"Si continua així, resaré novament i tornaré a l'església". Certes o mer recurs retòric, són paraules de Raúl Castro, amollades el maig passat en sortir d'una entrevista amb el papa Francesc. El president d'un dels darrers bastions del marxisme-leninisme es planteja de tornar al catolicisme. O potser és que el pontífex s'ha acostat a la dialèctica històrica. O que ha rescatat la generosa capacitat subvertidora del cristianisme, massa endormiscada a les àuliques estances vaticanes.
El jesuïta argentí Jorge Mario Bergoglio, papa des de 2013, demostrà les seves inquietuds socials quan era bisbe de Buenos Aires. Ara es despenja amb una sorprenent encíclica ecologista. Comença reproduint uns versos de Francesc d'Assís pertanyents al "Càntic de les criatures", escrit l'any 1224 en llengua úmbrica: "Laudato si', mi' Signore, per sora nostra matre Terra, la quale ne sustenta et governa" (‘Lloat sies, Senyor, per la nostra germana, la mare Terra, la qual ens sustenta i governa').
El Francesc franciscà inicia amb aquest cant la seva carta magistral, una encíclica sobre contaminació, canvi climàtic, aigua, biodiversitat, inequitat, educació i ecologia. Arriba a parlar de "conversió ecològica", de manera que dóna dimensió ética al coneixement ambiental. Em pregunto quina cara hi deu posar la reacció conservadora, perquè la doctrina papal ja no és la que abans sempre fornia oportunes coartades al seu egoista immobilisme. Ara, la qüestió ambiental és un tema moral.
El pes de les encícliques ja no és el que era. Tanmateix, que el papa es preocupi més del canvi climàtic que de foradar preservatius, com el seu santificat predecessor, té la seva transcendència. Els pecats de debò, els de lesa humanitat, desplacen les malaltisses obsessions sexuals dels carques anatematitzadors. Ja és molt. Oi que sí, senyor Castro?
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
