Ous

Les deficiències encara existents en l’etiquetat dels aliments queden minimitzades per la insuficient capacitat interpretativa dels consumidors
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
30/08/2010 - 00:00

Ara, els ous porten matrícula, no sé si s'hi han fixat. Duen una combinació de lletres i números vermells impresa a la closca. Les gallines ponen el seu producte convenientment envasat, però no li posen etiqueta: ja seria demanar massa. Per això no ha d'estranyar-nos que l'avicultor l'afegeixi. La singularitat, més aviat, és que abans no la portessin: compràvem ous sense marca ni informació de procés, si més no als mercats i botigues de venda a la menuda, els shop corners de tota la vida.

Anys enrere, el saló Graphispack, dedicat a l'envàs i l'embalatge, escollí l'ou com a icona de la seva activitat. Una tria feliç, al meu entendre: porta un envàs imbatible. La closca de l'ou és resistent (si es té en compte que és molt lleugera i finíssima), enterament reciclable, no contaminant i completament estanca i alhora transpirable, una petita meravella. I, a sobre, molt barata (surt de franc, de fet). És una d'aquestes sorprenents troballes decantades empíricament al llarg de mil·lennis i mil·lennis d'evolució biològica.

Li faltava l'etiqueta. El reglament 1028/2006, sobre comercialització d'ous, obliga a posar-la. El primer número és el més interessant per al consumidor. Un 3 indica gallina criada en gàbia; un 2, gallina estabulada; un 1, gallina que pot sortir a l'exterior; i un 0, gallina criada d'acord amb els principis de l'avicultura dita ecològica. Els altres números permeten d'identificar el productor i coses així. Però quasi ningú ho sap, de manera que aquest etiquetat acaba essent una mica iniciàtic. Llàstima.

Traçabilitat
L'elevat nivell de sofisticació a què han arribat els processos de producció d'aliments aconsella garantir-ne i explicitar-ne la traçabilitat, és a dir, assegurar-se que podem saber-ne l'historial complet: qui els ha produït i quan, com i amb què. Això val per als productes elaborats (embotits, làctics, conserves, menjar preparat, etc.), però també per als aliments convencionals sense elaborar (ous, carns, fruites, etc.). Els primers són fàcils d'etiquetar; els segons, no tant i, a més, la manca de tradició fa que el consumidor no trobi a faltar l'etiqueta informativa.

Mitjançant l'etiqueta, el consumidor hauria de poder informar-se sobre el valor nutritiu i dietètic de cada aliment, sobre si conté o no conté gluten, lactosa o qualsevol component associat a malalties o deficiències metabòliques, sobre la seva condició transgènica, si fos el cas, sobre l'origen en el cas del peix o dels aliments importats, etc. El ventall de qüestions que un consumidor hauria de trobar tractades en una etiqueta correcta és molt ampli.

Estan la majoria de consumidors capacitats per a interpretar i treure partit d'un etiquetat com cal, però? Em temo que no. Per més que l'etiqueta especifiqui els additius presents en un producte, quants saben els que poden o volen tolerar i els que refusen? El cert és que les deficiències encara existents en l'etiquetat (al nostre país, vull dir, que no és ni dels millors ni dels pitjors) queden minimitzades per la insuficient capacitat interpretativa dels consumidors. Convé pressionar els productors perquè millorin constantment la qualitat dels seus aliments. Al zel de les autoritats sanitàries cal afegir l'exigència solvent del consumidor. Si no, cal·ligrafiar les closques d'ou no servirà de gran cosa...

*Article publicat a El Periódico de Catalunya 

Socioecòleg, Director general d'ERF
Etiquetes: 

Relacionats

Article

Davant la previsió del descens de les temperatures, la xarxa de refugis climàtics de Barcelona ofereix un total de 134 espais que estaran a disposició del veïnat per fer front a la caiguda del mercuri.

Notícia

Un estudi publicat a la revista Environmental Pollution mostra com estar exposat a contaminants atmosfèrics al ventre matern i durant els primers vuit anys i mig de vida altera la connectivitat estructural del cervell en la preadolescència. En particular, els majors canvis es donen com major és la contaminació rebuda els cinc primers anys. El treball ha estat liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”.

Notícia

Les zones urbanes amb entorns més “caminables” i verds afavoreixen la pràctica d'activitat física entre els ciutadans. Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB i del Departament de Geografia de la UAB que proporciona als responsables públics indicacions valuoses sobre com dissenyar futurs entorns urbans saludables.

Butlletí