Reciclant el guerrer (per Antoni París)

12/05/2007
Fins a on es remunta el coneixement de la història humana, els fets posen de manifest que la major part de les cultures han estat fidels seguidores de Mart. El guerrer, vencedor i assot d'enemics exteriors, ha retornat sempre a casa -viu o mort- com a heroi arquetípic que no ha dubtat en cap moment en defensar amb la seva pròpia vida les idees, sovint, d'altres. El guerrer mascle, naturalment. Continent de sobredosis hormonals fruit sovint de molta necessitat d'acció física i poca capacitat de reflexió emocional. La natura ha estat jutjada amb els mateixos ulls. La supervivència del més fort ha estat la tautologia emprada habitualment per a descriure el funcionament profund de les relacions entre els sers vius. Les interpretacions darwinianes més fonamentalistes han fet fortuna i la teoria ha estat exportada fins i tot a l'univers empresarial neoliberal. La visió actual del món i la vida -en especial, l'occidental- continua mantenint viu a Mart; el ressuscita sempre que cal per a justificar qualsevol acció. Ara bé, Mart existeix perquè existeixen enemics, ja siguin reals (pocs) o inventats (la majoria). L'assumpció raonada de la responsabilitat en els fets es deixa de banda en favor de la creació de culpables sobre els quals projectar tots els dimonis individuals i col·lectius. El guerrer, però, no només continua viu en les formes -és a dir, les accions-, sinó també en el fons, el pensament. El llenguatge n'és el millor reflex. Les idees que expressen les paraules tenen una càrrega de fons extraordinària. Són una porta a nivells profunds de la ment humana. La seva reiteració acaba fent creure que són l'única alternativa a l'hora d'entendre i interpretar la realitat. Un exemple. L'expressió "lluitar contra" continua fent fortuna en totes les llengües. El mascle dominant, a manca potser d'altres atributs, fa de la batalla el seu leit motiv. El cervell reptilià i les reaccions més primàries acaben vencent a la minúscula pàtina de raó que cobreix l'encèfal i també a les emocions. L'àmbit de la medicina és un clar exponent d'aquesta postura. El complex ecosistema individu, on s'hi apleguen i interactuen un ventall d'emocions, reaccions bioquímiques, conflictes, estructures orgàniques, energies, fluids de naturalesa distinta, acaba sovint reduït a un escenari en el que, en cas de patologia, hi té lloc una veritable batalla campal per recuperar l'equilibri. Qualsevol fenomen o agent extern o intern és susceptible de ser convertit en enemic contra el que lluitar, en ser exterminat. Batalla perduda a llarg termini, tot i que una aparença de recuperació de la salut sembli manifestar-se a la curta. Entendre per acompanyar, acompanyar per prevenir o guarir. Entendre els símbols, el sentit metafòric de les coses. En matèria ambiental succeeix de vegades alguna cosa molt semblant, si fa no fa. Un bon exemple n'és la "lluita contra el canvi climàtic" que s'ha desfermat a escala mundial. Mart sempre troba un camp on esplaiar-se, i l'home està sempre a punt per fer-li la rosca. Venus s'ho mira sense poder fer gaire cosa. Tant si té un origen antròpic, com si hi intervenen altres factors naturals, reduir les fonts d'emissió de gasos d'efectes hivernacle o pal·liar els efectes del canvi climàtic ha de venir de la mà d'una actitud humana fonamentada en l'acompanyament del fenomen, no en plantejar-hi una batalla. Lluitar contra el canvi climàtic és també lluitar contra nosaltres mateixos, en la mesura que el canvi és la manifestació d'una dinàmica terrestre en la que hi estem immersos de ple, a banda de la nostra responsabilitat. En termes d'arquetips simbòlics, base inconscient de la civilització occidental, cal apaivagar el guerrer en benefici del vell savi, que ja no projecta la seva ombra en el món, sinó que s'hi submergeix sense prejudicis i sense amagar les seves pròpies contradiccions. Algú hi afegirà que perquè té les hormones adormides. Potser sí. La qüestió, però, és que el guerrer no ha fet altra cosa que donar-nos maldecaps fins el moment. El guerrer que busca els honors i el reconeixement fracassa sempre en la seva lluita contra els elements. Amb el vell savi tenim una oportunitat, si més no, de deixar-nos-hi portar, pels elements. Sabent on anem, qui té por del camí. Sobretot si abans hem fet abans una aliança amb l'ànima.

Relacionats

Butlletí