[VISIONS DE MOBILITAT] 'El que cal és fer pagar la irracionalitat'

Faci una radiografia de la situació actual de la mobilitat... Segons qui s'ho mira, la situació és dramàtica, desesperançada, sense futur. Si el que es vol son infrastructures, en els darrers anys hem vist com no es dóna abast per resoldre el tema: manca espai on posar-les... manca temps per a fer-les... manquen mitjans i recursos...; contínuament s'està fent obra a tot arreu, i sempre s'està fent curt i s'està fent tard. Cal un canvi radical de mentalitat i de procediment: tenim dret a una mobilitat total, però no a qualsevol preu, ni sota qualsevol subvenció. Quan les coses les paguem segons el que valen, sabem el que ens costen. Aleshores sabem administrar millor els recursos propis i, com a conseqüència, de tot en necessitem menys. Què s'ha de fer per aconseguir una circulació més sostenible? Aconseguir que la circulació sigui raonable, que respongui a raons autèntiques. Tot i així, crec que abans hem d'afrontar i estructurar la mobilitat. Després podrem dedicar-nos a la circulació. Quins països i quins models concrets haurien de ser la referència? És difícil de dir. Tots una mica, però cap d'ells s'ha d'anar a copiar de forma concreta. Una cosa és clara: no cal mirar sempre als països més avançats. Hi ha ciutats que no són del primer món, que ens estan ensenyant a fer servir la coherència i el sentit comú (ex: Curitiba, i altres). S'hauria de regular l'ús del vehicle privat? Per a una subsistència merescuda, el vehicle privat només té una possibilitat: l'auto-regulació. Això equival a dir que només s'ha d'usar el cotxe quan dita acció resulti eficient, la qual cosa no passa gairebé mai. L'ús que en fem del cotxe respon bàsicament a raons de confortabilitat i es passa d'atendre a raons d'eficiència: aquesta ha estat la causa de l'actual desprestigi del cotxe. El que possiblement és el millor invent del s.XX, patirà una deshonrosa decadència si des d'ara mateix no es produeix una urgent correcció en l'actual tendència. Crec que en poc temps gran part dels costos d'utilització seran internalitzats; aleshores el seu ús quedarà fora de l'abast del 80 % de les economies privades del món occidental. Creu que la solució és pagar per aparcar i per circular com passa a algunes grans ciutats? Pagar per circular?... Pagar per aparcar?... Prou: però voldria ser més generalista. El que cal és pagar per fer-ne ús, i no per tenir el dret, que és el que hem fet fins ara. Pagar més quan més ús se'n fa. El que cal és pagar per triar el cotxe quan hi ha alternatives més eficients, menys agressives per al medi. I encara pagar més, molt més, quant més lesiu és l'ús que se'n fa, com emprar el 4x4 per circular per ciutat. El que cal és fer pagar la irracionalitat. Què li sembla el Dia sense cotxes? D'un interès testimonial considerable, i d'un interès pràctic més que dubtós. Que un dia, artificialment, baixin les estadístiques en l'ús del cotxe és purament anecdòtic. En canvi, pot convertir-se en la millor oportunitat per donar a conèixer, tant el que s'ha fet el darrer any com el que es pensa fer durant el següent per millorar una situació lamentable. Ha de ser l'ocasió per motivar una reflexió contundent sobre una qüestió transcendental. I aprofitar per dir sense embuts que la situació 'seguirà sent dramàtica', perquè son masses les persones insolidàries i masses les administracions poc o gens compromeses. De quines maneres s'hauria de potenciar el transport públic? Sobre el paper, gairebé tothom que té cotxe està ben disposat a anar en transport públic, però ben pocs ho fan, perquè anar en cotxe és molt més confortable. Aquest és el problema real. En una resposta simplificada a la seva pregunta, proposo dues mesures complementàries: - que el transport públic sigui molt més confortable, millorant la qualitat del material mòbil, també l'abast territorial, igual que la cobertura temporal, d'horaris i freqüències, amb una intermodalitat de primera categoria, bona informació en temps real, etc. - en tant que el cotxe sigui menys confortable: bàsicament, que resulti alt el cost de moure el vehicle, i altíssim el d'aparcar al lloc de destí si s'hi arriba en transport públic. Això és exactament el que passa de forma natural a les grans ciutats (Barcelona, per ex.), i no pot passar en àrees de baixa densitat i ciutats petites, si no es provoca artificialment. Aleshores el que cal és estructurar magistralment les intermodalitats i els sistemes d'aportació entre mitjans mixtes (park & ride, bus-llençadora, aparcament de bicis a l'estació, etc.). En definitiva: el transport públic ha de a trobar el seu autèntic diferencial qualitatiu. Què li sembla que el bitllet integrat s'estengui a tot Catalunya el 2012? Considero fonamental la tarifa plana, introduïda de forma simultània amb el punt anterior. Si som capaços d'arribar-hi (i tampoc no és tan difícil ni tan costós com sembla) el 2012 ens haurem salvat de la meitat del problema que, de moment, ens està provocant l'asfixia. Quina és l'altra meitat? Un problema igual de greu que és el de la logística, el transport de mercaderies, l'abastament a la ciutat i les grans àrees industrials i comercials, l'evacuació de deixalles, etc. Potser que no hi entrem ara: aquest és tot un altre tema, de complexitat considerable i encara no prou ben assumit, per al que cal que dediquem similars esforços que per al transport públic col'lectiu. S'hauria d'obligar per llei, també als municipis de menys de 50.000 habitants, a disposar de transport públic? Al progrés i a la qualitat no s'hi accedeix mai per llei; s'hi arriba per convenciment. El que cal és aconseguir sistemes de mobilitat que s'adaptin a les necessitats del territori i de la seva gent. En cada lloc una solució serà millor que una altra i és aquella la que caldrà utilitzar. No vulguem generalitzar, i menys encara per llei. Podrà la bicicleta arribar algun dia a ser tant popular com el cotxe? Donem temps al temps. La bici és el sistema de transport més cost-eficient que hi ha, i el de menor consum energètic, més baixa contaminació i inferior ocupació del territori. A més, la bicicleta redueix el camp de l'exclusió social per accedir als espais funcionals bàsics del territori (anar a la feina, a estudiar, esplaiar-se, etc.). Per a efectuar el desplaçament quotidià dins la ciutat, la bicicleta és el mode més intel·ligent. I a la nostra societat hi ha molts individus d'intel·ligents... Donem temps al temps; la bicicleta acabarà sent del tot popular. Què és el que més necessita la nostra xarxa ferroviària? Que sigui eficaç i eficient, que el seu ús sigui confortable, que arribem a ni adonar-nos-en de que funciona bé. Cal aconseguir que a l'usuari li resulti tan positiu anar en tren com anar en cotxe. Serà aleshores quan la majoria anirà en tren; abans no. Per a què això sigui així, calen moltes coses (podríem escriure un article sencer). I ens passa just al contrari: quan més falta ens fa una xarxa ferroviària competitiva i un servei potent, les 'bruixes' ens estan desballestant el dispositiu ferroviari més important de tots: 'rodalies'. Quin serà el mitjà de transport del futur? No n'hi haurà un: hi seran tots els que tenim ara, i molts d'altres encara desconeguts. Tots seran prou bons, i cap d'ells serà perfecte. El millor serà el més adaptat al medi, a les necessitats i a les circumstàncies. Com ara, en cada cas en serà un de diferent i d'entre tots, sens dubte, el millor serà el que doni un servei més 'públic i col·lectiu'. La pregunta sembla que demanava resposta de ciencia-ficció. Doncs no, ben al contrari. Quan no hi hagi un condicionant específic que obligui, en una anàlisi global perfecta, el millor i més universal de tots els sistemes de desplaçament seguirà sent el de sempre: anar a peu, tot adaptant-se a qualsevol dels entorns o dels mitjans. Anar en bicicleta, també. Només cal fer ben fet un llistat de tots els 'pros i contres' per veure com no hi ha discussió sobre el tema.