Coronavirus, canvi climàtic i educació ambiental. Què en podem aprendre d'aquesta pandèmia?

Tècnica d'Educació Ambiental a l'Ajuntament de Badalona. Coordinadora de la Xarxa d'Escoles de Badalona per a la Sostenibilitat.
13/05/2020 - 18:02

És inevitable, i necessari, establir paral·lelismes entre la crisi sanitària del coronavirus i la crisi provocada pel canvi climàtic.

Fins i tot deixant de banda que la pandèmia pugui estar estretament lligada amb la pèrdua de biodiversitat i la colonització humana de nous territoris salvatges. La crisi del coronavirus posa de manifest el fet que cal escoltar amb més atenció a la comunitat científica quan ens adverteixen sobre els perills que se'ns venen a sobre si no canviem de rumb. Cal escoltar-la i creure-se-la!! Experts en epidemiologia ja portaven advertint des de fa temps que hi hauria una pandèmia d'aquestes característiques. No obstant això, governs de tot el món van decidir ignorar aquest fet a l'hora de dissenyar les seves polítiques sanitàries. Ara, es lamenten...

"Fa anys que la comunitat científica adverteix sobre les greus conseqüències del canvi climàtic i la necessitat de polítiques contundents que redueixin dràsticament les emissions de CO2. Alguns experts, com el Dr. Jordi Sunyer, ja han fet notar que la crisi climàtica serà encara més greu que aquesta pandèmia"

Fa anys que la comunitat científica adverteix sobre les greus conseqüències del canvi climàtic i la necessitat de polítiques contundents que redueixin dràsticament les emissions de CO2. Alguns experts, com el Dr. Jordi Sunyer, ja han fet notar que la crisi climàtica serà encara més greu que aquesta pandèmia. Afortunadament, encara som a temps d'esmorteir els seus efectes i hem vist com la humanitat és capaç d'actuar de manera contundent quan veu el perill davant seu. Des de l'educació ambiental hem d'aconseguir que la societat sigui capaç d'apreciar el perill que té davant dels seus nassos, hem de fer arribar el missatge que els científics ens estan intentant transmetre des de fa temps. El nostre paper és clau per aconseguir el canvi. Una societat conscient d'aquest perill, serà una societat que demani als seus governants l'acció. Només a través de la pressió social aconseguirem que la classe política sigui finalment prou valenta per prendre les decisions que cal prendre. Per tant, hem de fer allò tan poc humà que és "aprendre de les nostres errades". Hem de saber veure que cal actuar ara que encara hi som a temps. És essencial que ho fem. Ens hi juguem molt.

"Des de l'educació ambiental, però, tenim un repte important en aquesta tasca: aconseguir sensibilitzar la població en temps rècord. Perquè el temps s'esgota i les mesures contundents contra la crisi climàtica no arriben"

Des de l'educació ambiental, però, tenim un repte important en aquesta tasca: aconseguir sensibilitzar la població en temps rècord. Perquè el temps s'esgota i les mesures contundents contra la crisi climàtica no arriben... Resulta relativament senzill educar als infants perquè el dia de demà esdevinguin adults responsables i sensibilitzats amb el medi ambient. Però per canviar una societat a través dels seus infants cal un temps del que no disposem. Caldrà doncs fer un esforç important per fer arribar el missatge als adults. No és una tasca gens fàcil, però la crisi del coronavirus ens ha llaurat el camp. La nostra societat ha vist trencats els seus esquemes d'un dia per l'altre. Ens hem vist privats de coses que donàvem per garantides i molts tenim la impressió d'estar vivint una pel·lícula de ciència ficció. Malauradament no és així. Aquesta vivència cal aprofitar-la per fer veure als adults que les "prediccions catastrofistes" que fan els científics, en realitat no van tan desencaminades... al cap i a la fi, estan basades en models reals i rigorosos i són fruit d'un treball conjunt desenvolupat durant anys. Ignorar els seus savis consells ha deixat de ser una opció.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Opinió

Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.

Opinió

No sóc optimista: el més senzill hauria estat habituar-nos a lluitar units per importants i evidents objectius de tots, sigui parar pandèmies o defensar l'ambient comú, però només la ciència ho ha fet. Lamentablement, estem suspenent l'examen de la col·laboració entre diferents d'una manera fins i tot obscena.

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Butlletí