Comerç just: una eina per l’apoderament de les dones

Responsable tècnica de LaCoordi, la Coordinadora catalana pel Comerç Just i les Finances Ètiques.
11/06/2019 - 12:21

Article cedit per la revista Opcions

Cada vegada som més conscients com a societat de les desigualtats de gènere estructurals en els nostres sistemes socioeconòmics. Aquestes es manifesten en multitud àmbits i en especial a les estructures de poder. Les dones estan infrarepresentades en els alts càrrecs de presa de decisions i pateixen les conseqüències dels sostre de vidre tant en política –les dones dels cap d’estat o govern són menys del 10%– com en empreses –només ocupen el 12% dels llocs de les juntes directives, el 9% dels càrrecs de direcció general i el 24% dels llocs d’alta direcció.

"La lluita per la igualtat de salari entre treballadors i treballadores per les mateixes tasques i el foment de la participació de les dones en la presa de decisions són l’espina dorsal del moviment del comerç just"

Quant a les condicions laborals, al voltant del món, les dones cobren menys que els homes per la mateixa feina, més de la meitat dels contractes temporals els tenen les dones i participen majoritàriament en l’economia informal. Per altra banda, les tasques domèstiques i de cura, remunerades o no, continuen sent tasques desenvolupades  per les dones. En els països empobrits, per exemple, tot i que les dones són les principals responsables de la producció d’aliments (especialment en l’agricultura de subsistència i els cultius a petita escala) tenen menys terres que els homes –menys del 20% dels propietaris del món són dones–, cobren menys que els homes, i tenen un accés limitat a llavors, crèdits i serveis.

"Només el 37% de les dones al Sud tenen un compte corrent formal per percebre salaris, i tenen un 20% menys de probabilitats d’obtenir un préstec d’una entitat financera oficial"

Pel que fa a l’exclusió financera, les dades parlen per si mateixes. Només el 37% de les dones al Sud tenen un compte corrent formal per percebre salaris, i tenen un 20% menys de probabilitats d’obtenir un préstec d’una entitat financera oficial. Aquest fet suposa una dificultat més gran per tal de poder engegar els seus projectes empresarials, o accedir a crèdit per portar a terme millores de les seves empreses o inclús, garantir la seva independència econòmica.

 

 

L’oportunitat del comerç just

Les Nacions Unides estimen que a aquest ritme, encara trigarem més de dos-cents anys a tancar la bretxa de gènere. Però ens oblidem massa sovint que no té perquè ser així. Des del moviment del comerç just, les finances ètiques i l’economia social i solidària no només visibilitzem que una altra economia és possible, sinó demostrem que aquesta ja existeix.

"Al mercat convencional, el 40% dels preu dels productes s’estableix pels brokers a la borsa internacional, fent que del preu que paga el consumidor, només el 6% el reben els productors"

El comerç just és una forma diferent d’entendre l’intercanvi de productes a nivell global, situa a les persones i al medi ambient al centre mitjançant pràctiques de producció i comerç que acabin amb l’explotació i la vulneració dels drets laborals i els Drets Humans. El comerç just té la voluntat de fer que els productors del Sud Global rebin una remuneració justa per la seva feina que els permeti articular una vida emancipada i digna. Això s’aconsegueix mitjançant la fixació d’uns preus mínims que han de rebre els productors i la reducció d’intermediaris mitjançant l’enxarxament o creació de cooperatives encarregades de la distribució, empaquetatge i venta al nord.  En canvi, al mercat convencional, el 40% dels preu dels productes s’estableix pels brokers a la borsa internacional, fent que del preu que paga el consumidor, només el 6% el reben els productors.

"El 84% dels crèdits concedits per Oikocredit, una cooperativa financera internacional que ofereix microcrèdits, són a dones, productores de diversos productes comercialitzats al comerç just"

Per altra banda, les finances ètiques van néixer per donar resposta a iniciatives econòmiques que sovint han quedat excloses dels sistemes bancaris convencionals. En aquest sentit, és important recalcar que el 84% dels crèdits concedits per Oikocredit, una cooperativa financera internacional que ofereix microcrèdits, són a dones, productores de diversos productes comercialitzats al comerç just.

Entre els principals objectius del comerç just i les finances ètiques, hi ha la igualtat de gènere i l’apoderament econòmic de les dones. La lluita per la igualtat de salari entre treballadors i treballadores per les mateixes tasques i el foment de la participació de les dones en la presa de decisions són l’espina dorsal del moviment del comerç just. Avançar en la causa de la justícia en l’intercanvi global passa obligatòriament per corregir qualsevol asimetria de gènere que afecti a les productores del Sud Global, fent del comerç just una causa feminista transnacional.

 

Canvis reals

S’està fent molta feina en aquest sentit. Per exemple, des de la World Fair Trade Organization (WFTO). Les organitzacions del comerç just promouen diferents polítiques i programes per fomentar l’apoderament de les dones, la transversalització de gènere i programes formatius. Les dones que treballen en cooperatives membres de la WFTO tenen quatre vegades més probabilitats d’arribar a llocs directius que dones treballadores en empreses convencionals.

Es practiquen també iniciatives de discriminació comercial positiva, com per exemple el Cafè Tierra Madre produït per dones al Sud i comercialitzat per Oxfam Intermón a les seves botigues. La cooperativa agrícola del nord de Nicaragua, Aldea Global inverteix part dels guanys d’aquest cafè Tierra  Madre per ajudar les dones a pagar el registre legal de la terra que treballen i que, tot i haver estat propietat dels seus pares o dels seus marits, no poden reclamar fàcilment degut a les discriminacions de gènere.

"Hem de tenir clar que la utilització dels diners en el nostre dia a dia és un acte polític, afavoreix un tipus de pràctiques econòmiques, i amb aquestes pràctiques, la reproducció de les desigualtats o la seva transformació"

Les alternatives econòmiques que aposten per la igualtat i dignitat de les persones i pel respecte del medi ambient existeixen. Com a consumidors i consumidores, hem de tenir clar que la utilització dels diners en el nostre dia a dia és un acte polític, afavoreix un tipus de pràctiques econòmiques, i amb aquestes pràctiques, la reproducció de les desigualtats o la seva transformació. El comerç just garanteix unes condicions dignes de treball i afavoreix l’apoderament de la dona sobre les seves terres i la seva feina, alhora que equilibra la balança dels guanys cap a les persones que produeixen.


 

Font: Opcions

Categories: 

Relacionats

Acte
18/05/2019 - 10:30
La Fàbrica del Sol
Acte
28/05/2019 - 18:00
Sala d'activitats del Mercat de Santa Caterina
Acte
23/05/2019 - 18:00
Espai Germà Joan Lluís Casanovas

Butlletí