31/08/2002 - 00:00
Qui s'esperava un altre Gènova o un altre Seattle es va quedar amb un pam de nas. Menys gent de la prevista, i absència d'incidents destacats, aquest és el balanç de la tan publicitada jornada de protesta d'avui, que, això sí, va portar una desmesurada, sobretot vistos els resultats, presència policial.
Les dues principals manifestacions convocades s'han desenvolupat amb lentitud i en les dues s'han pogut escoltar consignes contra la pobresa, la sida i també, i especialment, contra Bush i el govern israelià. Un bon calaix de sastre, doncs. Curiosament, la qüestió palestina, fora de l'agenda de la WSSD, s'ha convertit en un dels fils conductors de les marxes d'avui dissabte.
Però cal deixar clar que de la primera a la segona manifestació hi havia força distància; en la primera, la del matí, Mbeki, el president sudafricà, era acusat, literalment, de promoure un genocidi amb la seva política respecta la Sida. En la segona, la de la tarda, era Mbeki el que parlava als manifestants exigint un estat propi per a Palestina. No en va, el moviment social Indaba 'que agrupa els moviments sense terra al país i la major part de grups d'extrema esquerra- convocava la primera marxa i el Congrés Nacional Africà, col·laborava en l'organització de la segona.
La marxa radical del matí, la convocada pel moviment social Indaba, va ser la més concorreguda. En total, unes 10.000 persones segons la policia feien el recorregut acompanyades intimidatòriament per milers de policies. Era la manifestació més gran després de la superació de l'apartheid. O almenys així ho van dir els organitzadors. Els participants demostraven el seu enuig amb samarretes que duien estampats lemes del tot explosius: 'Osama bin Laden ' Bombardeja Sandton', 'Globalise the Intifada' o 'Stop Thabo Mbeki's AIDS genocide'.
La segona convocatòria, la -diguem-ne- dels moderats, ha aplegat força menys gent. Estava avalada pel Fòrum Global de la Societat Civil, que té lloc de forma paral·lela al recinte Nasrec, i ha acabant tinguent un pes força important del Congrés Nacional Africà, el partit al govern, fet que, a l'última, potser li ha restat un pèl de credibilitat.
Les dues manifestacions s'han d'entendre com una mostra d'oposició més o menys rotunda als aires que, ara per ara, es respiren a la zona de Sandton: moltes paraules i pocs acords, però també es poden entendre en clau interna. El conflicte dels sense terra i les divergències sobre com afrontar la pandèmia de la sida és present en la política sudafricana, i s'ha traduït també en les manifestacions.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Les dues principals manifestacions convocades s'han desenvolupat amb lentitud i en les dues s'han pogut escoltar consignes contra la pobresa, la sida i també, i especialment, contra Bush i el govern israelià. Un bon calaix de sastre, doncs. Curiosament, la qüestió palestina, fora de l'agenda de la WSSD, s'ha convertit en un dels fils conductors de les marxes d'avui dissabte.
Però cal deixar clar que de la primera a la segona manifestació hi havia força distància; en la primera, la del matí, Mbeki, el president sudafricà, era acusat, literalment, de promoure un genocidi amb la seva política respecta la Sida. En la segona, la de la tarda, era Mbeki el que parlava als manifestants exigint un estat propi per a Palestina. No en va, el moviment social Indaba 'que agrupa els moviments sense terra al país i la major part de grups d'extrema esquerra- convocava la primera marxa i el Congrés Nacional Africà, col·laborava en l'organització de la segona.
La marxa radical del matí, la convocada pel moviment social Indaba, va ser la més concorreguda. En total, unes 10.000 persones segons la policia feien el recorregut acompanyades intimidatòriament per milers de policies. Era la manifestació més gran després de la superació de l'apartheid. O almenys així ho van dir els organitzadors. Els participants demostraven el seu enuig amb samarretes que duien estampats lemes del tot explosius: 'Osama bin Laden ' Bombardeja Sandton', 'Globalise the Intifada' o 'Stop Thabo Mbeki's AIDS genocide'.
La segona convocatòria, la -diguem-ne- dels moderats, ha aplegat força menys gent. Estava avalada pel Fòrum Global de la Societat Civil, que té lloc de forma paral·lela al recinte Nasrec, i ha acabant tinguent un pes força important del Congrés Nacional Africà, el partit al govern, fet que, a l'última, potser li ha restat un pèl de credibilitat.
Les dues manifestacions s'han d'entendre com una mostra d'oposició més o menys rotunda als aires que, ara per ara, es respiren a la zona de Sandton: moltes paraules i pocs acords, però també es poden entendre en clau interna. El conflicte dels sense terra i les divergències sobre com afrontar la pandèmia de la sida és present en la política sudafricana, i s'ha traduït també en les manifestacions.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
