Aliments

Ens preocupa la seguretat i l’excel·lència alimentàries; a la majoria dels humans, el simple accés als aliments bàsics
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
28/06/2010 - 00:00

Aliments
Em pregunta un periodista per la dieta mediterrània, la permacultura, els aliments de proximitat, les denominacions d'origen, les varietats locals, els productes bio... M'adono del torrent de conceptes confusos, difusos i profusos amb què tota mena de corrents ideològics i d'interessos comercials bombardegen la ciutadania. La moda de menjar saludablement ha esdevingut obsessió. Però, què vol dir saludable?

Un vi proclama a l'etiqueta el seu caràcter ecològic: res de plaguicides o agroquímics. En petit, afegeix: "conté sulfits". Hi ha més persones sensibles als sulfits afegits per a conservar el vi que als evanescents agroquímics emprats durant el conreu del raïm. Altrament, una cosa és la qualitat dels aliments i una altra la bondat de la dieta. Atipar-se de sublims patates del bufet fregides en excés d'excel·lent oli verge d'arbequina i salades amb selectíssima sal maldon abundant és una manera pèssima de menjar. Afartar-se de pastissos industrials fets amb greixos animals és encara pitjor, és clar.

Les gambes de Palamós no existeixen, només s'hi desembarquen (són delicioses). La majoria dels pebrotets de Padron (aquells que "unos pican y otros, non") provenen del Marroc. Per cada bolet del Berguedà, se'n venen deu dels Carpats. Per què han de ser millors les verdures de Sant Boi (jo les compro, per cert) que les murcianes? Tenim una capacitat productiva baixa i una demanda molt alta. Parlem d'aliments saludables o de delicatessens per a uns quants gurmets? Els pèsols de Llavaneres, els naps de la Cerdanya o els pollastres del Prat són excel·lents, però escassíssims. Confonem qualitat, exquisitesa i valor nutritiu.

Seguretat
Ens preocupa la seguretat alimentària; a la majoria dels humans, el simple accés als aliments. No sé si han estat mai en un mercat del Tercer Món. Hi proliferen piletes de naturalíssimes fruites locals que fan més aviat angúnia. La carn i el peix són un mosquer. Cap veterinari supervisa els sacrificis i la majoria de verdures han estat regades amb aigües fecalment contaminades. Preparar una amanida sense rentar-ne a fons els components resulta temerari. En tot cas, la gent compra el que hi ha, que no sol ser el que necessita o desitja.

La seguretat sanitària dels aliments comercialitzats als nostres mercats és elevada. Fins i tot els més artificialitzats i gastronòmicament o dietèticament detestables són higiènicament impecables. El nostre problema és l'abundància i el sobrepès. El Grup de Biotecnologia Vegetal de l'Escola d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida assaja un blat de moro transgènic que té el sèxtuple de vitamina C, el doble d'àcid fòlic i més betacarotè que el blat de moro tradicional per tal dotar els països pobres d'aliments bàsics més vitamínics. Alguns saludabilistes ben peixats troben que aquestes coses no s'haurien de fer. Prefereixen la vedella de Girona. Els afamats tercermundistes, també. Però no poden ni somniar-hi. Aspiren a omplir la panxa, que és la seguretat alimentària de primer nivell.

Dit això, tractin de menjar verdura fresca, fruita i llegums, pasta o pa amb moderació, una mica de peix i tan poca carn vermella com puguin. Alguns làctics, poca sal i un gotet de vi per àpat. Menjar és una necessitat doblada de plaer. No en facin una religió. I menys encara un acte irresponsable.

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

Socioecòleg, Director general d'ERF
Etiquetes: 

Relacionats

Article
L'ATM i el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsen una campanya per conscienciar sobre els costos ambientals del comerç electrònic

Quan comprem a través d’internet, estem assumint uns costos ambientals dels que sovint no en som conscients. Per això, l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Territori i Sostenibilitat llancen una campanya per sensibilitzar la societat, i especialment les persones joves, sobre les conseqüències mediambientals associades al comerç electrònic i fomentar, així, un model de comerç sostenible. Serem al lloc d’entrega, per evitar així un desplaçament innecessari? Segur que necessitem que la comanda arribi avui mateix? Tenim una alternativa de proximitat? Són algunes de les reflexions que poden ajudar a minimitzar l’impacte mediambiental del comerç en línia.

Butlletí