La banalització dels 'scuppie'

Periodista i activista ambiental.
28/01/2009
Promoure estils de vida saludables, el consum ecològicament crític i el consum climàticament responsable són mesures que propicien canvis de comportament empresarial i de les administracions

Diferents diaris han inclòs últimament articles banalitzant "les tribus urbanes d'acomodats, consumidors conscienciats" que inclouen exigències ambientals i socials en les seves compres. Com la seva capacitat econòmica és gran, el seu impacte deixa petjada, fet que sembla que obligui a ridiculitzar-los.

El rebuig a l'ús d'animals per a fer abrics i vestits amb pells (o al maltractament d'animals en general), el rebuig a  l'elevat consum de carn a les dietes, es combinen amb exigències de procedència i rebuig a l'ús del plàstic i materials sintètics. Pot semblar irrellevant, però això irrita a fabricants, distribuïdors i empresaris que veuen en aquests segments de classes benestants (mitges i altes) algú que pot popularitzar estils de vida que abans eren irrellevants o passaven desapercebuts.

Però el seu comportament és contradictori, és clar. Podria ser altrament d'una altre manera? A les crítiques s'hi poden barrejar des de posicions integristes a enveges inconfessables. La Vanguardia també va sucumbir a aquesta legió d'antipàtics envejosos amb ínfules d'analistes de tendències. És clar que el propi inventor de l'acrònim ho adoba. Scuppie, Socially Conscius (socialment conscients) Upwardly Mobile Persone (persones amb potencial ascens). L'invent de Chuck Failla no deixa de ser una mica recargolat. Sembla que el tal Chuck és un avorrit ex broker, avorrit de la seva estressada vida d'especulador.

(F)

El gènere del comentari de tendències té els seus conreadors a casa nostra. És un gènere difícil que demana la combinació de molta informació i que fàcilment sucumbeix a la suposada capacitat de l'articulista a combinar l'exigència de fiblons destinats als que menys es poden defensar, l'etiqueta fàcil i grollera, o bé a destinataris tan desvalguts que la seva pròpia pinta afavoreix les fiblades. Es tracta de semblar radicalment crític amb els que no es poden defensar i mostrar a la vegada una falsa aparent independència.

Com que el rigor no és el seu fort, l'ocurrència envaeix tots aquests articles, la primera en el propi acrònim, que ja té deu anys de vida. Promoure estils de vida saludables, el consum ecològicament crític i el consum climàticament responsable són mesures que propicien canvis de comportament empresarial i de les administracions. És a dir, el seu objectiu és semblant al boicot, que sanciona conductes sovint fàcilment transformables.

Com les campanyes educadores de les administracions desperten antipaties i protestes per la seva pròpia existència, predicar amb l'exemple esdevé important. És l'efecte més positiu de la demanda ciutadana de que no es fiquin en la seva vida. Com que la capacitat de compra de les administracions és important, ha nascut el que s'anomena la compra verda. En definitiva, incloure les exigències del nostre temps a l'hora de comprar.

Si un segment amb capacitat econòmica fa cas a aquestes exigències, els comentaristes poden atacar-ho obertament o relativitzar la seva importància o autenticitat. El periodisme sempre estarà temptat a mostrar la cara oculta de la conducta humana contra qualsevol persona senyalada amb virtuts. Ell mateix és el laboratori del que és la cara oculta. Un periodista, al capdavall, és -o hauria de ser- una persona humana. Per tant al·legar que els scuppies són contradictoris és una estupidesa si esdevé el motiu central de la crítica.

L'altre argument és ficar al mateix sac a tothom. Angelina Jolie i Brad Pitt són els que il·lustren la fotografia que acompanya l'article comentat (La Vanguardia del 12 de gener del 2009, accés només per a subscriptors). Van acompanyats de dos dels seus cinc fills, un d'ells adoptat i de pell negra. Aquests actors poden tenir la simpatia i l'antipatia de qualsevol. És el cas també de Leonardo Dicaprio o Al Gore. El que s'haurien d'analitzar són els fets.

Dicaprio, per exemple ha produït i narrat el documental La hora 11 que la Fundació Terra ha posat al nostre abast adjunt a una monografia explicativa, una guia per l'acció en la penúltima hora. Al meu entendre, el documental i el llibre és un material valuós.

Limitar el pensament ecològic a una moda, és un vell dard que encara no ha fet diana. És un dard una mica rovellat. Quan aquest pensament crític despunta, el que es tracta és de posar-li el Sanbenito del radicalisme, de la il·luminació, l'integrisme i el fonamentalisme. Si no sembla suficient podem fer l'Aznar i afirmar que el pensament i l'acció ecològica en bloc és el comunisme del nostre temps. Combinat amb banalitzacions, reduccions, simplificacions i estereotips es forma un paquet que pretén desactivar, marginar i liquidar la consciència ambiental. És la mercaderia que necessiten els inconfessables interessos creats i les inèrcies. No hi ha res com tirar els papers a terra i no recollir les caques del teu gos mentre que es critica la brutícia capitalista.

Periodista i activista ambiental.
Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí