09/04/2002 - 00:00
Avui és l'últim dia de la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible (WSSD), una trobada internacional que ha despertat moltes expectatives, però que ha acabat generant més desengany que il·lusió. En el plenari d'avui, en el qual intervindrà Colin Powell, en substitució del gran absent de la cimera, Georges W. Bush, s'aprovaran dos documents: el pla d'acció 'amb ben pocs compromisos i amb un acord final sobre la salut de la dona que inclou una referència als drets humans- i una declaració política 'inusualment llarga-, llegida pel president de Sudàfrica, Thabo Mbeki. El gran triomfador de la cimera han estat els acords de col·laboració (partnership) entre els estats, el sector privat i les organitzacions no governamentals. Què s'aprovarà avui?
La declaració política:
La declaració política que avui llegirà el president de Sudàfrica Thabo Mbeki davant el plenari [en aquesta plana podeu consultar el programa del dia] l'han poguda consultar aquestes últimes hores els representants dels països que han participat en la cimera. Es tracta, òbviament, d'un text més simbòlic que decisiu i, no podia ser d'una altra manera, ple de bones intencions. Dilluns, el primer ministre belga convidava Mbeki a endurir la declaració, 'ja que el pla d'acció ha perdut tant de pes', però finalment no hi ha hagut canvis significatius d'última hora. Segons ha subrallat el secretari general de la WSSD, Nitin Desai, en la declaració es fa balanç i es situen com a resultats positius de la cimera el fet d'haver situat el desenvolupament sostenible en l'agenda dels governants i, per una altra banda, la urgència de protegir el planeta, de la qual ja ningú es pot escapar. L'esborrany de declaració política la podeu llegir aquí.
El pla d'acció:
Els principals compromisos inclosos en el pla d'acció que s'aprovarà avui, i que ha portat un any de feina i que s'ha negociat a Nova York, Bali i Johannesburg, són més aviat precaris, però, per bé o per mal, defineixen l'agenda ambiental per als pròxims deu anys. La principal aportació del pla d'acció és el compromís per reduir a la meitat la població que no té accés ni a l'aigua ni a la sanitat pel 2015, però en canvi, i tot i que se n'ha parlat molt, no ni ha pogut definir uns objectius concrets per promoure les fonts d'energia renovables, ni tampoc la progressiva desaparició de les subvencions agrícoles dels països més rics.
Els estats han inclòs el desenvolupament sostenible en el seu vocabulari polític habitual, i el pla d'acció aprovat en la WSSD n'és, potser, la millor prova. Ara bé, la concreció pràctica de tots aquests temes ja és una altra cosa. No hi ha cap instància que obligui els estats a complir -el poc- que s'han compromès a fer a Johannesburg. Kyoto i fins i tot Rio de Janeiro demostren que el que compta és el que ve després de la cimera, no pas la cimera en sí.
Moltes decepcions, retrets i un outsider massa gran com per ser ignorat 'els EUA- han portat a això:
-Energia. Un increment substancial de fonts d'energia renovables per a augmentar la seva contribució al total de producció energètica mundial reconeixent el paper de les metes nacionals i regionals voluntàries. No es defineixen ni calendaris ni objectius concrets. La UE ha hagut d'empassar-se la seva proposta de tenir el 15% de la producció energètica provinent de fonts renovables pel 2015. Al final ha defensat una acció pròpia, a la qual ha convidat la resta de països, per arribar a aquests objectius.
-Productes químics. Impulsar un marc de treball per a minimitzar pel 2020 el greu impacte dels productes químics tòxics en la salut o el medi ambient. Pel que fa a aquest factor, relacionat amb la producció de les grans empreses, no s'ha aconseguit impulsar una política d'auditories ambientals per evitar grans catàstrofes com, per exemple, la de Bophal el 1994.
-Recursos naturals. Cal invertir l'actual tendència de la degradació dels recursos naturals amb objectius a escala nacional i regional. En aquest sentit, val la pena destacar el compromís per a recuperar el 2015 les reserves pesqueres minvades. S'ha arribat també a un compromís per a crear una xarxa d'àrees marines protegides el 2012.
-Biodiversitat. Pel que fa a la biodiversitat, es marca l'objectiu de reduir significativament la taxa actual de pèrdua de diversitat biològica per a l'any 2010.
-Aigua i sanejament. S'acorda reduir per a 2015 a la meitat els 1.100 milions de persones en el món que no poden accedir a l'aigua potable i als 2.400 milions que no tenen infrastructures sanitàries.
-Canvi climàtic. Els països que han ratificat el Protocol de Kyoto fan una crida a qui encara no ho han fet perquè donin el pas. El del canvi climàtic ha estat un tema força polèmic, però per sort ha portat a un canvi d'actitud de Canadà i Rússia, que permetrà desbloquejar el tractat.
-Comerç i globalització. Reafirmació dels acords de Doha i Monterrey, però el medi ambient no queda supeditat als acords del la Organizació Mundial de Comerç, que era una de les pors que tenien moltes organitzacions no governamentals.
-Salut. Diferents iniciatives per a millorar l'accés als serveis sanitaris i reduir la mortaldat per les malalties més devastadores. La sida ha estat present a la cimera però no amb la intensitat que la gravetat d'aquesta pandèmia requeriria. Així ho han denunciat almenys els responsables de l'ONU del programa de la sida. Ahir a les nou del vespre encara es negociava el punt referent a la salut de la dona i els drets humans. Canadà liderava el grup de països que creuen que el redactat inclòs en l'esborrany no era prou excloent pel que fa a pràctiques com l'ablació de clítoris. Finalment, però, s'acordava incloure un paràgraf en el qual es parlava de drets humans. Una notícia presentada amb urgència que desbloquejava definitivament l'acord."
-Producció i consum. S'ha de considerar el cicle complet del producte i cal que el consumidor en tingui tota la informació. Marc de treball per aplicar els pròxims deu anys amb l'objectiu de donar suport a iniciatives i programes nacionals i regionals que permetin canviar els hàbits de producció i consum cap a la sostenibilitat.
-Drets laborals. S'han de complir els convenis de l'Organització Internacional del Treball.
-Govern. Sense la democràcia i les llibertats, no hi ha desenvolupament sostenible.
Les iniciatives de col·laboració:
Els nord-americans han estat els grans defensors de les iniciatives de col·laboració (partnerships) hi ha predicat amb l'exemple anunciant diverses accions concretes, 'lluny de la burocràcia i les declaracions polítiques', d'ajut als països en desenvolupament. Europa, amb una posició més crítica, no ha volgut renunciar a establir prioritats governamentals i objectius d'acció concrets' però també ha presentat diverses iniciatives de parteneriat. Una de les més espectaculars ha estat l'anunciada ahir per Chirac i Blair, amb una inversió incicial de 200 milions d'euros. També cal destacar la declaració conjunta que van fer les multinacionals i Greenpeace sobre el canvi climàtic.
En total han estat 220 iniciatives, que de moment han generat 235 milions de dòlars en ajuts.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
La declaració política que avui llegirà el president de Sudàfrica Thabo Mbeki davant el plenari [en aquesta plana podeu consultar el programa del dia] l'han poguda consultar aquestes últimes hores els representants dels països que han participat en la cimera. Es tracta, òbviament, d'un text més simbòlic que decisiu i, no podia ser d'una altra manera, ple de bones intencions. Dilluns, el primer ministre belga convidava Mbeki a endurir la declaració, 'ja que el pla d'acció ha perdut tant de pes', però finalment no hi ha hagut canvis significatius d'última hora. Segons ha subrallat el secretari general de la WSSD, Nitin Desai, en la declaració es fa balanç i es situen com a resultats positius de la cimera el fet d'haver situat el desenvolupament sostenible en l'agenda dels governants i, per una altra banda, la urgència de protegir el planeta, de la qual ja ningú es pot escapar. L'esborrany de declaració política la podeu llegir aquí.
El pla d'acció:
Els principals compromisos inclosos en el pla d'acció que s'aprovarà avui, i que ha portat un any de feina i que s'ha negociat a Nova York, Bali i Johannesburg, són més aviat precaris, però, per bé o per mal, defineixen l'agenda ambiental per als pròxims deu anys. La principal aportació del pla d'acció és el compromís per reduir a la meitat la població que no té accés ni a l'aigua ni a la sanitat pel 2015, però en canvi, i tot i que se n'ha parlat molt, no ni ha pogut definir uns objectius concrets per promoure les fonts d'energia renovables, ni tampoc la progressiva desaparició de les subvencions agrícoles dels països més rics.
Els estats han inclòs el desenvolupament sostenible en el seu vocabulari polític habitual, i el pla d'acció aprovat en la WSSD n'és, potser, la millor prova. Ara bé, la concreció pràctica de tots aquests temes ja és una altra cosa. No hi ha cap instància que obligui els estats a complir -el poc- que s'han compromès a fer a Johannesburg. Kyoto i fins i tot Rio de Janeiro demostren que el que compta és el que ve després de la cimera, no pas la cimera en sí.
Moltes decepcions, retrets i un outsider massa gran com per ser ignorat 'els EUA- han portat a això:
-Energia. Un increment substancial de fonts d'energia renovables per a augmentar la seva contribució al total de producció energètica mundial reconeixent el paper de les metes nacionals i regionals voluntàries. No es defineixen ni calendaris ni objectius concrets. La UE ha hagut d'empassar-se la seva proposta de tenir el 15% de la producció energètica provinent de fonts renovables pel 2015. Al final ha defensat una acció pròpia, a la qual ha convidat la resta de països, per arribar a aquests objectius.
-Productes químics. Impulsar un marc de treball per a minimitzar pel 2020 el greu impacte dels productes químics tòxics en la salut o el medi ambient. Pel que fa a aquest factor, relacionat amb la producció de les grans empreses, no s'ha aconseguit impulsar una política d'auditories ambientals per evitar grans catàstrofes com, per exemple, la de Bophal el 1994.
-Recursos naturals. Cal invertir l'actual tendència de la degradació dels recursos naturals amb objectius a escala nacional i regional. En aquest sentit, val la pena destacar el compromís per a recuperar el 2015 les reserves pesqueres minvades. S'ha arribat també a un compromís per a crear una xarxa d'àrees marines protegides el 2012.
-Biodiversitat. Pel que fa a la biodiversitat, es marca l'objectiu de reduir significativament la taxa actual de pèrdua de diversitat biològica per a l'any 2010.
-Aigua i sanejament. S'acorda reduir per a 2015 a la meitat els 1.100 milions de persones en el món que no poden accedir a l'aigua potable i als 2.400 milions que no tenen infrastructures sanitàries.
-Canvi climàtic. Els països que han ratificat el Protocol de Kyoto fan una crida a qui encara no ho han fet perquè donin el pas. El del canvi climàtic ha estat un tema força polèmic, però per sort ha portat a un canvi d'actitud de Canadà i Rússia, que permetrà desbloquejar el tractat.
-Comerç i globalització. Reafirmació dels acords de Doha i Monterrey, però el medi ambient no queda supeditat als acords del la Organizació Mundial de Comerç, que era una de les pors que tenien moltes organitzacions no governamentals.
-Salut. Diferents iniciatives per a millorar l'accés als serveis sanitaris i reduir la mortaldat per les malalties més devastadores. La sida ha estat present a la cimera però no amb la intensitat que la gravetat d'aquesta pandèmia requeriria. Així ho han denunciat almenys els responsables de l'ONU del programa de la sida. Ahir a les nou del vespre encara es negociava el punt referent a la salut de la dona i els drets humans. Canadà liderava el grup de països que creuen que el redactat inclòs en l'esborrany no era prou excloent pel que fa a pràctiques com l'ablació de clítoris. Finalment, però, s'acordava incloure un paràgraf en el qual es parlava de drets humans. Una notícia presentada amb urgència que desbloquejava definitivament l'acord."
-Producció i consum. S'ha de considerar el cicle complet del producte i cal que el consumidor en tingui tota la informació. Marc de treball per aplicar els pròxims deu anys amb l'objectiu de donar suport a iniciatives i programes nacionals i regionals que permetin canviar els hàbits de producció i consum cap a la sostenibilitat.
-Drets laborals. S'han de complir els convenis de l'Organització Internacional del Treball.
-Govern. Sense la democràcia i les llibertats, no hi ha desenvolupament sostenible.
Les iniciatives de col·laboració:
Els nord-americans han estat els grans defensors de les iniciatives de col·laboració (partnerships) hi ha predicat amb l'exemple anunciant diverses accions concretes, 'lluny de la burocràcia i les declaracions polítiques', d'ajut als països en desenvolupament. Europa, amb una posició més crítica, no ha volgut renunciar a establir prioritats governamentals i objectius d'acció concrets' però també ha presentat diverses iniciatives de parteneriat. Una de les més espectaculars ha estat l'anunciada ahir per Chirac i Blair, amb una inversió incicial de 200 milions d'euros. També cal destacar la declaració conjunta que van fer les multinacionals i Greenpeace sobre el canvi climàtic.
En total han estat 220 iniciatives, que de moment han generat 235 milions de dòlars en ajuts.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
