Observatori del deute en la globalització. Càtedra UNESCO de sostenibilitat UPC.
14/11/2005 - 00:00
Constatar que vivim cada vegada més en una realitat creixentment globalitzada no és cap novetat: la nostra cultura incorpora paraules d'altres idiomes, gairebé qualsevol àpat conté aliments de països llunyans, les nostres robes es fabriquen a milers de quilòmetres, estem rodejats de productes amb marques en diversos idiomes, convivim amb la immigració i el turisme estranger, etc. El que no és tan habitual és conèixer i comprendre quines són les conseqüències del model de vida característic de Catalunya a l'exterior.
Anomenem deute ecològic al conjunt d'impactes ambientals negatius, i les seves derivacions socials, produïts pel nostre model de vida i el nostre model econòmic, sobre els països empobrits(1). Es caracteritza per ser un conjunt d'impactes que són ignorats i no reconeguts pels responsables, s'estableix per tant una responsabilitat històrica o deute. El deute ecològic català (i espanyol) principalment es genera a través de tres mecanismes:
L'alt nivell de consum a Catalunya i Espanya requereix no tan sols de la sobreexplotació dels recursos interiors si no també la importació de nombrosos recursos naturals de l'exterior. En ocasions aquests recursos obtinguts als països empobrits s'obtenen sense que ni els consumidors finals, ni les empreses importadores es responsabilitzin dels impactes ambientals produïts en els països de producció o extracció del recurs. Podríem exemplificar aquest aspecte de moltes maneres, però per a significar la seva creixent importància només cal saber que les importacions espanyoles (en tones) han augmentat un 316% en els últims trenta anys, passant de 54 a 223 milions de tones mètriques. Entre els sectors més importants d'importació, en quant a volum, estan els associats al petroli i gas, sectors aquests coneguts per produir, en moltes ocasions, greus impactes ambientals i socials en els països d'on s'obté el recurs (2). Igualment són importants els volums importats associats al sector alimentari, especialment els cereals i oleaginoses. A Catalunya per exemple, destaca la importància de la soja importada (utilitzada principalment per fer créixer als porcs), que està associada a nombrosos impactes ambientals negatius en les zones de procedència principal (Argentina i Brasil)(3) . Els impactes ambientals i socials negatius associats a les importacions no acostumen a ser reconeguts ni via judicial ni internalitzant els costos als productes, s'adquireix per tant un producte de baix cost monetari a costa d'adquirir un alt deute ecològic.
La producció de residus generats al nostre país però amb un impacte directe als països empobrits. D'especial importància són les emissions de CO2 . És ben conegut que actualment no acomplim el protocol de Kyoto, excedim el nivell d'emissions pactat en un 30%. La discussió normalment es centra sobre els costos que es deriven del compliment del protocol, el que es diu menys és que aquests nivells d'emissions ja estan perjudicant (en aspectes monetaris i en aspectes no comptabilitzables monetàriament), i ho continuaran fent durant molts anys, a d'altres països empobrits que emeten proporcionalment molt menys que nosaltres.
Per exemple un indi actualment emet per càpita aproximadament una setena part de les emissions d'un europeu. Tot i no ser els principals responsables reben igualment les conseqüències, es produeixen per tant una transferència de costos i impactes. Els impactes més importants associats al canvi climàtic no es poden quantificar monetàriament doncs afecten a ecosistemes o a unitats culturals que són danyades irreversiblement (per exemple degut a desplaçaments de població associats a sequeres o inundacions); però fins i tot si no comptabilitzem aquests impactes i ens centrem en l'estalvi que s'ha produït als països més rics en no prendre les mesures que impedissin l'increment de les concentracions a l'atmosfera dels gasos que acceleren el canvi climàtic, diversos estudis mostren que el deute ecològic per aquest concepte a Espanya és proper a 10.000 milions d'euros (per fer-nos una idea el total del deute extern de tots els països amb espanya és també de 10.000 milions d'euros).
En no reconèixer els impactes associats i continuar potenciant polítiques que augmenten les emissions de gasos que acceleren el canvi climàtic (per exemple els actuals plans d'infraestructures o els plans energètics establerts) adquirim un deute ecològic que no volem reconèixer, però existeix i perjudica a milers de persones.
Un tercer aspecte igualment important és el conjunt d'impactes ambientals i socials negatius que produeixen algunes de les empreses transnacionals dirigides des d'Espanya, les quals porten a terme una part molt important de la seva activitat a països empobrits i tenen regularment conflictes amb els seus ciutadans. Només en una petita part de les ocasions es porta a terme alguna acció judicial contra aquestes empreses, que permet rescabalar parcialment els danys produïts, no obstant en la majoria dels casos no es produeix esponsabilització pels danys ambientals i socials especialment en aquells països on els ciutadans tenen una cobertura legal i social més feble.
A Catalunya ens arriba només una part molt petita d'aquesta informació, en bona part per la funció d'ocultació d'alguns mitjans de comunicació, però resulta particularment greu que no la coneguem els consumidors i encara més els accionistes que posen els seus estalvis a la disposició d'aquestes empreses. Aquest fenomen és especialment important en un marc on l'administració pública recolza la inversió directa a l'exterior de les empreses econòmiques catalanes i espanyoles a l'estranger. Malauradament es fa sense disposar, en general, dels adequats mecanismes de control per evitar els impactes negatius. En ocasions el que podia ser una inversió profitosa per una part de la població dels països empobrits es converteix així en una activitat generadora de pobresa.
En la mesura que l'economia catalana i espanyola creix i s'implanta més en altres països si no es prenen mesures polítiques adequades el deute ecològic creix, i perjudica creixentment a més i més persones empobrides.
El deute, obstacle insalvable pel desenvolupament Lluny d'estar solucionat, el problema del deute extern continua essent un greu problema per a moltes persones. Tot i les diverses iniciatives que s'han produït tant en l'àmbit social com en l'àmbit institucional, el deute extern dels països empobrits amb els governs dels països rics no ha deixat de créixer des de la dècada dels 70 i arribava l'any 2003 (Banc Mundial - últimes dades disponibles) als 2,4 bilions de dòlars.
Com a conseqüència el servei de deute (pagaments anuals incloent els interessos i les amortitzacions) també ha anat creixent fins arribar l'any 2003 a 372.575 milions de dòlars, la qual cosa limita molt seriosament els recursos financers disponibles per als països més empobrits. A causa de l'increment dels tipus d'interès i l'efecte d'acumulació de nous préstecs per pagar préstecs anteriors, encara que als últims vint anys, des de l'inici de la crisi del deute en els anys 80, els països empobrits han pagat 7 vegades el deute de 1980 encara deuen 4 vegades aquella quantitat. La importància de la quantitat pagada és fàcil comprendre-la quan la comparem amb el conjunt de l'Ajuda al Desenvolupament que lliuren els països del Nord. Actualment és 5,4 vegades superior el pagament en concepte de deute extern del Sud al Nord que l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (69.029 milions de dòlars) del Nord al Sud.
El deute extern suposa un obstacle insalvable per als països del Sud en la lluita contra la pobresa i per un desenvolupament humà i sostenible. El seu pagament suposa un constant saqueig de recursos per part dels creditors (governs del Nord, organismes multilaterals i bancs privats del Nord), que es podrien dedicar a serveis bàsics (com educació o salut) i afavoreix que es produeixin fenòmens de sobreexplotació dels recursos naturals doncs l'exportació de productes és una via ràpida per aconseguir divises necessàries per pagar el deute. La importància de la problemàtica del deute extern ha estat de nou ressaltada en el vuitè dels Objectius de Desenvolupament de l'ONU per al Mil·lenni establerts en l'any 2000.
La il.legitimitat del deute extern Davant aquesta situació està prenent força la demanda del reconeixement que parteix del deute extern és il·legítim. Existeixen dos raons per les quals es pot considerar que l'exigència del pagament del deute extern és il·legítim (4):
D'una banda els deutes financers es poden considerar il·legítims si es deriven de préstecs que considerem il·legítims, és a dir que amaguen, financen o donen com resultat conductes, mecanismes o fenòmens que atempten contra el desenvolupament de la vida digna de les persones i/o posen en perill la convivència pacífica entre els pobles, amb el coneixement del prestador. Sense pretendre ser exhaustius, entre aquests fenòmens, mecanismes o conductes trobem els préstecs concedits per a l'opressió dels pobles, el genocidi, les guerres imperialistes, la corrupció, la distribució desigual de la riquesa, la generació de pobresa, l'arbitrarietat (acte o conducta contrària a la raó), la intervenció de les sobiranies, o els desastres ecològics. Estudiant l'origen del deute extern financer actual podríem veure que una bona part s'ha adquirit de préstecs amb aquestes característiques, per tant es pot considerar il·legítim.
Per altra banda existeix una segona font d'il·legitimitat originada del fet de considerar únicament la dimensió financera del sistema econòmic i ignorar la dimensió ecològica. Els mateixos mecanismes econòmics que generen deutes financers comporten en ocasions una generació de deute ecològic que com hem vist és sistemàticament ignorada. En la mesura que els creditors financers ignoren les seves responsabilitats ambientals, per la qual han adquirit un deute ecològic del qual són deutors, no tenen legitimitat per a reclamar el deute extern. L'economia té tres eixos inseparables (monetari, ecològic i social), en la mesura que s'obvien dues d'ells es manca de legitimitat per a exigir el restant.
La raó per la qual els principals actors dels països rics ignoren l'existència del deute ecològic és simple, d'una banda els aspectes quantificables monetàriament del deute ecològic són molt majors que el deute extern i els transformaria de deutors a creditors, veient-se obligats a compensar als països del Sud pels danys ecològics produïts. Per altra banda el reconeixement del deute ecològic incorpora responsabilitats sobre aspectes que van més enllà de l'intercanvi monetari, com són les violacions de drets humans. El reconeixement exigiria prendre mesures per a evitar l'aparició del nou deute ecològic, el que duria a un nou marc internacional de relacions econòmiques i ambientals més just, perdent així els privilegis dels que avui disposen.
Per això quan en ocasions es pregunta a alguns grups socials de països empobrits quina és la seva alternativa al deute extern ells ens diuen NOSALTRES NO SOM DEUTORS, SOM CREDITORS (d'un deute ecològic i social). NO DEVEM, NO PAGUEM. A Catalunya i Espanya també hi ha grups que assumeixen aquesta perspectiva i s'han agrupat en la campanya 'Qui deu a qui?'.
Pots ampliar la informació aquí
Notes: 1. Per ampliar la informació consultar www.observatorideute.org. 2. Per ampliar la informació consultar www.oilwatch.org. 3. Per ampliar la informació consultar www.noetmengiselmon.org 4. Deute ecològic. Qui deu a qui? Editorial Icaria. Col·lecció contraarugments. Observatori del deute en la Globalització.,2002.
Anomenem deute ecològic al conjunt d'impactes ambientals negatius, i les seves derivacions socials, produïts pel nostre model de vida i el nostre model econòmic, sobre els països empobrits(1). Es caracteritza per ser un conjunt d'impactes que són ignorats i no reconeguts pels responsables, s'estableix per tant una responsabilitat històrica o deute. El deute ecològic català (i espanyol) principalment es genera a través de tres mecanismes:
L'alt nivell de consum a Catalunya i Espanya requereix no tan sols de la sobreexplotació dels recursos interiors si no també la importació de nombrosos recursos naturals de l'exterior. En ocasions aquests recursos obtinguts als països empobrits s'obtenen sense que ni els consumidors finals, ni les empreses importadores es responsabilitzin dels impactes ambientals produïts en els països de producció o extracció del recurs. Podríem exemplificar aquest aspecte de moltes maneres, però per a significar la seva creixent importància només cal saber que les importacions espanyoles (en tones) han augmentat un 316% en els últims trenta anys, passant de 54 a 223 milions de tones mètriques. Entre els sectors més importants d'importació, en quant a volum, estan els associats al petroli i gas, sectors aquests coneguts per produir, en moltes ocasions, greus impactes ambientals i socials en els països d'on s'obté el recurs (2). Igualment són importants els volums importats associats al sector alimentari, especialment els cereals i oleaginoses. A Catalunya per exemple, destaca la importància de la soja importada (utilitzada principalment per fer créixer als porcs), que està associada a nombrosos impactes ambientals negatius en les zones de procedència principal (Argentina i Brasil)(3) . Els impactes ambientals i socials negatius associats a les importacions no acostumen a ser reconeguts ni via judicial ni internalitzant els costos als productes, s'adquireix per tant un producte de baix cost monetari a costa d'adquirir un alt deute ecològic. La producció de residus generats al nostre país però amb un impacte directe als països empobrits. D'especial importància són les emissions de CO2 . És ben conegut que actualment no acomplim el protocol de Kyoto, excedim el nivell d'emissions pactat en un 30%. La discussió normalment es centra sobre els costos que es deriven del compliment del protocol, el que es diu menys és que aquests nivells d'emissions ja estan perjudicant (en aspectes monetaris i en aspectes no comptabilitzables monetàriament), i ho continuaran fent durant molts anys, a d'altres països empobrits que emeten proporcionalment molt menys que nosaltres. Per exemple un indi actualment emet per càpita aproximadament una setena part de les emissions d'un europeu. Tot i no ser els principals responsables reben igualment les conseqüències, es produeixen per tant una transferència de costos i impactes. Els impactes més importants associats al canvi climàtic no es poden quantificar monetàriament doncs afecten a ecosistemes o a unitats culturals que són danyades irreversiblement (per exemple degut a desplaçaments de població associats a sequeres o inundacions); però fins i tot si no comptabilitzem aquests impactes i ens centrem en l'estalvi que s'ha produït als països més rics en no prendre les mesures que impedissin l'increment de les concentracions a l'atmosfera dels gasos que acceleren el canvi climàtic, diversos estudis mostren que el deute ecològic per aquest concepte a Espanya és proper a 10.000 milions d'euros (per fer-nos una idea el total del deute extern de tots els països amb espanya és també de 10.000 milions d'euros).
En no reconèixer els impactes associats i continuar potenciant polítiques que augmenten les emissions de gasos que acceleren el canvi climàtic (per exemple els actuals plans d'infraestructures o els plans energètics establerts) adquirim un deute ecològic que no volem reconèixer, però existeix i perjudica a milers de persones.
Un tercer aspecte igualment important és el conjunt d'impactes ambientals i socials negatius que produeixen algunes de les empreses transnacionals dirigides des d'Espanya, les quals porten a terme una part molt important de la seva activitat a països empobrits i tenen regularment conflictes amb els seus ciutadans. Només en una petita part de les ocasions es porta a terme alguna acció judicial contra aquestes empreses, que permet rescabalar parcialment els danys produïts, no obstant en la majoria dels casos no es produeix esponsabilització pels danys ambientals i socials especialment en aquells països on els ciutadans tenen una cobertura legal i social més feble. A Catalunya ens arriba només una part molt petita d'aquesta informació, en bona part per la funció d'ocultació d'alguns mitjans de comunicació, però resulta particularment greu que no la coneguem els consumidors i encara més els accionistes que posen els seus estalvis a la disposició d'aquestes empreses. Aquest fenomen és especialment important en un marc on l'administració pública recolza la inversió directa a l'exterior de les empreses econòmiques catalanes i espanyoles a l'estranger. Malauradament es fa sense disposar, en general, dels adequats mecanismes de control per evitar els impactes negatius. En ocasions el que podia ser una inversió profitosa per una part de la població dels països empobrits es converteix així en una activitat generadora de pobresa.
En la mesura que l'economia catalana i espanyola creix i s'implanta més en altres països si no es prenen mesures polítiques adequades el deute ecològic creix, i perjudica creixentment a més i més persones empobrides.
El deute, obstacle insalvable pel desenvolupament Lluny d'estar solucionat, el problema del deute extern continua essent un greu problema per a moltes persones. Tot i les diverses iniciatives que s'han produït tant en l'àmbit social com en l'àmbit institucional, el deute extern dels països empobrits amb els governs dels països rics no ha deixat de créixer des de la dècada dels 70 i arribava l'any 2003 (Banc Mundial - últimes dades disponibles) als 2,4 bilions de dòlars.
Com a conseqüència el servei de deute (pagaments anuals incloent els interessos i les amortitzacions) també ha anat creixent fins arribar l'any 2003 a 372.575 milions de dòlars, la qual cosa limita molt seriosament els recursos financers disponibles per als països més empobrits. A causa de l'increment dels tipus d'interès i l'efecte d'acumulació de nous préstecs per pagar préstecs anteriors, encara que als últims vint anys, des de l'inici de la crisi del deute en els anys 80, els països empobrits han pagat 7 vegades el deute de 1980 encara deuen 4 vegades aquella quantitat. La importància de la quantitat pagada és fàcil comprendre-la quan la comparem amb el conjunt de l'Ajuda al Desenvolupament que lliuren els països del Nord. Actualment és 5,4 vegades superior el pagament en concepte de deute extern del Sud al Nord que l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (69.029 milions de dòlars) del Nord al Sud.
El deute extern suposa un obstacle insalvable per als països del Sud en la lluita contra la pobresa i per un desenvolupament humà i sostenible. El seu pagament suposa un constant saqueig de recursos per part dels creditors (governs del Nord, organismes multilaterals i bancs privats del Nord), que es podrien dedicar a serveis bàsics (com educació o salut) i afavoreix que es produeixin fenòmens de sobreexplotació dels recursos naturals doncs l'exportació de productes és una via ràpida per aconseguir divises necessàries per pagar el deute. La importància de la problemàtica del deute extern ha estat de nou ressaltada en el vuitè dels Objectius de Desenvolupament de l'ONU per al Mil·lenni establerts en l'any 2000.
La il.legitimitat del deute extern Davant aquesta situació està prenent força la demanda del reconeixement que parteix del deute extern és il·legítim. Existeixen dos raons per les quals es pot considerar que l'exigència del pagament del deute extern és il·legítim (4):
D'una banda els deutes financers es poden considerar il·legítims si es deriven de préstecs que considerem il·legítims, és a dir que amaguen, financen o donen com resultat conductes, mecanismes o fenòmens que atempten contra el desenvolupament de la vida digna de les persones i/o posen en perill la convivència pacífica entre els pobles, amb el coneixement del prestador. Sense pretendre ser exhaustius, entre aquests fenòmens, mecanismes o conductes trobem els préstecs concedits per a l'opressió dels pobles, el genocidi, les guerres imperialistes, la corrupció, la distribució desigual de la riquesa, la generació de pobresa, l'arbitrarietat (acte o conducta contrària a la raó), la intervenció de les sobiranies, o els desastres ecològics. Estudiant l'origen del deute extern financer actual podríem veure que una bona part s'ha adquirit de préstecs amb aquestes característiques, per tant es pot considerar il·legítim.
Per altra banda existeix una segona font d'il·legitimitat originada del fet de considerar únicament la dimensió financera del sistema econòmic i ignorar la dimensió ecològica. Els mateixos mecanismes econòmics que generen deutes financers comporten en ocasions una generació de deute ecològic que com hem vist és sistemàticament ignorada. En la mesura que els creditors financers ignoren les seves responsabilitats ambientals, per la qual han adquirit un deute ecològic del qual són deutors, no tenen legitimitat per a reclamar el deute extern. L'economia té tres eixos inseparables (monetari, ecològic i social), en la mesura que s'obvien dues d'ells es manca de legitimitat per a exigir el restant.
La raó per la qual els principals actors dels països rics ignoren l'existència del deute ecològic és simple, d'una banda els aspectes quantificables monetàriament del deute ecològic són molt majors que el deute extern i els transformaria de deutors a creditors, veient-se obligats a compensar als països del Sud pels danys ecològics produïts. Per altra banda el reconeixement del deute ecològic incorpora responsabilitats sobre aspectes que van més enllà de l'intercanvi monetari, com són les violacions de drets humans. El reconeixement exigiria prendre mesures per a evitar l'aparició del nou deute ecològic, el que duria a un nou marc internacional de relacions econòmiques i ambientals més just, perdent així els privilegis dels que avui disposen.
Per això quan en ocasions es pregunta a alguns grups socials de països empobrits quina és la seva alternativa al deute extern ells ens diuen NOSALTRES NO SOM DEUTORS, SOM CREDITORS (d'un deute ecològic i social). NO DEVEM, NO PAGUEM. A Catalunya i Espanya també hi ha grups que assumeixen aquesta perspectiva i s'han agrupat en la campanya 'Qui deu a qui?'.
Pots ampliar la informació aquí
Notes: 1. Per ampliar la informació consultar www.observatorideute.org. 2. Per ampliar la informació consultar www.oilwatch.org. 3. Per ampliar la informació consultar www.noetmengiselmon.org 4. Deute ecològic. Qui deu a qui? Editorial Icaria. Col·lecció contraarugments. Observatori del deute en la Globalització.,2002.
Observatori del deute en la globalització. Càtedra UNESCO de sostenibilitat UPC.
