La patrimonialització de l’ambient

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
15/04/2019 - 11:08

Sabem valorar algunes disfuncions, però encara no sabem valorar el patrimoni. No a efectes de compte d’explotació, d’acord, però sí a efectes de balanç. En efecte, la comptabilitat econòmica tradicional, centrada en els valors productius o en les indemnitzacions, cobreix només una part del conjunt de funcions i impactes que hauria de contemplar. Les funcions i impactes no comptabilitzats s’erigeixen així en externalitats (positives o negatives) que no sabem parametritzar ni incloure en els balanços.

Hi ha hagut moltes iniciatives per superar aquesta situació, però sense incidència sobre l’economia real. Les dificultats per establir valoracions de segons quins paràmetres no són menors i més encara és la dificultat per valorar intangibles. No obstant això, el principal obstacle és plantejar una enginyeria de procés realment orientada a resultats. Més que la preocupació per la precisió, és determinant garantir la compleció de tota la cadena processal, si més no en una primera aproximació. Només és perfectible el que s’aplica. Els exercicis conduents a valorar que no proposen i pacten la manera d’aplicar acaben reduïts a mers exercicis d’estil, per sòlids que siguin els seus algorismes de càlcul. El que fins ara no hem estat capaços de fer és incorporar al sistema real els mètodes valoratius.

La patrimonialització de l’ambient seria el camí a seguir. Si els valors ambientals, paisatge inclòs, fossin clarament identificats i ponderats podríem fer una balanços que canviarien del tot l’escenari actual. No es tracta de posar preu a la destrucció o a lalienació. Es tractar de valorar els actius. En primer lloc, seria convenient identificar un cert nombre de paràmetres significatius, és a dir de funcions determinants en termes ambientals. Haurien de ser pocs paràmetres i fàcilment perceptibles, per tal que un excés d’ambició no induís a la confusió. En segon lloc, caldria procedir a la quantificació d’aquests paràmetres, per convencional i ulteriorment perfectible que sigui aquesta mesura.

El que no és mesurable no és comparable. Lord Kelvin ens va llegar una inapreciable reflexió al respecte: "Quan no es pot mesurar ni expressar-se mitjançant números, el coneixement no acaba de ser enterament satisfactori". Comprenem millor les variacions de la temperatura des que es van inventar les escales Réaumur, Fahrenheit o Celsius, totes elles completament convencionals. De la mateixa manera, es va haver d’inventar la no menys convencional escala decibèlica per mesurar el soroll. Gràcies a aquestes escales, i als aparells que determinen els nivells en cada cas, tenim un coneixement manejable de la febre, del comportament tèrmic dels motors o dels graus de nocivitat d’una vibració sonora. En tercer lloc, caldria generar algorismes que permetessin relacionar escalarment aquests paràmetres. Algorismes simples, desagregables i transparents, perquè en tot moment es fes patent l’abast de les convencions i, doncs, fàcilment corregibles els seus defectes. Finalment, caldria introduir aquests conceptes en la normativa. Avui dia, no es permeten situacions que provoquin immissions sonores de més de 65 dBA, per exemple. O s’obliga a respectar el complex sistema de pagaments i compensacions per les emissions de diòxid de carboni, la tona del qual es cotitza en un mercat actiu, tot i que ningú no el vol comprar per a res.

Coartades per no avançar en aquesta direcció n’hi ha tantes com es vulgui. Però l’important no són les excuses vàlides per no fer, sinó les raons convincents per tractar de dur a terme les coses necessàries. El dany ambiental és una externalitat que acaba provocant disfuncions econòmiques importants. El debilitament del patrimoni ambiental és igualment molt negatiu, tot i que encara no siguem capaços d’adonar-nos-en. Com més aviat trobem la manera d’introduir en els nostres comptes i en els nostres balanços tots aquests conceptes, abans evitarem mals majors. I no ens sortirà més car. Al contrari, sabrem quant ens costa el que ens perjudica i podrem lluitar contra això, en lloc d’emmascarar els seus costos deleteris en partides poc controlables. Que és el que fem ara quan assumim els costos sanitaris, que s’haurien pogut evitar, de determinades contaminacions atmosfèriques, posem per cas.

Extret del llibre “Ambient, territori i paisatge. Valors i valoracions” (Fundació Carulla & ESADE, Editorial Barcino, Barcelona 2017 [2ª ed.]).


 

 

 

 

 

Relacionats

Notícia

 

Des de l’inici, el 14 de juny, del Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona, fins a 31 de juliol, a la demarcació de Barcelona s’han produït un total de 98 incendis forestals amb un total de 101,34 hectàrees afectades. D’acord amb l’informe, 63 incendis han estat en zones forestals, 25 en terrenys agrícoles i 10 en urbanitzacions.

Notícia

El Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha aprovat, provisionalment, el PEPNat (Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola) i la modificació del PGM (Pla General Metropolità) associat, amb l'objectiu de garantir la màxima protecció i conservació d'aquest espai natural, de vital importància per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Notícia

El projecte Life Montserrat, coordinat per la Diputació de Barcelona, ha desenvolupat una infraestructura verda de protecció per evitar grans incendis forestals i afavorir la conservació del patrimoni natural en un àmbit de 14 municipis al voltant de la Muntanya de Montserrat.

Butlletí