El nostre nitrogen de cada dia

El mediàtic diòxid de carboni quasi que ens ha fet oblidar el vital cicle del nitrogen
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
10/08/2012

Del nitrogen no se'n parla gaire. Tot el protagonisme mediàtic se l'enduu el carboni. Però nitrogen no hi hauria proteïnes. Les fan les plantes. Els vegetals necessiten molt de nitrogen per a construir les molècules proteiques que, a través de la cadena alimentària d'herbívors i carnívors, esdevindran sang, múscul, hormona o teixit de sosteniment. Les plantes sintetitzen matèria orgànica a partir del carboni atmosfèric i del nitrogen edàfic, és a dir del sòl. També necessiten aigua, una mica de fòsfor i potassi i, és clar, l'energia que arriba del Sol.

L'aire és una mescla de gasos, el principal dels quals és el nitrogen (78%). Però les plantes, al revés del que fan amb el diòxid de carboni, no són capaces d'incorporar nitrogen atmosfèric. Alguns bacteris, sí. Les lleguminoses acullen aquests bacteris a les seves arrels i es beneficien del nitrogen capturat pels microorganismes. Això explica la vella pràctica d'alternar conreus de cereals i lleguminoses: les arrels de les lleguminoses deixen nitrogen al sòl i a l'any següent els cereals se'l troben adobat.

No pas prou, però. La producció agrària demanda aportacions suplementàries de nitrogen. D'aquí ve una altra vella pràctica: femar els camps. És la manera de retornar-los el nitrogen que ha anat a parar al bestiar. Però resulta molt més còmode adobar-los amb nitrogen inorgànic, és a dir amb adob químic. I més car, també. Actualment, se'ns acumulen els fems de la ramaderia intensiva, despenem veritables fortunes adquirint nitrats inorgànics i, en dosificar malament les aplicacions, contaminem els aqüífers amb el nitrogen sobrer.

No ho fem prou bé, és evident. Som a punt d'entrar a l'era postindustrial i encara no hem paït del tot la industrial. Els desajustos ambientals no resulten del progrés. Denoten incompetència. Hem de reajustar els processos, seria propi de la societat del coneixement. Ho sabem fer, però no ho fem. No ens mata la tecnologia, sinó la barroeria.

 

*Article publicat a El Periódico de Catalunya.

Socioecòleg, Director general d'ERF