del 2,6% i el gas natural, un 2,1%, han estat també víctimes de la crisi. En quant al carbó, la seva reculada és de només el 0,05%, una quantitat estadísticament irrellevant. La contribució a la generació elèctrica de l'energia nuclear segueix retrocedint per tercer any consecutiu, descendint la seva aportació un 1,3%. Com a novetat, aquest any les estadístiques de BP aporten dades de la potència instal·lada en energia eòlica i solar fotovoltaica, que segueixen amb espectaculars creixements de dos dígits, del 31 i el 47% respectivament.
Encara que les dades globals apunten a un descens del consum energètic, la situació per països i regions presenta un panorama diferent. En general, els països industrialitzats i més rics són els que han acusat de manera més clara els efectes de la crisi en el consum. Per exemple, els vuit països més rics, el G8, van consumir un 5,5% menys en 2009 que en 2008. La Unió Europea, en el seu conjunt, va tenir un descens similar, del 5,6%, gairebé el mateix que els països de l'OCDE en el seu conjunt, un 5%.
No obstant això, la majoria dels països en ple desenvolupament econòmic, han seguit augmentant el seu consum energètic. El consum a Xina va créixer un espectacular 8,7%, mentre que la Índia ho va fer en un 6,6%. Brasil i Rússia, que habitualment es conten entre aquest grup de països no van augmentar el seu consum, el primer va consumir tot just un 0,6% menys, però Rússia va tenir una forta caiguda, del 6,4%. Molt possiblement, si aquests dos països, especialment Rússia, haguessin tingut un comportament diferent, les estadístiques globals no haguessin marcat un descens, sinó un nou creixement en el consum energètic.
De les dades de consum energètic mundial es poden treure diverses conclusions. La primera és l'estreta relació existent entre el creixement del PIB mundial i el consum d'energia primària. Si bé s'ha produït un cert desacoblamient relatiu entre PIB i energia, ja que en l'actualitat és necessari consumir menys energia per a crear PIB que fa tres dècades, en termes absoluts, més PIB encara equival a més consum energètic (i més emissions de CO2, atès que en el conjunt de l'energia primària els combustibles fòssils segueixen sent més del 80% del total).
En segon lloc, i aquesta és una tendència certament preocupant, el carbó, el combustible fòssil més contaminant, però alhora el més barat, ha anat augmentant la seva contribució al conjunt d'energies primàries (del 27 al 29% en els últims sis anys). En termes absoluts, entre 2000 i 2006 el seu consum va créixer una mitjana del 4,9% anual, ritme que s'ha atenuat en el període des de 2007 a 2009 fins a menys del 1%. Però a causa de la reculada del consum global, percentualment, el carbó suposa ara el 29,4% de l'energia primària consumida en el món, un percentatge que no s'havia donat des de 1970.
(F)
Tot apunta que sense un canvi significatiu en l'estructura i intensitat energètica del PIB mundial, el consum energètic seguirà creixent. I enfront de l'estancament de fonts primàries com el petroli i al descens en la contribució de l'energia nuclear, el carbó, una energia barata i especialment accessible per als majors consumidors (EUA, Rússia, Xina, Índia son els principals consumidors i a més sumen el 67,2% de les reserves mundials de carbó) seguirà tenint un paper important en el subministrament energètic mundial, amb nefastes conseqüències per al creixement de les emissions de CO2 i la degradació mediambiental causada per la mineria.
Però ni tan sols el carbó durarà per a sempre, i el que queda serà progressivament de menor qualitat (i per tant el seu impacte mediambiental serà cada vegada major). Està clar que l'economia mundial necessita desmaterialitzar-se si no vol veure's escanyada per l'esgotament dels combustibles fòssils. Però al mateix temps, i en la present i greu situació, el creixement econòmic sembla un imperatiu, cal créixer com sigui. Aquesta és una dinàmica que es troba en el cor del nostre sistema socioeconòmic, basat en el creixement continu, i que si no es resol de manera radical i urgent llastrarà qualsevol intent de desenvolupament del benestar dels habitants del planeta.
