La febre del gas de pissarra

Activista i divulgador ambiental | www.crisisenergetica.org
21/08/2011
Especulació o cornucòpia energètica? El gas pissarra pot estar inflant una nova bombolla energètica en la qual les preocupacions ambientals passen novament a un segon pla.

El gas de pissarra és el nou combustible fòssil de moda, i segons els més optimistes, podria solucionar els problemes energètics del món. En Estats Units, pioners en la seva explotació, les inversions en l'exploració i extracció d'aquest gas no convencional han desfermat una fenomenal licitació.

El metà (gas natural) contingut en estrats de pissarra es troba atrapat en els porus microscòpics d'aquesta roca sedimentària de gra fi i molt compacta. Això fa que la seva extracció sigui dificultosa, atès que les pissarres tenen una permeabilitat molt dolenta i és difícil fer fluir el metà a través de l'estrat i fins a la boca del pou d'extracció. Ja en els anys 90 es va desenvolupar un mètode, la hidrofractura, consistent a injectar aigua a pressió (en la qual es dissolen diferents compostos químics) en el jaciment fins a aconseguir fracturar la pissarra, permetent així que el metà flueixi amb major facilitat. Per a una major eficiència en la captura del gas, una vegada s'ha perforat verticalment al nivell de l'estrat que conté el metà la perforació continua horitzontalment donant un gir de 90 graus, de manera que es maximitza l'extracció.

Si les reserves de gas de pissarra es coneixen des de fa moltes dècades i els mètodes d'extracció són també coneguts, per què no se'n ha parlat abans del gas de pissarra? En Estats Units, que és d'on ve la bogeria del gas de pissarra, s'explota aquest recurs des del SXIX, però solament quan la tecnologia i els preus s'han unit (els màxims històrics del preu del gas en EUA es donen en 2006) i davant l'enfonsament de la producció de gas convencional en el país és quan inversors i companyies decideixen que aquest costós i brut mètode d'extracció serà capaç de posar en el mercat les abundants reserves que existeixen.

(F)

No obstant això la situació del mercat energètic mai és estàtica, els preus s'han enfonsat a causa de la crisi econòmica i han començat a divulgar-se els perjudicis ambientals de l'extracció del gas de pissarra. Gràcies a una sèrie de tres articles publicats al New York Times (Behind Veneer, Doubt on Future of Natural Gas)

s'està coneixent el que pensen alguns dels més importants actors en l'escena del gas natural en els EUA. A través d'una sèrie de correus electrònics d'advocats, geòlegs, analistes i treballadors d'algunes companyies gasistes ha sorgit una imatge molt diferent de l'explotació d'aquest recurs. Segons la informació obtinguda pel diari nord-americà, els analistes dubten de la rendibilitat de l'extracció malgrat que els diners dels inversors estiguin entrant a cabassos i els geòlegs pensen que s'està donant "una falsa sensació de seguretat al públic americà".

(F)

L'extracció del gas de pissarra és massa cara per als preus actuals, i com succeïx amb altres recursos fòssils no convencionals, el gran problema és que les taxes d'extracció són molt baixes en comparació amb el volum total del recurs. Dit d'altra manera, si els jaciments nord-americans de gas de pissarra tenen gas per a 100 anys de consum, es trigaran 800 anys a poder extreure'l tot. L'única manera d'augmentar la producció és perforar més pous i més junts, i donades les tècniques implicades (injecció d'aigua a pressió, perforacions a 90°, necessitat de transportar grans quantitats de productes químics i de disposar dels líquids després de ser injectats), això solament és possible amb preus molt més alts. I com hem comprovat en el cas del petroli, a partir de cert nivell de preus la rendibilitat disminuïx per l'efecte inflacionari que una matèria primera com el gas natural o el petroli tenen en els costos d'operació.

(F)

Després està l'eterna qüestió. Energia, per a què? Volem aquest gas de pissarra per a poder continuar la festa del consum desmesurat sense mirar més enllà dels nostres nassos o volem aquest combustible fòssil relativament més net que el petroli o el carbó per a finançar energèticament una transició cap a un model energètic renovable basat en la gestió de la demanda i l'eficiència? La febre del gas pissarra estarà omplint les butxaques d'aquells que conten amb la informació adequada. En el moment just se sortiran del negoci, deixant als incauts inversors en la cuneta, i buscaran un altra febre, amb l'ajuda inestimable d'alguns mitjans sense escrúpols i sense memòria. El mercat energètic no escapa a l'especulació salvatge i al final perdem tots.

 

 

Activista i divulgador ambiental | www.crisisenergetica.org
Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí