Vuit entitats cíviques promouen un manifest per un Dia sense Cotxes més ambiciós

Vuit entitats cíviques, PTP, BACC, CCOO, UGT, Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, Catalunya Camina, P(A)T i OCUC han presentat el manifest "Cotxes i salut, cotxes o canvi climàtic en el que es demana a la ciutadania que el divendres 22, Dia sense Cotxes, deixi el cotxe o la moto a casa i es desplaci de forma sostenible. El dia 22 comença la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i s'organitzen moltes activitats, algunes de reivindicatives, d'altres de difusió de conceptes, però totes elles amb un evident fons didàctic. Aquest any la convocatòria europea de la Setmana gira al voltant del problema del canvi climàtic, mostrant d'aquesta manera la important relació entre una mala mobilitat i un increment del canvi climàtic. A continuació, el manifest:

El divendres, 22 de setembre, se celebra a tot el món el Dia sense Cotxes. Milers de ciutats el celebren de diverses maneres. Aquí a Catalunya són un centenar els ajuntaments que hi participen, directament o a través de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Aquesta diada internacional ens recorda la necessitat de reduir l'ús dels vehicles motoritzats privats a les ciutats. Les ciutats on dominen el cotxe i la moto tenen una mobilitat cara, generadora d'accidents, que malbarata una energia generada a través d'un petroli cada cop més car, que perjudica la cohesió social i que no resol els problemes de congestió, malgrat l'extraordinària inversió en carreteres els últims 20 anys. Aquest esquema de mobilitat genera, a més, una contaminació local desproporcionada que contribueix acceleradament a l'increment de l'efecte hivernacle. El model de mobilitat que tenim és dolent i quan abans el canviem, millor. Barcelona i la seva àrea metropolitana estan patint uns nivells de contaminació que doblen els màxims permesos per la Unió Europea. Estem fora de normes i d'això se'n ressenteix molt la salut dels ciutadans. Els nostres nivells atmosfèrics en òxids de nitrogen i partícules en suspensió estan molt per sobre dels màxims que permet la Unió Europea, i en un recent estudi de la Generalitat es demostra que aquests contaminants es deuen en un 98% al trànsit. Per aquesta contaminació, cada any moren aproximadament de forma prematura unes dos mil persones a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les emissions de cotxes i motos en són els responsables. D'altra banda, el canvi climàtic provocat per l'acció de l'home és ja més que una evidència; és una realitat que patim en el dia a dia. Al nostre país el principal focus emissor de gasos d'efectes hivernacle es localitza en els cotxes i els camions. L'audiovisual realitzat per PTP que es presentarà aquest setembre a Barcelona ho explica amb profusió de dades i detalls. Per tot això, demanem a tots els ciutadans i ciutadanes que participin activament en aquest Dia sense Cotxes que se celebra el divendres, 22 de setembre, com a senyal clar del seu compromís amb la reducció del trànsit a les nostres ciutats, reducció que no solament és necessària, sinó que també és possible. Per exemple, en el cas de Barcelona s'ha calculat que una reducció del 25% del trànsit intern podria ser absorbida perfectament per TMB , FGC i Renfe. Si, a més, s'aconsegueix un transvasament important cap a la bicicleta i el desplaçament a peu, el transport públic funcionaria sense gaires aglomeracions. Demanem als operadors de transport públic que, per evidenciar el seu compromís amb la mobilitat sostenible, el dia 22 reforcin al màxim els serveis de transport públic. La reducció de trànsit, més altres mesures, principalment la instal·lació de filtres de partícules en els tubs d'escapament dels vehicles industrials (camions, furgonetes, autobusos i taxis), serien suficient per provocar una molt important reducció en els nivells contaminants. Salvaríem moltes vides i alhora seria també la mesura més important que les nostres ciutats podrien fer per frenar el canvi climàtic. Cal que les autoritats públiques reconeguin que encara existeixen àrees del territori català a les que s'hi ha d'anar per raons de feina i a les que és molt difícil arribar-hi en transport públic o amb bicicleta. Demanem que l'acció pública prioritzi l'increment de l'oferta de transport públic en aquestes zones desassistides de servei. Cal garantir el dret a una mobilitat sostenible, segura, econòmica i no excloent per a tots els ciutadans i ciutadanes. Igualment, cal que les autoritats es fiquin al cap que avui la prioritat de l'acció pública passa per preservar la salut de la ciutadania i per la lluita contra el canvi climàtic, que té en la utilització dels vehicles privats a motor el seu principal enemic.