Consumir local, directe i de temporada

Redactor i investigador de la revista 'Opcions' d’informació per al consum conscient i transformador. Coordinador del projecte de recerca "Consum i Canvi Global"
21/02/2014
Article publicat a .Ambiental, butlletí trimestral del COAMB que presenta un tractament de notícies i temàtiques a fons. Us podeu subscriure aquí.

Fa uns mesos vam assistir a un interessant repunt mediàtic sobre la quantitat d'aliments que llencem a les escombraries i moltes entitats han activat campanyes de conscienciació al respecte, algunes més interessants que d'altres. Reflexionar sobre aquest aspecte és un pas bàsic i essencial a l'hora de prendre consciència de la nostra relació amb els aliments i per entendre que la fam no té tant a veure amb la manca de producció com amb la distribució desigual.

Deixar de llençar menjar suposa, entre d’altres, millorar la planificació de les nostres pràctiques a la cuina i saber conservar o reaprofitar els aliments. Per aconseguir-ho, el camí que hem de recórrer encara és llarg. Nosaltres solem dir allò de "deixa’m veure la teva nevera i et diré com vius" en el sentit que la nostra manera d'alimentar-nos i de comportar-nos amb els aliments (fins i tot llençar-los) és un mirall de la nostra forma de vida.

No obstant això, el fet que deixem de llençar menjar no implica que solucionem molts dels problemes essencials del model agroalimentari global en què estem immersos. Aquests problemes s'exemplifiquen en una cruïlla d'interrelacions globals on tots sortim perjudicats per un determinat model. El nostre colesterol està relacionat amb la desforestació que té lloc a  l'Àsia o l'abandonament de la petita ramaderia catalana o espanyola està relacionat amb l'expulsió de camperols al Paraguai. Es tracta, doncs, d’un model caracteritzat per la seva insostenibilitat ecològica pel que fa a l'ús de la terra fèrtil, l’energia, l’aigua dolça, la destrucció de la biodiversitat... i l’impacte social que se’n deriva es tradueix en el repartiment desigual de la terra, la destrucció de les cultures camperoles, els accessos inequitatius a les llavors i a altres inputs, l’exclusió de milions de camperols del model, etc.

Hi ha un concepte aglutinador que agrupa sobretot moviments de ciutadans consumidors i agricultors per reivindicar un altre model global, tant al Nord com al Sud. El terme sobirania alimentària es refereix al dret dels pobles a decidir sobre les polítiques agràries pròpies, i a mantenir el grau que vulguin d'independència respecte dels mercats alimentaris. Es pot dir que el concepte es fonamenta en dos principis: primer, que l'alimentació sana i nutritiva és un dret bàsic que ha d'estar universalment garantit, i segon, que l'agricultura i els agricultors, per ser la base d’un medi rural viu, tenen un valor socioecològic més enllà del valor econòmic de la seva activitat. En qualsevol cas, el nostre propòsit és exposar, per mitjà d’aquest text, els principis en els quals, des d’una perspectiva de consum conscient i transformador, basem la nostra manera de plantejar l'alimentació.

Aliments locals i de temporada
La proposta consisteix a tractar de satisfer les nostres necessitats i preferències alimentàries prioritzant i basant-nos en la producció local. El que cadascú entengui per local és quelcom relatiu. Potser podem pensar en les àrees que, pel seu relleu i pels seus recursos naturals, s'han configurat com a unitats econòmiques amb una certa coherència i autosuficiència.

Ara bé, més enllà d'una delimitació geogràfica precisa, l'entorn local és aquell que podem conèixer de forma directa, aquell en què intervenim amb els nostres actes i aquell en què veiem amb els nostres propis ulls els efectes de la nostra forma de vida. No és el mateix sentir parlar de sostenibilitat que ser testimonis de com l'expansió del barri on vivim està envaint l'hort que ha proveït a la nostra ciutat fins al moment.

Una de les claus per mantenir l'entorn sa i sostenible és adaptar la nostra activitat al seu funcionament natural en la mesura que sigui possible, i no al revés (com solem fer). Això passa per consumir productes de temporada.

Alguns dels aspectes concrets que potenciem o deixem de potenciar amb un consum local i de temporada són:

  • Reduïm el requeriment de transport i distribució d'aliments, amb la qual cosa es minimitza la despesa energètica, la contaminació i l'embalatge.
  • Els aliments frescos no només ens nodreixen millor sinó que, a més, contribueixen a eliminar la necessitat de conservació: empaquetat, càmeres refrigeradores, conservants químics...
  • Evitem el cultiu massiu en condicions molt forçades, com són les grans extensions d'hivernacles amb calefacció o els regadius intensius en zones seques.
  • La demanda d’aliments variats a la nostra zona ajuda a deixar d’afavorir la superespecialització regional i els monocultius, estratègies perjudicials per a l'equilibri dels ecosistemes i de risc per a la viabilitat de l'activitat agrícola.
  • En particular, podem potenciar el cultiu de les varietats locals més adaptades al medi.
  • Ens mantenim propers als cicles naturals del nostre entorn i adaptem la nostra dieta a les condicions per a la vida pròpies de cada estació.

Consum directe

Per consum directe entenem els canals curts de comercialització que ens permeten conèixer més sobre qui, on i com s'han produït els aliments que mengem. Novament, segons el nostre criteri, aquest major coneixement ens permet d’intervenir de forma directa en el funcionament de la nostra societat. Les cooperatives de consum que han crescut de manera exponencial s'han convertit en les puntes de llança d'aquesta tendència. A Catalunya tenim dues xarxes de cooperatives de referència: http://repera.wordpress.com i http://ecoconsum.org.

Un consum directe contribueix a potenciar els següents aspectes:

  • Facilitem als agricultors de la zona un tipus de comercialització en que ells compten més que en les formes actuals i majoritàries (mercats de gran abast i molt competitius), de manera que els és més fàcil mantenir la seva activitat de forma estable. Això ajuda a protegir el medi rural de la despoblació i l'envelliment.
  • Ajudant els agricultors a sortir dels mercats competitius poden deixar de preocupar-se únicament per reduir els costos de producció i centrar-se en buscar formes d’agricultura menys nocives i de més qualitat
  • El benefici econòmic obtingut per l'agricultor serà probablement més gran, i el preu de venda al públic potser sigui menor, sobretot en el sector dels aliments ecològics.
  • Afavorim un major coneixement entre productors i consumidors i propiciem la cooperació i la creació de vincles comunitaris.

Redactor i investigador de la revista 'Opcions'.
Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí