D'esquena a la realitat

Periodista
05/06/2009 - 00:00
Alguns romans encara pensaven en grans objectius mentre els bàrbars entraven a la capital; els cortesans de Lluís XVI s'entregaven al lleure estèril quan ja queia la Bastilla

La fallida de General Motors és una d'aquelles notícies de canvi d'època com ho seria la fi de la marca Coca Cola o com ho ha estat la victòria de Barack Obama. Precisament, el passat mes de febrer, ja veient el que s'albirava a l'horitzó, el nou president va fer unes declaracions d'advertència en què va dir ras i curt que no s'havia de protegir GM de les seves pròpies males pràctiques; una afirmació que va quedar matisada pel compromís d'aixecar una nova indústria de l'automoció que pogués competir i guanyar. L'estratègia del president ha estat magistral. Ha deixat que la gran companyia de bandera de l'automòbil arribés a aquesta situació però amb el suport del pressupost federal. D'aquesta manera Obama s'ha investit de legitimitat per imposar les regles de joc a la indústria tot recordant un cop més que, durant dècades, als EUA no s'ha fet pràcticament res per millorar l'eficiència dels motors i ha reblat el seu discurs dient que " l'status quo ja no és acceptable" -paraules textuals.

La tercera fallida més gran de la història del país no és cap benedicció. S'ha estimat que es perdran 20.000 llocs de treball només als EUA, sense comptar el que pugui passar amb les marques filials a altres països, especialment a Polònia, Bèlgica i Espanya. Tot i així a la fallida de GM se li aplica un mecanisme especial establert per la llei en què l'empresa estarà lliure de respondre als creditors durant un temps que podrà aprofitar per arreglar en la mesura del possible les seves finances. Només el 2008 va perdre pràcticament 31 mil milions de dòlars. Els analistes coincideixen a assenyalar que, mentre el mercat demanava cada cop més vehicles que consumissin poc, GM es dedicava a emplenar els concessionaris de 4x4 i altres cotxes de mida gran que engolien la benzina com si el petroli fos per sempre.

Aquestes situacions no són noves. Alguns romans encara pensaven en grans objectius mentre els bàrbars entraven a la capital; els cortesans de Lluís XVI s'entregaven al lleure estèril quan ja queia la Bastilla; molts franquistes somiaven amb la democràcia orgànica el novembre de 1975. Clar que en el cas d'una organització suposadament regida per la racionalitat de les decisions, com GM, una manca de sentit de la realitat tan acusada es fa difícil de creure. No fa gaire, parlant amb un constructor, li vaig preguntar si no veia a  venir el que passaria i, per la meva sorpresa, em va dir que sí, però que el que no estava disposat a fer era deixar-ho tot perquè tampoc sabia exactament quan es pararia el negoci i el seu pensament era fer el màxim possible de calaix fins a l'últim moment. És ben cert que GM estava emparada per una administració més aviat escèptica en qüestions ambientals i això li podia donar una certa corda. Sigui com sigui, si els dirigents de la companyia no s'havien adonat de quin era el context és que no feien bé la seva feina, que era escoltar el batec del mercat i, si sabien que el precipici era a prop, aleshores el cinisme s'havia convertit en la divisa del seu negoci, igual que per al  constructor que se'm va confessar.

(F)

Als EUA la situació s'aprofitarà per iniciar la transició cap a una automoció lliure de benzina. El 2012 la meitat dels vehicles que adquireixi l'administració federal hauran de ser elèctrics o híbrids. D'altra banda, objectius d'eficiència que s'havien establert per al 2020 s'avançaran quatre anys. Les mesures no s'implantaran sense problemes. S'ha previst que el preu de producció augmenti si bé els automobilistes podran estalviar en combustible al llarg de la vida del vehicle una quantitat superior a l'increment que hauran d'afrontar a l'hora de comprar. Se'ls haurà de convèncer, però.  El sector de les refineries també es veurà sacsejat i es perdran més llocs de treball. Em venen al cap poques revolucions amb guanys i sense pèrdues.

Aquí en aquest racó del Mediterrani ens barallem per misèries com la subvenció per l'adquisició d'un vehicle mentre GM ha caigut i els EUA s'estan plantejant un canvi de model automobilístic. Paral·lelament, debatem a la manera bizantina sobre els brots verds a la construcció quan els experts assenyalen que no menys de tres milions d'habitatges són buits a Espanya i quan l'únic negoci que sembla tenir futur és el de la rehabilitació, entre altres coses per fer que l'edificació deixi de ser algun dia el segon factor d'insostenibilitat de les ciutats, després del transport.

Quines mesures s'han pensat aquí per reconvertir el sector de la construcció com en el seu dia es va fer amb les drassanes? Els partits no responen a aquesta pregunta perquè tampoc la formulen. Això sí plantegen campanyes imaginatives o estúpides, segons des de quina corda es mirin, que en qualsevol cas estan formades per missatges que ens situen més a prop de la ficció que de la realitat. No sabrem mai si els departaments de marqueting de GM van patir d'aquest mateix mal, el primer símptoma del qual és creure's brillant i afirmar que l'emperador va vestit quan va despullat.

Periodista

Relacionats

Article
L'ATM i el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsen una campanya per conscienciar sobre els costos ambientals del comerç electrònic

Quan comprem a través d’internet, estem assumint uns costos ambientals dels que sovint no en som conscients. Per això, l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Territori i Sostenibilitat llancen una campanya per sensibilitzar la societat, i especialment les persones joves, sobre les conseqüències mediambientals associades al comerç electrònic i fomentar, així, un model de comerç sostenible. Serem al lloc d’entrega, per evitar així un desplaçament innecessari? Segur que necessitem que la comanda arribi avui mateix? Tenim una alternativa de proximitat? Són algunes de les reflexions que poden ajudar a minimitzar l’impacte mediambiental del comerç en línia.

Butlletí