28/08/2002 - 00:00
El tercer dia de la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible va tenir l'aigua i la higiene 'dos conceptes que es relacionen- com una de les qüestions principals. Durant el dia, els delegats van discutir en ple la diagnosi del problema i van apuntar possibles solucions, al vespre es va inaugurar el recinte Waterdome, que durant els pròxims dies centralitzarà nous debats i activitats relacionades amb l'aigua. Nelson Mandela, l'expresident de Sudàfrica, va inaugurar el Waterdome assegurant que el de la falta d'aigua és un tema de màxima prioritat.
I no és estrany: ja són set els grans rius del món que no arriben al mar i 500 llacs xinesos s'han assecat per què els rius que els nodrien s'han assecat. Més que això, cal recordar que 2,4 bilions de persones no tenen accés apropiat a la higiene i que, segons les dades de l'ONU, són sis mil els nens que moren cada dia per problemes associats a la falta d'aigua. Però només són les estadístiques de l'ONU, les que fan fredat: el Banc Mundial estima en el seu últim informe que 12 milions de persones moren a l'any per falta de l'aigua o per la mala qualitat de l'aigua existent.
Què fer per solucionar aquesta situació? Ningú ho sap massa. El que està clar és el que es vol aconseguir - reduir a la meitat les persones que avui tenen dificultats a l'accés de l'aigua per a l'any 2015 com determina la Declaració del Mil·lenni de l'ONU ' però al moment de parlar de coses concretes, com ja és habitual, sorgeixen les diferències.
Els experts apunten que cal invertir en noves tecnologies de cost baix per fer més eficaços els projectes. Per arribar a les poblacions sense aigua, s'apunta que caldria invertir 9 bilions de dolars l'any i 2 bilions per temes d'higiene. També caldria que els governs prenguéssin consciència que cal reduir les tarifes de l'aigua per als més pobres i que cal implicar en els projectes les comunitats locals.
En les sessions que s'han dedicat a l'aigua, que van tenir lloc ahir al matí, els experts van remarcar que, malauradament, la situació ha empitjorat força des del 1992 a aquí. Va poder-ho comprovar dimarts, una representació de la delegació europea que va acostar-se a Alexandra, a pocs minuts de Sandton, un barri que s'erigeix com l'autèntica creu de la sumptuosa realitat del recinte que acull la WSSD. Un dels principals problemes que es viuen en aquest barri és, precisament, el de la falta d'aigua i de mala higiene de la seva població.
Una altra de les qüestions perilloses que hi ha damunt la taula és la creixent tendència a la privatització d'aquesta mena de recursos, una tendència, no cal dir-ho, que és perillosa sobretot per als més pobres i dèbils, com els nens. Així ho va assegurar, amb dades a la mà, el representant de la Save the Children Fund, John Hillary.
L'energia, un altre obstacle per a l'acord
Pel que fa a les qüestions relacionades amb l'energia, el debat de les quals ha tingut lloc aquesta tarda, han transcendit ben poques coses. De totes maneres, ningú no era gaire optimista. Per començar, els EUA són reticents a qualsevol política que impliqui la promoció d'energies renovables, i així ho han explicitat per activa i per passiva en els últims temps. La proposta del Brasil de posar-se com a objectiu arribar al 10% de l'energia primària consumida a partir de fonts renovables per a l'any 2010 no ha aconseguit prosperar. La Unió Europea, malgrat mirar-se la proposta amb interès, no ha sabut trobar els arguments o no ha tingut la suficient habilitat com per fer-la arribar a bon port. El protocol de Kyoto, que actualment viu una mena de son dels justos per la negativa dels EUA, entre d'altres, a signar-lo, hauria de sortir citat en el pla d'acció que sorgeixi de la WSSD. Però ni tant sols això està clar.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Els links de la WSSD
