Els mamífers marins, amenaçats. Els podrem conservar?

Sostenible.cat
14/01/2020 - 17:01

Els mamífers marins han estat els protagonistes absoluts del World Marine Mammals Congress que Barcelona va acollir aquest passat mes de desembre. L’èxit d’assistència ha estat incontestable: fins a 2.700 persones procedents de 95 països es van aplegar al centre de convencions del Fòrum per posar en comú el que la ciència sap avui dia sobre la situació dels cetacis, sirènids, pinnípedes, l’ ós polar i la llúdriga marina. Unes 130 espècies intrínsecament vinculades a uns mars i oceans sotmesos a fortes pressions ambientals derivades de les activitats humanes.

«Les principals amenaces dels mamífers marins són les captures accidentals (bycatch) i altres interaccions amb la pesca, així com la pèrdua d’hàbitat, el canvi climàtic, la col·lisió amb els vaixells, el turisme i la contaminació, tan l’acústica, com la química i la provocada pels residus plàstics»

«Les principals amenaces dels mamífers marins són les captures accidentals (bycatch) i altres interaccions amb la pesca, així com la pèrdua d’hàbitat, el canvi climàtic, la col·lisió amb els vaixells, el turisme i la contaminació, tan l’acústica, com la química i la provocada pels residus plàstics», explica el biòleg marí Manel Gazo, director de Submón, entitat especialitzada en la conservació, estudi i divulgació del medi marí que ha organitzat aquest esdeveniment en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB).

 

Vaquita (Phocoena sinus)

En total es van fer més de 1.600 presentacions i tres grans sessions plenàries en les que investigadors de tot el món van explicar les seves recerques. Una espècie en concret, tristament, va ser la més anomenada, la marsopa de Califòrnia o vaquita (Phocoena sinus), un petit cetaci endèmic de l’Alt Golf de Califòrnia, a Mèxic, del que només queda desenes d’exemplars. «Ha estat la crònica d’una mort llargament anunciada», repetien els diferents experts. «Ho hem intentat tot, però de res serveix si no es fa front a la causa principal: el crim organitzat», digué Lorenzo Rojas, un científic mexicà que porta més de 20 anys treballant per salvar l’espècie. I és que el gran problema de la vaquita és que cau a les xarxes il·legals que les màfies disposen per atrapar una altra espècie amenaçada, un peix anomenat totoaba (Totoaba macdonaldi). Per la bufeta natatòria d’aquest peix, de suposats poders curatius, al mercat negre xinès es paguen preus que poden superar als de la cocaïna. Una història que s’explica molt bé a un recent documental produït per Leonardo di Caprio i National Geographic, Sea of Shadow. Sens dubte el de la vaquita és un clar exemple del mal que causen les captures accidentals. Segons dades de WWF, cada any provoquen la mort de més de 300.000 cetacis, i de milers d'altres mamífers marins, peixos no comercials, aus i tortugues marines. «És impossible saber exactament quants animals moren per aquesta causa», digué el biòleg marí Charles Anderson d'International Pole & Line Foundation (IPNLF), que estudia la incidència del bycatch a les poblacions de cetacis a les pesqueries de tonyina a l'oceà Índic. Només en aquesta conca, va afirmar, «desenes de milers de quilòmetres de xarxes de pesca s'estenen cada nit», per sostenir aquest negoci milionari.

Ós polar (Ursus maritimus)

"L’augment de les temperatures també afavoreix l’aparició de noves malalties, canvia la distribució de les espècies i dels seus patrons migratoris, trasbalsant el modus vivendi de tota la vida marina"

La pèrdua d’hàbitat i el canvi climàtic son altres grans amenaces dels mamífers marins. Entre ells l’ós polar (Ursus maritimus), al qual la reducció accelerada del gel de l’Àrtic l’està deixant, literalment, sense lloc on viure. També certs pinnípedes, com la foca anellada de Saimaa (Pusa hispida ssp sarmensis), endèmica del llac Saimaa del sud de Finlàndia, pateixen per la falta de neu, en especial durant l’època de cria. Ho explicà la biòloga finesa Mervi Kunnasranta la qual coordina, amb l’ajuda de 300 voluntaris, la construcció amb neu artificial d’ estructures i habitacles per evitar que la tassa de natalitat d’aquesta foca segueixi minvant. La reducció del gel, va explicar al seu torn Kit M. Kovacs, experta en balenes i foques i investigadora de l’Institut Polar Noruec de Tromsø, també fa que les migracions es desfasin i que els individus de diferents espècies es concentrin en les cada cop més escasses zones idònies per a l'alimentació i cria, interferint entre ells. Això té conseqüències fins i tot en la comunicació: quan coincideixen en l’espai, els sons que emeten espècies com la iubarta (Megaptera novaeangliae) o la balena boreal (Balaena mysticetus), molt elaborats, es solapen confonent els exemplars. L’augment de les temperatures també afavoreix l’aparició de noves malalties, canvia la distribució de les espècies i dels seus patrons migratoris, trasbalsant el modus vivendi de tota la vida marina.

Una mare catxalot i la seva cria (Physeter macrocephalus) Foto: Gabriel Barathieu

"El soroll impedeix que mares i cries se sentin amb claredat, el que fa que les petites belugues es perdin i morin"

Les col·lisions dels mamífers marins amb els vaixells constitueixen una altra amenaça greu, també al territori espanyol. En concret, a l’arxipèlag de les Canàries afecta especialment als catxalots (Physeter macrocephalus). I al Mediterrani, segons WWF, fins a 40 rorquals comuns (Balaenoptera physalus) moren anualment per aquesta causa. Però la proliferació d’ embarcacions, sovint descontrolada, té altres conseqüències negatives. Les que es dediquen de forma comercial a la observació de cetacis, per exemple, destorben molt els animals, en especial en les zones de cria i repòs, igual que les activitats turístiques que conviden a nadar entre cetacis. Ho va explicar Lorenzo Fiori, que ha estudiat aquest fenomen al Regne de Tonga, a la Polinèsia i altres científics que havien fet recerques similars a la illa de Reunió, a l’oceà Índic, i a les Azores, a l’Atlàntic. La interacció humana va en detriment del temps de descans dels cetacis, de la cura de las cries i comporta un increment de la despesa energètica dels animals, accelerant fins i tot el ritme de respiració dels més petits. A més, el soroll que fan els vaixells, (en especial el so provocat pels sonars), desorienta els animals, dificulta la seva comunicació i afavoreix els encallaments massius. Valeria Vergara, d’ Ocean Wise, que estudia les belugues de l’estuari de Saint Lawrence a Quebec, Canadá, on naveguen moltes embarcacions d’esbarjo i comercials, ha comprovat que el soroll impedeix que mares i cries se sentin amb claredat, el que fa que les petites belugues es perdin i morin.

Dofí mular (Tursiops truncatus)

Els experts presents al WMMC també van parlar força dels efectes que els contaminants químics procedents de la industria, l‘agricultura i el sector residencial tenen en la salut d’aquestes espècies, i de les conseqüències que, encara avui, tenen els vessaments de petroli, com el provocat per l’ explosió de la plataforma petrolífera Deepwater Horizon l’abril de 2010 al Golf de Mèxic: avui se sap que, entre altres moltes coses, és l’origen dels problemes cardíacs del dofins mulars (Tursiops truncatus) de la zona.  Òbviament, també es va debatre molt sobre el descomunal impacte ambiental dels residus plàstics. Cal recordar que llencem fins a 8 milions de tones de plàstic anuals al mar i les conseqüències d’aquest descomunal merder, d’una magnitud encara per calibrar, són nefastes. Molts científics treballen per descobrir com els microplàstics, presents a la xarxes tròfiques marines i terrestres, afecten la salut dels éssers vius. Unes partícules que s’ha comprovat que serveixen de vector per a que molts microorganismes que fins ara vivien en àrees delimitades geogràficament, puguin desplaçar-se pels oceans, a bord d’aquesta miríada de microscòpiques embarcacions imperibles que els éssers humans hem avarat sense cap mena de control.

Foca anellada de Saimaa (Pusa hispida ssp sarmensis) Foto: Estormiz

"La conclusió és que els dirigents del món ni comprenen l’abast de les problemàtiques ambientals, ni que el benestar dels mamífers marins, així com el de tota la biodiversitat, està ineludiblement vinculat al de la nostra espècie"

No hi ha dubte de que la comunitat científica sap força bé què passa amb els mamífers marins i què caldria fer per rebaixar els nivells de perill que posen en risc la seva supervivència.  Com sempre, la conclusió és que els dirigents del món ni comprenen l’abast de les problemàtiques ambientals, ni que el benestar dels mamífers marins, així com el de tota la biodiversitat, està ineludiblement vinculat al de la nostra espècie. No queda més remei que repetir-ho una vegada més.


Relacionats

Notícia

La qualitat de l’aigua del riu ha estat un dels aspectes que ha tingut una recuperació més ràpida de manera que la contaminació ha pràcticament desaparegut del riu. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, explica que l’ACA amplia el seu pla de xoc per la contaminació que s’ha detectat en els pous d’aigua subterrània d’ús industrial.

Notícia

El passat 8 i 9 de febrer, el municipi de Deltebre ha celebrat dues sessions matinals de neteja de les platges del municipi. En total, han estat més de 500 les persones que de manera desinteressada han participat i han permès recollir al voltant de 300 sacs (3.000kg) amb residus de les platges com a conseqüència del pas del temporal Glòria per Deltebre.

Article

Salou ha encarregat una anàlisi i diagnosi a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que avalua l’activitat i dinàmica de les seves platges a causa dels efectes del canvi climàtic, i, d’aquesta forma, poder dur a terme accions de regeneració i estabilització.

Butlletí