Ja fa més d'un mes que van passar els Reis i molts dels regals que van deixar a petits i grans han quedat a les prestatgeries, oblidats. Altres, en canvi, s'han convertit en objectes d'ús diari i imprescindible. Entre els més populars, els minidispositius electrònics de darrera generació: estalvien temps, espai, estan de moda, són pràctics, necessaris. Però, com tot, també amaguen alguns inconvenients que val la pena, si més no, tenir en compte per fer-ne un ús el més intel·ligent possible.
Fa uns quants anys que els dispositius electrònics conviuen amb els regals de sempre en el repartiment reial. Com sempre, bona part del que arriba a principis de gener es converteix en volum de magatzematge a les ja castigades prestatgeries domèstiques. El problema afegit (a banda de la mida minvant de les vivendes) és que aquests futurs residus cada cop són més complexes i contaminants. Un avantatge, en canvi, és que aquestes eines són molt versàtils i permeten combinar usos professionals amb usos lúdics o, fins i tot, educatius.
La veritat és que hi ha dispositius que integren tantes funcions que, a part de pràctics, ajuden molt en l'economia de temps i espai. Un dispositiu ipod, per exemple, permet escolar música de qualitat, emmagatzemar tots els CDs de tres calaixos grans de moble-menjador, ordenar els àlbums de fotos de quatre prestatgeries i, fins i tot, portar alguns llibres a sobre. Tot en un bonic aparell de 10x6 que substitueix perfectament una joia.
Però hi ha un debat força inquietant a l'entorn de la informació digital que contenen aquests aparells. Els experts en música sempre han dit que millor escoltar un vell vinil que un CD i no en parlem d'un arxiu mp4. Sembla ser que aquest format està molt mancat de les freqüències i subtileses que fan que la música emocioni i no avorreixi. Això explicaria perquè quan posaves un vinil sempre senties la música diferent encara que fos la mateixa peça, i això estimulava l'oïda. Aquesta falta d'estímul auditiu podria emmandrir el cervell i limitar, per exemple, la maduració neurològica dels més joves que escolten tot en formats mp4. En canvi, altres veus defensen les noves habilitats i capacitats neurològiques que es desenvolupen amb els dispositius electrònics, com ara motricitat fina o pensament espacial.
Els beneficis i perills per a adults i menors de reproductors d'audio digital, de videoconsoles o d'altres gadgets són tan naturals com els de moltes altres joguines. Es guanya en alguns aspectes i es perd en d'altres. Potser una bona majoria preferiria veure jugar els fills a la xarranca en ple carrer, enlloc de xatejar. La majoria també preferiria fer bicicleta enmig del bosc enlloc de pedalar en una bici estàtica al gimnàs o de saltar sobre una catifa electrònica connectada a la videoconsola. O anar a Anglaterra a aprendre anglès enlloc de fer-ho al metro amb un entrenador cerebral digital. Però falta temps i falta espai, dos factors clau de la sostenibilitat.
