Respirar Barcelona després del confinament

Ambientòleg, professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire
30/05/2020 - 18:32

Després de dècades de cronificació de la contaminació atmosfèrica, quelcom comença a canviar en temps excepcionals. Durant les darreres setmanes a Barcelona, les veïnes hem pogut respirar un aire que no perjudicava la nostra salut. Hem normalitzat una realitat que unes setmanes enrere no ho era. Sí, abans del confinament la concentració de contaminants atmosfèrics a Barcelona superava els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Respiràvem un aire que era tòxic. Però d’ençà del confinament, hem gaudit, com si fos un luxe, d’un aire molt més net. I això volia dir evitar centenars de morts prematures i reduir significativament els ingressos hospitalaris. Tanmateix, allò que hem considerat com “normal” comença a ser una anècdota amb l’avanç del desconfinament.

"Seria negligent obviar el risc de repunt de la contaminació atmosfèrica un cop recuperem l’activitat habitual. Repunt perquè un cop finalitzi el confinament no només tornaríem als nivells anteriors a la pandèmia de la COVID-19, extremadament elevats, sinó que els superaríem amb escreix"

Escenaris futurs. Seria negligent obviar el risc de repunt de la contaminació atmosfèrica un cop recuperem l’activitat habitual. Repunt perquè un cop finalitzi el confinament no només tornaríem als nivells anteriors a la pandèmia de la COVID-19, extremadament elevats, sinó que els superaríem amb escreix. Això s’explica en primer lloc, perquè no s’ha produït un canvi estructural en el model de mobilitat centrat, històricament, en el vehicle privat. I en segon lloc, perquè el temor a contagis en el transport públic farà incrementar l’ús del cotxe i la motocicleta. Aquesta tendència és ja ben visible a la Xina. A Barcelona, la comencem a intuir amb l’increment de la contaminació atmosfèrica. Un avís de què pot passar un cop el desconfinament total sigui una realitat.

"Aquests dies també ens han demostrat que l’administració pública pot fer gratuït el transport públic o augmentar la seva freqüència de pas, que les bicicletes poden circular de manera segura pel carrer Aragó o els vianants ocupar massivament les calçades"

Aprenentatges. El confinament ens ha ensenyat que un altre model de mobilitat més sostenible i no contaminant és possible. És més, ens ha demostrat que l’únic mecanisme per reduir la contaminació atmosfèrica a Barcelona és restringint la circulació de tot el parc de vehicles. Sí, una mesura d’excepcionalitat però que, en tot cas, corrobora que algunes mesures proposades per l’Ajuntament de Barcelona com la Zona de Baixes Emissions que recordem, restringeix la circulació de només dos de cada deu cotxes, són insuficients. Però no només això. Aquests dies també ens han demostrat que l’administració pública pot fer gratuït el transport públic o augmentar la seva freqüència de pas, que les bicicletes poden circular de manera segura pel carrer Aragó o els vianants ocupar massivament les calçades.

"Entre les mesures a implementar cal destacar l’ampliació de les voreres per facilitar la mobilitat a peu mantenint les distàncies de seguretat sanitària. La segona és la reducció dels carrils de cotxes i la seva reconversió en carrils bici i bus. I finalment, la tercera és l’ampliació de les freqüències del transport públic i la reducció de les tarifes"

Propostes per un aire net. Si aquestes mesures han estat possibles durant el confinament, perquè no quan acabi? Com deia abans, si una cosa ens ha demostrat el confinament, des d’una perspectiva ambiental, és com serien els nostres barris i carrers sense la pressió del vehicle privat. I avui tenim l’oportunitat de fer d’aquesta realitat excepcional una realitat diària. Però això només serà possible si destronem l’hegemonia de la mobilitat privada a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Per fer-ho, ens cal dedicar com a mínim un 25% de l’espai públic als vianants i la bici i reforçar i expandir l’ús del transport públic. Com? Hi ha moltes mesures però podríem destacar-ne tres. La primera és l’ampliació de les voreres per facilitar la mobilitat a peu mantenint les distàncies de seguretat sanitària. La segona és la reducció dels carrils de cotxes i la seva reconversió en carrils bici i bus. I finalment, la tercera és l’ampliació de les freqüències del transport públic (metro, bus, tramvia i trens de Rodalies i ferrocarrils) i la reducció de les tarifes.

"Avui tenim l’oportunitat de garantir el dret humà a respirar un aire net. Demà, si no ho evitem, tornarem a normalitzar l’excepcionalitat de respirar un aire tòxic. En el fons, la qüestió és només de voluntat política"

Voluntat política. En aquesta oportunitat per redefinir la mobilitat urbana a Barcelona no hi ha equidistància possible. És una dicotomia entre mobilitat privada i mobilitat col·lectiva i pública, a peu i en bicicleta. I crec fermament, que aquesta darrera és l’única proposta que beneficia a les veïnes de dins i de fora de la ciutat. Una mobilitat més democràtica i una eina per combatre la crisi climàtica. És per això que ens cal també reconvertir i reorganitzar ecològicament el sector industrial lligat a l’automòbil i orientar la seva producció a les necessitats d’una societat en transició ecològica. Un nou model industrial per la vida que des del cooperativisme, garanteixi els llocs de treball i abandoni la producció de cotxes per fabricar autobusos elèctrics, trens, tramvies o bicicletes. Avui tenim l’oportunitat de garantir el dret humà a respirar un aire net. Demà, si no ho evitem, tornarem a normalitzar l’excepcionalitat de respirar un aire tòxic. En el fons, la qüestió és només de voluntat política.


 

Categories: 

Relacionats

Opinió

Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.

Entrevista

El sector del turisme afronta l'estiu amb incertesa a causa de la crisi econòmica que està causant la pandèmia del coronavirus. Després d'un llarg confinament, la població vol sortir de casa i la indústria turística busca maneres d'oferir solucions que permetin unes vacances segures i sostenibles. Pablo Díaz, professor de Turisme dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en desenvolupament del turisme i en turisme electrònic (e-turisme) exposa la tensió que hi ha actualment sobre la taula: mantenir el model turístic de masses actual, majoritàriament contaminant, o apostar per un canvi cap a una alternativa que vetlli per l'entorn. Ara més que mai, assegura, és el moment d'introduir hàbits nous i fomentar el turisme nacional i rural.

Reportatge

La contaminació atmosfèrica a les ciutats de gran part del món està marcant mínims històrics. Durant l'epidèmia de la COVID-19 i, a causa de les mesures de confinament que estem vivint, la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), un dels principals contaminants relacionats amb el trànsit a les ciutats, ha baixat entre un 70% i un 80% a Barcelona des del 21 de març, segons dades de la Generalitat de Catalunya. S'estima que la disminució mitjana a les principals ciutats de tot Espanya podria ser del 64%, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Butlletí