[VISIONS DE MOBILITAT] Carles Bericat: 'Suïssa és un bon referent en tots els aspectes'

Faci una radiografia de la situació actual de la mobilitat... - Avui en dia es caracteritza per tenir el polígons industrials als afores de les ciutats i una alta mobilitat entre municipis. Això implica un ús desmesurat i en augment de les formes de transport poc sostenibles: el vehicles de carretera motoritzats (cotxe i camió) i l'avió. La dispersió de la població i de les activitats, i l'augment de les distàncies a recórrer està col·laborant negativament en aquest procés. És una situació bastant generalitzada en el nostre entorn i per tant no s'observen diferències significatives entre poblacions com Sabadell i d'altres ciutats mitjanes. Que s'ha de fer per aconseguir una circulació més sostenible? - Cal potenciar els mitjans alternatius com la marxa a peu, la bicicleta i els transports col·lectius. És important que des de l'administració es faciliti el transport públic cap als polígons industrials i centres de treball, previ un estudi de les necessitats tal i com s'ha fet a Sabadell. Pel que fa al transport de mercaderies cal descongestionar les carreteres amb la utilització del ferrocarril i la navegació, especialment en grans càrregues i distàncies. També és necessari un ús més racional del vehicle privat, utilitzant-lo només quan sigui precís. Hauríem de buscar un estil de conducció més calmat, eficient i segur i intentant compartir-lo amb d'altres persones. A Sabadell tenim el projecte Compartir Cotxe, que va en aquesta línia. A través de la web municipal es posen en contacte persones amb mateixos itineraris que vulguin compartir automòbil. Quins països i quins models concrets haurien de ser la referència? - Suïssa és un bon referent en tots els aspectes: coordinació i desenvolupament dels modes alternatius, disminució del trànsit de camions per carretera en benefici del ferrocarril.... També ho són d'altres països centreuropeus, com Holanda, amb importants xarxes de transport públic i un gran desenvolupament del transport en bicicleta. Tampoc no podem oblidar que diverses ciutats, a nivell individual i en entorns poc propicis, han aconseguit ser referents de bones pràctiques en matèria de mobilitat. Destacaria algunes ciutats sud-americanes com és el cas de Curitiba, al Brasil. S'hauria de regular l'ús del vehicle privat? Creu que la solució és pagar per aparcar i per circular com passa a algunes grans ciutats? - Aquest és un debat que ens hem de plantejar tots: hem de posar límits a l'ús del vehicle privat? Les solucions tècniques venen després, valorant la seva eficàcia i conseqüències. Les limitacions segons les matrícules dels vehicles, en general, no han donat bons resultats. En canvi, les taxes per circular o per aparcar sembla que funcionen millor per aconseguir aquest objectiu. No obstant són mesures força impopulars, i per tant requereixen d'un consens social. Què li sembla el Dia sense cotxes? - El que inicialment era una iniciativa innovadora s'ha convertit en una jornada ja tradicional. Seria bo potenciar un enfocament més a llarg termini, i promoure en sentit positiu una mobilitat més sostenible i segura: la data es pot mantenir com a referent per a la reflexió col'lectiva. De quines maneres s'hauria de potenciar el transport públic? - Amb la millora de la qualitat, la freqüència, el temps total de viatge, la cobertura horària i geogràfica, facilitant els transbordaments i sense penalitzar-los tarifàriament. En conjunt cal oferir tota una gamma de mitjans disponibles adaptats a cada circumstància: alta, mitja i baixa capacitat, inserció en la zona a cobrir... Cada sistema de transport té unes característiques que el fan més adequat per unes determinats circumstàncies, i el que cal és escollir el que millor s'hi adapti. Fins i tot una mateixa línia pot canviar de sistema de transport en el temps. Per exemple, un itinerari d'autobús que vagi guanyant molts viatgers, en un moment donat pot ser més eficient convertir-lo en tramvia, conservant el recorregut, i aquest també podria evolucionar cap a un metro, fent subterranis progressivament determinats trams de línia. Què li sembla que el bitllet integrat s'estengui a tot Catalunya el 2012? - És una mesura coherent, conseqüència lògica de l'èxit de la integració tarifària a la Regió Metropolitana de Barcelona. El preu del viatge ha de dependre de la zona d'origen i de destí, no dels mitjans de transport a utilitzar. Per altra banda facilitarà l'accés als títols de transport i a la informació sobre el conjunt de la xarxa. S'hauria d'obligar per llei també als municipis de menys de 50.000 habitants a disposar de transport públic? - No es tractaria tant d'obligar sinó de facilitar que tots els municipis puguin disposar de transport públic amb les mesures legals i de finançament que calgui, mancomunant serveis o creant autoritats de transport zonal. Cal fer servir tots els mitjans disponibles com per exemple els autobusos interurbans, els transports escolars i d'empresa, els taxis... Podrà la bicicleta arribar algun dia a ser tant popular com el cotxe? - Esperem que sí, moltes ciutats ho han aconseguit. En tot cas, no es tracta d'establir comparacions. El que cal és canviar clarament les tendències d'ús amb mesures de foment. El canvi de mitjà de transport s'ha de fer amb naturalitat, els conductors han de ser capaços d'agafar més sovint la bicicleta, i utilitzar el cotxe només quan sigui imprescindible. Que és el que més necessita la nostra xarxa ferroviària? - En els trams més congestionats, s'haurien de diferenciar els tipus de servei, amb vies especialitzades: llarga distància, mercaderies i rodalies. Per a les ciutats de l'entorn de Barcelona és imprescindible la línia orbital, que ajudi a trencar amb la radialitat de la xarxa. De fet, la Generalitat ja hi està treballant. A més, s'han de doblar alguns trams de via única. També s'han d'aconseguir uns temps de viatge raonablement competitius amb l'automòbil, amb trams de línies noves. És un exemple d'això l'accés a Barcelona des del Vallès Occidental: s'ha de diferenciar més els serveis: els exprés, o semidirectes, dels de proximitat amb més parades, sigui amb trams de vies diferenciades o amb vies d'apartat a les estacions. Per últim és molt interessant la proposta de serveis tramvia-tren, que puguin fer compatible el servei ferroviari amb un servei més urbà per l'interior de les poblacions. Quin serà el mitjà de transport del futur? - Serà aquell que sigui respectuós amb el medi ambient. De moment el que cal és potenciar els modes més sostenibles, en un entorn més segur. Es tracta de ser més racionals en l'ús dels mitjans disponibles, sense crear expectatives de sistemes revolucionaris que acabaran amb tots els problemes. El que també trobo perillós és intentar fer compatibles determinats sistemes de transport, especialment els motoritzats tipus patinet o similars, en espais destinats a vianants més vulnerables als accidents, sobre tot nens i persones grans. Més informació, aquí.