30/08/2002 - 00:00
Els països pobres seran els primers perjudicats pel canvi climàtic. L'augment de les temperatures farà perdre capacitat de producció a alguns dels països més pobres del món 'els de l'Àfrica subsahariana, especialment- mentre que el Nord sortirà guanyant. Grans zones de Rússia, Canadà i la Xina, avui quasi estèrils, seran una bona terra per a cultivar-hi, mentre que algunes zones de l'Àfrica poden perdre fins al 75% de la seva capacitat agrícola. Aquestes són les conclusions aportades avui a la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible (WSSD), per l'International Institute for Applied Systems Analysis, que ha presentat l'informe Canvi climàtic i agricultura vulnerable.
Aquest informe es basa en un sistema especialment complex que analitza les principals estadístiques mundials i fa prediccions basades en tres escenaris, segons el del creixement de la població i de l'economia.
Per una altra banda, Rajendra Pachauri, president de la Comissió Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) ha assegurat avui que hi ha proves irrefutables de l'escalfament del planeta i cada cop relacionen amb més seguretat aquest fenòmen amb el canvi climàtic, que porta de bracet l'extensió de fenòmens meterològics extrems. Tot i amb això, ha reconegut que encara és aviat per donar una resposta sense fisures des del punt de vista científic, 'tot i que cada cop n'hi ha més evidències'. Unes evidències que sembla que no són prou explícites per alguns països. El protocol de Kyoto, signat després de la Cimera de la Terra a Rio, per treballar contra l'escalfament és encara avui paper mullat. Un país amb tant de pes com els EUA continua sense voler ratificar-lo. Els intents per incloure alguna referència a Kyoto en els documents finals de la cimera sembla que tampoc van per bon camí. Les importants inundacions al centre d'Europa han recordat a molts que aquest tema no és de broma, però malgrat això, l'escalfament de la terra no és, ni de bon tros, un protagonista clau a la cimera.
L'any passat, l'IPCC va aportar un extens estudi on argumentava que la temperatura de la terra augmentaria entre 1,4 i 5,8 graus el 2100, fet que implica que el mar pujarà uns 88 centímetres, tota una amenaça, que òbviament ningú hauria de menystenir, però que afecta especialment les petites illes i els territoris situats arran de mar. L'escalfament de la terra forma part d'una complexa interacció de fenòmens relacionats amb el mar, l'atmosfera i la terra. Les emissions de C02 impedeixen el pas de el calor del sol, altre cop camí cap a l'espai.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Aquest informe es basa en un sistema especialment complex que analitza les principals estadístiques mundials i fa prediccions basades en tres escenaris, segons el del creixement de la població i de l'economia.
Per una altra banda, Rajendra Pachauri, president de la Comissió Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) ha assegurat avui que hi ha proves irrefutables de l'escalfament del planeta i cada cop relacionen amb més seguretat aquest fenòmen amb el canvi climàtic, que porta de bracet l'extensió de fenòmens meterològics extrems. Tot i amb això, ha reconegut que encara és aviat per donar una resposta sense fisures des del punt de vista científic, 'tot i que cada cop n'hi ha més evidències'. Unes evidències que sembla que no són prou explícites per alguns països. El protocol de Kyoto, signat després de la Cimera de la Terra a Rio, per treballar contra l'escalfament és encara avui paper mullat. Un país amb tant de pes com els EUA continua sense voler ratificar-lo. Els intents per incloure alguna referència a Kyoto en els documents finals de la cimera sembla que tampoc van per bon camí. Les importants inundacions al centre d'Europa han recordat a molts que aquest tema no és de broma, però malgrat això, l'escalfament de la terra no és, ni de bon tros, un protagonista clau a la cimera.
L'any passat, l'IPCC va aportar un extens estudi on argumentava que la temperatura de la terra augmentaria entre 1,4 i 5,8 graus el 2100, fet que implica que el mar pujarà uns 88 centímetres, tota una amenaça, que òbviament ningú hauria de menystenir, però que afecta especialment les petites illes i els territoris situats arran de mar. L'escalfament de la terra forma part d'una complexa interacció de fenòmens relacionats amb el mar, l'atmosfera i la terra. Les emissions de C02 impedeixen el pas de el calor del sol, altre cop camí cap a l'espai.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
