25/08/2002 - 00:00
La Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (WSSD) de Johannesburg s'ha inaugurat oficialment aquest matí. La WSSD, però, sembla abocada al fracàs. Les delegacions han negociat intensament aquest cap de setmana per intentar assolir un acord de darrera hora. L'objectiu és consensuar un document que estableixi un pla d'acció global sobre desenvolupament sostenible i protecció ambiental pels propers vint anys. Un acord que trenqui el divorci actual entre el desenvolupament econòmic i la degradació ambiental. Les reunions continuaran els deu dies que duri la cimera.
Els dos punts clau i de tensió són, d'una banda, les clàusules que estableixen els compromisos financers concrets dels països rics per contribuir al desenvolupament dels països pobres i, de l'altra, les responsabilitats que han d'assumir les nacions en vies de desenvolupament pel que fa a la gestió i a la conservació dels recursos, així com el respecte als drets humans.
"La Cimera de Rio va suposar una nova manera de pensar; Johannesburg ha d'acordar una nova forma d'actuar. Hem d'aconseguir un compromís per a l'acció creïble, que sigui realista i aplicable. Malgrat tot, som moderadament optimistes pel que fa als resultats", afirma Nitin Desai, secretari general de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible [en la imatge]. De fet, deu anys després de Rio, l'estratègia de les Nacions Unides ha canviat. No es tracta tant de grans objectius i declaracions ambicioses sinó d'establir accions concretes que contribueixin a l'eradicació de la pobresa i que frenin la degradació del medi ambient. Precisament, aquestes regles de joc dificulten assolir un document de consens.
Què volen els països pobres?
Els països pobres reclamen mesures concretes per a un comerç més just; l'obertura dels mercats dels països rics als productes dels països en vies de desenvolupament; recursos econòmics perquè la sanitat i l'aigua potable arribin a tots els racons del planeta. En definitiva, una globalització equitativa de l'economia i no pas una mundialització dels mercats com passa ara.
I els rics?
Per la seva banda, els països rics volen reduir, i en el pitjor dels casos, directament eliminar, els compromisos concrets, especialment pel que fa a les aportacions econòmiques, i també pressionen perquè els països pobres frenin la degradació ambiental dels seus territoris. "Sabem que els recursos econòmics són limitats si hem de ser realistes en els acords. Però hem d'aconseguir que els resultats de la Cimera beneficiïn un gran nombre de persones", explica el secretari general de la Cimera.
Posicions divergents: Europa i els Estats Units
Entre els països occidentals, però, les posicions no són del tot coincidents. La Unió Europea es mostra disposada a acceptar certs compromisos 'de fet, ha incorporat el concepte de desenvolupament sostenible en tots els seus documents oficials. En canvi, Estats Units pretén buidar la Cimera de contingut polític. Defensa una estratègia diferent per aturar la degradació ambiental i eradicar la pobresa: acords voluntaris entre governs, organitzacions no governamentals, grans empreses i altres actors. Es tracta de basar-se en el mercat com a motor del desenvolupament sostenible. Aquests acords voluntaris seran una altra de les grans innovacions de la Cimera de Johannesburg.
Precisament, sobre el paper dels Estats Units i la decisió del
president Bush de no viatjar a Johannesburg, el secretari general de la conferencia ha assenyalat que "els Estats Units tindran un gran protagonisme en moltes de les iniciatives que s'anunciaran en els propers dies. El que és realment important és que tots els estats participin en el procés, independentment de si hi són presents o no els caps d'Estat i de Govern". L'Estat espanyol ha optat pel mateix: el president Aznar no viatjarà a Johannesburg. La delegació espanyola estarà encapçalada per Jaume Matas, ministre de Medi Ambient.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Els links de la WSSD
"La Cimera de Rio va suposar una nova manera de pensar; Johannesburg ha d'acordar una nova forma d'actuar. Hem d'aconseguir un compromís per a l'acció creïble, que sigui realista i aplicable. Malgrat tot, som moderadament optimistes pel que fa als resultats", afirma Nitin Desai, secretari general de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible [en la imatge]. De fet, deu anys després de Rio, l'estratègia de les Nacions Unides ha canviat. No es tracta tant de grans objectius i declaracions ambicioses sinó d'establir accions concretes que contribueixin a l'eradicació de la pobresa i que frenin la degradació del medi ambient. Precisament, aquestes regles de joc dificulten assolir un document de consens.
Què volen els països pobres?
Els països pobres reclamen mesures concretes per a un comerç més just; l'obertura dels mercats dels països rics als productes dels països en vies de desenvolupament; recursos econòmics perquè la sanitat i l'aigua potable arribin a tots els racons del planeta. En definitiva, una globalització equitativa de l'economia i no pas una mundialització dels mercats com passa ara.
I els rics?
Per la seva banda, els països rics volen reduir, i en el pitjor dels casos, directament eliminar, els compromisos concrets, especialment pel que fa a les aportacions econòmiques, i també pressionen perquè els països pobres frenin la degradació ambiental dels seus territoris. "Sabem que els recursos econòmics són limitats si hem de ser realistes en els acords. Però hem d'aconseguir que els resultats de la Cimera beneficiïn un gran nombre de persones", explica el secretari general de la Cimera.
Posicions divergents: Europa i els Estats Units
Entre els països occidentals, però, les posicions no són del tot coincidents. La Unió Europea es mostra disposada a acceptar certs compromisos 'de fet, ha incorporat el concepte de desenvolupament sostenible en tots els seus documents oficials. En canvi, Estats Units pretén buidar la Cimera de contingut polític. Defensa una estratègia diferent per aturar la degradació ambiental i eradicar la pobresa: acords voluntaris entre governs, organitzacions no governamentals, grans empreses i altres actors. Es tracta de basar-se en el mercat com a motor del desenvolupament sostenible. Aquests acords voluntaris seran una altra de les grans innovacions de la Cimera de Johannesburg.
Precisament, sobre el paper dels Estats Units i la decisió del
president Bush de no viatjar a Johannesburg, el secretari general de la conferencia ha assenyalat que "els Estats Units tindran un gran protagonisme en moltes de les iniciatives que s'anunciaran en els propers dies. El que és realment important és que tots els estats participin en el procés, independentment de si hi són presents o no els caps d'Estat i de Govern". L'Estat espanyol ha optat pel mateix: el president Aznar no viatjarà a Johannesburg. La delegació espanyola estarà encapçalada per Jaume Matas, ministre de Medi Ambient.
Johannesburg, un mirall del planeta
Johannesburg és una immensa metròpoli que va néixer a partir dels primers jaciments d'or descoberts l'any 1886. Avui és un mirall, a petita escala, de la situació del planeta. Potser per això, les Nacions Unides han decidit celebrar-hi la Cimera sobre Desenvolupament Sostenible. La ciutat té unes altes taxes de sida, un 40% de la població es troba a l'atur, i, a més a més, figura entre les metròpolis del món amb un índex més alt de criminalitat.
A la nit és habitual escoltar alarmes i sirenes de la policia. També hi ha una minoria de rics que, com la classe mitjana, viuen entre mesures de seguretat extremes. La immensa majoria de les cases dels barris residencials tenen murs electrificats i estan connectades a empreses de seguretat. I potser perquè ja forma part del paisatge, el Govern sud-africà i les Nacions Unides han fortificat el Sandton Convention Center, centre principal de la reunió i han manifestat que actuaran amb contundència contra les manifestacions no autoritzades. I, de fet, així va succeir la nit del passat dissabte quan la policia va llançar quatre granades de fum contra una manifestació espontània que va congregar 700 persones de diferents moviments antiglobalització. "El dret a la llibertat d'expressió està garantit en aquest país, però si no es compleix la llei, actuem", va explicar la ministra sud-africana d'Afers Estrangers, Nkosazana Dlamini Zuma.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Els links de la WSSD
