Custodiar, preservar, conservar o protegir? (per Xavier Basora)

23/01/2006
Quatre verbs que, en aparença, signifiquen el mateix, però que amaguen dos instruments i dues finalitats. De fet, si llegim les definicions del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, no detectem pràcticament cap diferència, ja que els quatre termes tenen el sentit de "guardar", "tenir cura" o "defensar contra un dany o un perill". Potser per això s'utilitzen indistintament, i potser per això, quan s'apliquen al camp de la conservació de la biodiversitat, poden generar confusions. Ara que la Generalitat de Catalunya està treballant en la futura Llei de conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural, convé distingir aquests matisos. Val a dir, però, que la següent argumentació semàntica respon a la interpretació de qui signa aquest article. D'entrada, cal tenir clar que una "finalitat" és l'objectiu últim que perseguim quan comencem un projecte o emprenem una acció, i que per aconseguir-ho fem ús de diversos "instruments" o mitjans. Doncs bé, la conservació i la preservació de valors naturals són dues finalitats possibles que emanen de la cultura de la sostenibilitat. Cadascuna, però, amb implicacions diferents. I dos instruments que s'utilitzen per tractar d'assolir-les, tot i que no els únics, són la protecció d'indrets que acullen valors naturals destacables (i normalment també valors culturals i paisatgístics) i la custòdia del territori. Anem a pams. Preservar té un sentit més restrictiu que conservar. Preservar implica "no tocar", "deixar fer", "mantenir intacte" el medi natural. Ve a ser com introduir un territori en una vitrina per tal que les dinàmiques naturals segueixin el seu curs sense cap intervenció activa d'origen humà. Dic activa perquè les emissions de gasos d'efecte hivernacle, tasques dutes a terme en temps passats en aquell mateix indret o altres intervencions indirectes també poder influir-hi. Els boscos vells del Pirineu, les molleres de l'alta muntanya o la major part de mostres del patrimoni geològic són exemples clars d'elements del medi natural a preservar. El millor és no fer-hi res. En canvi, el terme conservar implica que el medi natural es gestiona, és a dir, s'hi porten a terme actuacions, ja sigui per garantir un bon estat dels ecosistemes, els hàbitats o les espècies, ja sigui per aprofitar-ne els recursos que proporciona (llenya, fusta, aigua, pastures, farratges, etc.). Uns aprofitaments, però, que es realitzen de forma sostenible i contribueixen a mantenir la biodiversitat pròpia d'una zona. A l'any 1980, la primera Estratègia Mundial per a la Conservació, impulsada per la Unió Mundial per a la Natura (coneguda com a IUCN, les seves sigles originals), ja va utilitzar el terme conservar en el sentit d'incloure aprofitaments sostenibles de recursos naturals. A casa nostra, les estepes de ponent, els prats de dall i la majoria de boscos toleren i fins i tot necessiten d'intervencions i aprofitaments per garantir la seva continuïtat i el seu bon estat ecològic. Són hàbitats a conservar. En entorns fortament humanitzats, la conservació sol ser més convenient que la preservació. Quins instruments utilitzem per preservar o conservar els entorns naturals? Segurament el més conegut són els espais naturals protegits. La protecció de Collserola o de les illes Medes, per tant, no és un objectiu en si mateix, sinó un instrument que ha de permetre conservar o preservar determinats components d'aquests dos espais naturals. De figures jurídiques d'espais naturals n'hi ha de diversos tipus, que impliquen un major o menor grau de protecció o, dit d'una altra manera, més o menys restriccions (i també més o menys intensitat de gestió). Les reserves naturals o els parcs nacionals són figures més destinades a la preservació de l'entorn natural, a deixar que la natura camini per si sola, mentre que els parcs naturals o els espais inclosos al PEIN (Pla d'espais d'interès natural) tendeixen més a conservar, de manera que permeten certes activitats productives dins dels seus límits. Finalment, els instruments de custòdia del territori també pretenen, segons el cas, conservar o preservar valors naturals a més de valors paisatgístics i culturals. Amb una particularitat: per fer-ho, s'estableixen acords de col·laboració entre els propietaris dels terrenys on es troben aquests valors i les anomenades entitats de custòdia, que poden ser privades però també públiques. Així, retalls de boscos vells del Pirineu es preserven gràcies a la compra de drets de tala, mentre que alguns hàbitats estèpics del Segrià es conserven mitjançant contractes d'arrendament, dos exemples de mecanismes de custòdia del territori. En aquest context, els principals reptes són determinar quin objectiu convé en cada entorn natural tenint en compte les poblacions locals i les seves necessitats, i quin o quins són els instruments més adequats per assolir-lo. No intentem preservar quan convé conservar, però tampoc apostem per conservar si el que cal és preservar. Creem un nou espai protegit, si estem segurs de la seva eficàcia (i, dit de pas, hi destinem els recursos necessaris), i valorem al mateix temps altres possibilitats com les que ofereix la custòdia del territori. I, per acabar, tinguem present que els diversos objectius i instruments es poden complementar entre ells. > Conclusions de la Jornada sobre la nova Llei de "Patrimoni Natural - Biodiversitat" (Girona, 14-15 de juny de 2005): + info. > Resum de les dades obtingudes en el projecte d'avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya, promogut per la Institució Catalana d'Història Natural: + info. > Xarxa de Custòdia del Territori: + info.
Ambientòleg i consultor en planificació i comunicació ambiental

Relacionats

Butlletí