El problema de les riuades (un article de Josep Dolz)

27/12/2002
Josep Dolz Ripollés, professor de l'ETS d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya va elaborar aquest treball per encàrrec de la Fundació Agrícola Catalana. L'interés del text, que continua sent plenament vigent, en justifica la nova publicació, que Sostenible ha fet amb el permís exprès de la Fundació i el mateix autor.
1. APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LES RIUADES A les regions mediterrànies, per les especials característiques climàtiques i orogràfiques que presenten, el risc natural amb un impacte econòmic i social més important és el vinculat a les riuades provocades per pluges intenses. Les notícies històriques de riuades a Catalunya són molt nombroses. Les referències que s'hi fan als llibres parroquials van iniciar-se al segle XI, i des del segle XV els danys originats per les inundacions també es recullen als llibres d'acords i a les actes notarials. Tanmateix, no és fins al començament del segle XX quan disposem d'informació prou precisa per permetre avaluar amb un mínim rigor el cabal corresponent a una riuada. Com a exemple de les riuades més significatives esdevingudes a Catalunya podem esmentar:
- El novembre de 1617 ("l'any del diluvi") van produir-se nombroses inundacions a les conques dels rius Ter, Besòs, Llobregat i Ebre. És, potser, l'episodi més important del qual tenim notícia. - La riuada d'octubre de 1787 és la més important de les conegudes al Baix Ebre. - L'avinguda de Santa Tecla (23 de setembre de 1874), la de Sant Lluc (19 d'octubre de 1930) i la de Sant Tomàs (10 d'octubre de 1994) són les avingudes més importants del riu Francolí a Tarragona. A Tarragona, el cabal de l'avinguda de Sant Tomàs va ser estimat en 1.600 m3/s. - L'octubre de 1907 van produir-se inundacions nombroses i molt importants a gairebé tota Catalunya: 12.000 m3/s a l'Ebre a Tortosa; 5.000 m3/s al Segre a Lleida; 1.000 m3/s al Cardener a Manresa. - A la província de Girona, l'avinguda d'octubre de 1940 va produir importants danys: 90 víctimes i nombrosos immobles i fàbriques afectats. Va estimar-se un cabal del Ter a Ripoll de 1.700 m3/s. - El 25 de setembre de 1962 van produir-se inundacions importants al Vallès que van ocasionar prop d'un miler de víctimes. - Les inundacions del 20 de setembre de 1971 van provocar pèrdues per valor de 7.000 milions de pessetes al tram inferior del Llobregat. A Martorell el cabal màxim va ser de 3.080 m3/s. - El novembre de 1982 va haver-hi inundacions en diferents indrets de Catalunya: conca del Segre (3.200 m3/s a Lleida), conca del Llobregat (1.600 m3/s a Martorell), conca del Ter (1.000 m3/s a Ripoll), etcètera. Els danys materials van ser avaluats en 46.000 milions de pessetes.
2. RISCS ASSOCIATS A LES RIUADES. FACTORS QUE ELS CONDICIONEN En les petites i nombroses conques de caràcter torrencial, les intenses pluges locals i les característiques morfològiques (les quals afavoreixen una ràpida concentració de l'escolament superficial) són les causes naturals de brusques i, per tant, perilloses avingudes. Per aquest motiu les riuades han de ser considerades com una característica hidrològica natural, pròpia del nostre país i amb la qual hem de conviure. Aquesta convivència comporta uns riscs que cal reduir fins a uns nivells que la societat consideri acceptables. Massa sovint el risc no sols no es redueix, sinó que sorgeixen nous problemes a un ritme igual o superior a aquell amb el qual s'actua per tal de solucionar-ne d'altres. Això es deu, en gran mesura, a una ocupació del territori poc prudent i alhora poc respectuosa amb les característiques hidrològiques naturals.
Tot seguit s'analitzen els principals factors que condicionen el risc associat a una riuada.
2.1 Pluges intenses Malgrat que hi pot haver d'altres causes (per exemple, la fusió ràpida de la neu), als rius mediterranis les avingudes són normalment degudes a pluges intenses provocades per factors de tipus geogràfic i meteorològic. Aquests darrers afavoreixen que el major risc d'avinguda es presenti a la tardor: el 85% de les riuades esdevingudes a Catalunya durant aquest segle han tingut lloc entre el 16 de setembre i el 30 de novembre. Com a exemple de pluges intenses cal esmentar: 370 mm en quatre hores i mitja (Figueres, 20/9/1971); 423 mm en un dia (la Molina, 7/11/1982); 128 mm en una hora (Montserrat 10/6/2000). Les pluges de més intensitat sovint afecten una petita superfície i són de curta durada (inferior a una hora). 2.2 Morfologia de la conca Les petites conques de pendent elevat afavoreixen la ràpida concentració de l'escolament superficial provocat per una pluja. Si la intensitat és elevada, ambdós factors faciliten la formació de riuades que es propaguen per les lleres amb gran velocitat. Sovint aquesta propagació suposa l'existència d'un front pràcticament vertical format per una barreja d'aigua i de materials sòlids que es desplaça aigües avall. L'elevada velocitat de l'aigua fa que el corrent presenti una notable capacitat destructiva. Per aquest motiu, a més del risc d'inundació (submergència), les riuades en conques petites amb pendents elevats incrementen la seva perillositat per causa de l'acció dinàmica de l'aigua (impacte i arrossegament). Això és més acusat quan el corrent transporta un percentatge elevat de material sòlid, la qual cosa n'incrementa la capacitat destructiva. La ràpida concentració de l'escolament i l'elevada velocitat de propagació de la riuada a la llera fan que el temps de resposta (temps transcorregut des de l'inici de la pluja fins que l'avinguda es presenta a la llera) d'aquestes conques sigui molt curt i, per tant, s'incrementi la seva perillositat donat que no es disposa pràcticament de temps per prendre mesures de protecció. Un clar exemple del que s'ha exposat anteriorment és l'avinguda del 25 de setembre de 1962 al Vallès Occidental. L'elevat nombre de víctimes que va provocar va ser ocasionat, en gran part, per l'acció dinàmica de l'aigua i del material sòlid transportat pel corrent. A la riera de les Arenes (Terrassa), la capacitat de la llera va ser superada i l'aigua va enderrocar i arrossegar nombrosos habitatges. 2.3 Alteració de la coberta vegetal L'estat de la coberta vegetal i els usos del sòl en una conca tenen una clara incidència en les característiques de les avingudes que s'hi produeixen i són factors que poden incrementar notablement la magnitud d'aquestes a causa d'una menor infiltració i d'una velocitat de l'escolament superficial més gran. La inestabilitat del vessant i l'erosió hídrica són riscs potenciats per les pluges intenses, que poden veure's agreujats per una ocupació i un ús del territori no respectuosos amb les seves característiques naturals. Un clar exemple d'aquesta situació són les conques torrencials mediterrànies, on la desforestació (sovint associada a incendis forestals) i l'abandonament de les tècniques agrícoles de muntanya tradicionals han suposat un increment del problema. 2.4 Ocupació de zones inundables Històricament, una gran part de l'activitat socioeconòmica s'ha concentrat a les planes al·luvials. Per tant, cal reconèixer els factors favorables que reuneixen aquests territoris per a l'activitat urbana, agrícola, industrial i per a la ubicació de les infraestructures de transport. Davant d'aquestes aptituds hem de contraposar els riscs per inundació als quals, de manera natural, aquestes zones són especialment sensibles. Per tant, en l'ocupació de zones inundables cal harmonitzar aptituds i riscs mitjançant una localització racional d'usos d'acord amb els riscs assumibles per cadascun d'aquests. Això és possible gràcies a una ordenació adequada d'aquest espai acompanyada, quan sigui necessari, d'actuacions en infraestructures hidràuliques de regulació de cabals i canalització. Sovint, la intensa i ràpida ocupació del territori esdevinguda en els darrers anys s'ha fet sense preservar, en la mesura del possible, les característiques hidrològiques naturals. En ocasions, ni tan sols s'ha considerat de manera rigorosa el risc d'inundació al qual estava sotmès el territori a ocupar. Evidentment, tot això ha contribuït a incrementar notablement la perillositat associada a les riuades.
3. MESURES PER REDUIR EL RISC ASSOCIAT A LES RIUADES
A fi de reduir el risc associat a les riuades se suggereixen les mesures següents:
3.1 Normativa legal sobre l'ocupació de zones inundables Hi ha un marc legal que regula l'ocupació de zones inundables, l'observança estricta i sistemàtica del qual comportaria en gran mesura una disminució del risc. Cal una decidida voluntat política per exigir-ne el compliment, com també per dotar l'Administració pública dels mitjans adequats per tal de fer possible que s'apliqui de manera eficaç. Els plans d'urbanisme a escala municipal haurien de ser formulats d'acord amb la normativa sobre prevenció de riscs per inundació continguda en l'escala superior de la planificació. El risc per inundació està estretament vinculat a la reserva d'espai per a les lleres. A la ciutat la llera té un valor afegit, donat que es pot considerar com un element de gran interès en la xarxa d'espais lliures i zones verdes. Així, el ciutadà ha de ser partícip de la riquesa ecològica que comporta el sistema fluvial, sense oblidar, però, el risc associat. Hi ha zones urbanes inundables en les quals el risc de danys és escàs, bé per la baixa freqüència, bé per la poca altura i velocitat de l'aigua. En aquests casos és possible assolir un nivell de seguretat acceptable si la urbanització es duu a terme prenent les mesures necessàries per poder admetre la inundació d'aquest territori. És per això que la ciutat ha de tenir un disseny hidràulic, de manera que durant la inundació els elements pensats per facilitar la vida ciutadana actuïn com a elements eficaços per contenir i transportar l'aigua. Així, per exemple, el disseny dels carrers ha de permetre una circulació de cabals d'acord amb la xarxa hidrogràfica preexistent. Evidentment, l'adopció d'aquestes mesures només és possible en la pràctica en zones de nova urbanització i requereix una normativa concreta. Aquest tipus d'actuacions ja han estat posades en pràctica en altres països i representen un notable estalvi en infraestructures clàssiques com ara grans col·lectors. 3.2 Preservació de les característiques hidrològiques naturals L'ús del territori s'ha se fer de manera que se'n respectin les característiques hidrològiques. Es poden prendre mesures per limitar i/o compensar la impermeabilització, que és un factor agreujant en la formació d'avingudes. Cal conservar, i restaurar si és el cas, la coberta vegetal pròpia de les conques, i ordenar l'ús del sòl rústic per tal de no agreujar els riscs associats a les pluges intenses: inundacions, erosió hídrica i inestabilitat de vessants. 3.3 Infraestructures per disminuir el risc en zones inundables Les mesures estructurals clàssiques per disminuir el risc per inundació són els embassaments per regular els cabals i les canalitzacions per confinar el cabal circulant. En el passat aquestes mesures han estat les més utilitzades. Del que s'ha exposat en els apartats anteriors es desprèn el clar interès que tenen les mesures no estructurals. Malgrat tot, no té cap sentit contraposar els avantatges i els inconvenients que poden representar les actuacions estructurals davant de les no estructurals. Han de ser les característiques del problema les que fixin la idoneïtat d'una determinada actuació o, millor, d'un conjunt d'actuacions complementàries basades en una visió integral del fenomen. Atesa la intensa ocupació del territori en àrees urbanes consolidades, les mesures estructurals, i en particular les canalitzacions, són pràcticament les úniques que permeten disminuir de manera significativa el risc per inundació. Aquestes canalitzacions han de ser dissenyades de forma que funcionin adaptant-se al comportament de la xarxa de drenatge natural i evitin, en la mesura del possible, l'existència de mecanismes que pretenguin controlar-la. Si tenim en compte la tradicional dificultat en la conservació de les infraestructures, agreujada en aquest cas pel marcat caràcter esporàdic amb què es presenta la necessitat d'utilitzar els mecanismes esmentats, l'eficàcia de l'actuació pot estar seriosament compromesa. Això pot ser encara més problemàtic en conques petites, on les dificultats en el manteniment i el caràcter esporàdic són més acusats i, a més a més, la velocitat amb què es presenta la riuada fa pràcticament impossible prendre decisions quan una infraestructura no actua com s'havia previst. 3.4 L'Administració hidràulica És necessari incrementar la cooperació i l'assistència recíproca entre les diferents administracions per a una definició i un finançament eficaços de les mesures preventives i d'auxili, la qual cosa evitarà la imatge, tan freqüent i summament frustrant per al ciutadà, de l'intercanvi d'assignació de responsabilitats entre els organismes públics quan es produeix una situació catastròfica. La conca hidrogràfica constitueix la unitat espacial del funcionament hidrològic natural i també ha de representar la unitat per a la correcta administració i planificació dels recursos hídrics i, per tant, per a la prevenció dels riscs hidrològics. És necessari dotar l'Administració hidràulica d'uns mitjans materials i d'uns equips multidisciplinaris que permetin dur a terme una gestió eficaç del domini públic hidràulic.
4. PERCEPCIÓ DEL RISC A diferència del que passa amb altres riscs, el ciutadà pensa que li són totalment alienes les causes del risc per pluges intenses i, per tant, creu que la prevenció és responsabilitat únicament de l'Administració. A partir d'aquest fet, sembla lògic acceptar que la planificació de la prevenció hagi de dur-se a terme de manera que el risc per aquesta causa sigui molt inferior a altres de més quotidians que el ciutadà admet amb més conformitat. Per tant, no són aplicables els criteris racionals que tendeixen a la fixació d'un repartiment dels recursos disponibles a fi d'optimitzar la seguretat global del país. Així doncs, els criteris han de ser en gran mesura polítics i cercar el consens social. Aquest consens ha d'estar basat en una correcta percepció del risc: és impossible eliminar-lo totalment siguin quines siguin les mesures adoptades. No hem de perdre la memòria històrica i hem de tenir present l'elevada probabilitat que tots els anys haguem de patir en algun punt de la nostra geografia episodis d'inundació amb risc greu per a persones i béns. Només d'aquesta manera hi haurà prou sensibilitat per impulsar l'adopció de les mesures que facin possible una prevenció eficaç superant l'actitud tradicional de prendre decisions com a resposta immediata i no durable davant d'un episodi dramàtic. Cal evitar la sensació de seguretat pràcticament absoluta que sol generar una mesura estructural, ja que sempre hi haurà la possibilitat que resulti insuficient. Aquestes mesures s'han de veure com a atenuants del risc preexistent i, en principi, no s'hi ha de confiar per augmentar el nombre de persones i béns exposats al risc. Cal dedicar una atenció especial a les lleres situades aigües avall dels grans embassaments, on la freqüència de les avingudes de petita i mitjana magnitud disminueix de manera notable després de la construcció de la presa, cosa que no succeeix en les de més gran entitat on persisteix, per tant, el risc que tenen associat.

Relacionats

Butlletí