Un dels múltiples efectes de la crisi ha estat demostrar l'alta volatilitat del benestar econòmic. En molt poc temps les classes mitjanes, que pensaven disposar d'una certa solidesa en aquest terreny, s'han adonat de la fragilitat de la posició social associada als diners. I com molt encertadament se subratlla des de Càritas, tan perillosa és la caiguda en la pobresa d'una franja significativa de la societat, com l'acostament d'una altra franja no menys important a una situació de vulnerabilitat. Aquesta sensació de retrocés no només està relacionada amb el benestar material, sinó que es fa evident, com es pot comprovar ara mateix en moltes decisions polítiques que semblen tocar terreny consolidat en relació amb els drets fonamentals.
Hi ha altres símptomes d'aquesta tendència. Darrerament es percep una disminució de la consciència ambiental en medis empresarials i polítics en el sentit que la necessitat de creixement econòmic per mitigar l'atur fa passar a segon terme altres consideracions: les passades amenaces al Parc agrari del Baix Llobregat sota l'ombra de Sheldon Adelson han estat un bon exemple d'aquest estat d'esperit. La velocitat amb la qual certs avenços poden desaparèixer és l'autèntic indicador de fins a quin punt aquests avenços havien arrelat veritablement en una comunitat. Podríem dir el mateix del grau de rapidesa amb què l'exalcohòlic retorna a l'antiga addicció quan arriben les dificultats.
(F)
Un factor que sembla molt rellevant per evitar aquesta volatilitat que afecta a l'àmbit material i del pensament és la consolidació dels models. Els fets ens mostren que la riquesa o les conviccions obtinguts en poc temps i que no responen a un patró ben establert són fràgils. Mirem un país com la Gran Bretanya on la democràcia, per imperfecta que sigui i malgrat les circumstàncies, no ha retornat mai a la dictadura. Aquesta llei es compleix a altres escales. L'excel·lència de l'educació finlandesa se sosté en el temps perquè no està subjecta a un canvi de model en funció de les majories parlamentàries. Els països que funcionen raonablement persisteixen en la defensa de les estructures que van bé, o en creen de noves, amb el màxim consens, per encarar el futur. Això és el que fa Dinamarca quan es posa com a fita deixar de dependre dels combustibles fòssils per al 2050. L'ambició de l'objectiu és remarcable, però encara ho és més la voluntat de construir els mecanismes que el faran possible.
(F)
Tot plegat, ens porta inevitablement a preguntar-nos fins a quin punt nosaltres hem assentat models des de 1976 -econòmics, socials i polítics- o més aviat hem anat improvisant-los. Que cada lector respongui a aquesta pregunta. Jo només vull recordar que aquests dies estem assistint a una representació anomenada El desgavell elèctric situada a mig camí entre el drama i l'òpera buffa, amb un argument que té molt a veure amb la desídia de no pensar en el llarg termini.
Abans del segle XVIII ningú hauria entès un debat sobre el progrés perquè aquest concepte no estava en circulació. Això no significa que, com a mínim en el món occidental, no existís una noció sobre la possibilitat de millora de les societats a través del temps. Però la visió racional-industrial en què vivim des de fa més de dos segles té una dimensió més gran. Segons aquesta visió, tota la humanitat està abocada al progrés i cada època ha de ser necessàriament superior a l'anterior. Això implica expansió de la tecnologia, creixement econòmic, augment constant del benestar material. Els esdeveniments del segle XIX, i més encara els del XX, es van encarregar de matisar aquest optimisme sense fi lligat al progrés. I en el segle XXI la sostenibilitat suposa un nou desafiament per un concepte nascut, per què no dir-ho, d'una certa ingenuïtat davant la condició humana.
Malgrat tot, el progrés continua sent molt útil. Sense anar més lluny perquè, si en aquest moment i en aquest país no el tinguéssim com a referent, seríem incapaços de valorar la gravetat del que vivim, on els retrocessos de tota mena augmenten, sense que ningú pugui garantir si aquesta tendència s'aturarà.
