Espai agroforestal: territori, economia, societat o ambient?

31/03/2011
Hi ha moltes visions que graviten sobre l'espai agrari i forestal català. Són, en general, mirades fragmentades i parcials, de vegades contraposades, tot i que la complexa realitat física sobre la qual es formulen és indissoluble. Per molts, la majoria encara, és el negatiu de l'entorn urbà, un espai aliè a la nostra quotidianitat on, amb prou feines, hi sobreviu una activitat econòmica aparentment marginal. És l'escenografia del lleure de cap de setmana, la imatge fugissera capturada des del cotxe o el tren. També és l'espai que acull allò que etiquetem com a natural, per contraposició a l'artificialitat de la ciutat. Al capdavall, l'espai agroforestal és percebut com un recurs gratificant, però no pas prioritari ni estratègic en temps de crisi, i com una activitat econòmica privada necessitada de subvenció per la seva pervivència. Això és tot?

El sector agropecuari i forestal contribueix escassament amb l'1% al PIB català i representa a l'entorn del 2,5% de la població ocupada del país. Podem estar d'acord que són xifres modestes, no pas negligibles, però realment no revelen tota la dimensió econòmica de sector. Si hi afegim totes les activitats econòmiques que depenen directament de les produccions agroforestals locals, principalment la indústria agroalimentària però també altres activitats terciàries, la contribució al PIB assoleix el 2,75% i la població ocupada arriba a representar el 6%. Així, doncs, l'aparent marginalitat en termes estrictament econòmics és, si més no, discutible.

(F)

Però hi ha moltes més qüestions a considerar, que se situen a un segon nivell encara menys evident. Els espais agraris i forestals representen de l'ordre d'un 90% del país i, per tant, configuren una extensíssima matriu territorial que, amb prou feines intuïm quan la contemplem des del 10% restant del territori. En aquesta matriu, no tan sols s'hi produeixen aliments per al nostre consum i per a l'exportació; hi passen molts altres fenòmens i processos. La vegetació contribueix a regular el cicle de l'aigua i reté el sòl prevenint l'erosió. Els boscos capturen i, sobretot, emmagatzemen diòxid de carboni. La biodiversitat hi prospera amb més o menys fortuna segons la gestió que se'n fa. S'hi configuren paisatges i s'hi inscriuen elements del patrimoni historicocultural i etnològics afaiçonats a còpia de segles. I un llarg etcètera que seria prolix enumerar aquí. D'aquests fenòmens i funcions ens n'aprofitem de manera conscient o inconscient quan bevem aigua, passegem pel camp, collim bolets, fem activitats a la muntanya o gaudim de la gastronomia local.

El balanç de tots aquests serveis i funcions és netament positiu, fins i tot considerant els impactes negatius que l'activitat agropecuària pot generar, com la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats. Una aproximació a la seva expressió en termes econòmics -sense que això constitueixi un valor monetari real- avalua aquests serveis i funcions en una xifra equivalent al 3,75% del PIB, valor més significatiu que el de la pròpia activat econòmica directa o indirecta induïda pel sector.

L'activitat agropecuària gestiona activament una part d'aquesta matriu, de l'ordre d'un 50% si considerem la superfície activa de conreus i els boscos dotats de plans de gestió forestal. Particularment en el cas de l'agricultura, ho fa atenent a criteris de producció agrària i no d'optimització del conjunt de funcions i serveis que se'n deriven en termes socials i ambientals. És lògic que sigui així, atès que aquests factors no compten en el balanç d'explotació, que és el que determina la viabilitat econòmica de l'activitat. En el cas dels boscos, on la rendibilitat econòmica per valor productiu de la fusta i la llenya és sovint inassolible, la manca de gestió esdevé la regla més que no pas l'excepció. Les conseqüències d'aquesta situació ja fa anys que es fan notar en forma d'incendis forestals de gran abast o d'efectes catastròfics causats per episodis meteorològics extrems (ventades, nevades), tot comportant uns costos socioeconòmics i ambientals notables.

(F)

És en aquest context, ple de disfuncions i d'equívocs, on cal promoure un canvi de model sobre l'espai agrari i forestal català. I aquest model, necessàriament integrador, ha d'abordar la contraprestació dels serveis i funcions territorials i socioambientals d'aquest espai com una de les seves estratègies centrals. Més encara perquè el sistema actual basat en ajuts s'esgota per moments, bé que amb unes inèrcies força notables. Justament, aquest és l'objectiu del treball El valor ocult de l'activitat agropecuària a Catalunya, encarregat per la Fundació del Món Rural a ERF i GEE i que es va presentar el passat 16 de març a l'Institut d'Estudis Catalans

Ens hi juguem molt més que no sembla. Ens prendrem seriosament l'espai agroforestal d'una vegada o bé assistirem estoicament al seu col·lapse d'aquí a una o dues dècades?

 

Biòleg

Relacionats

Butlletí