Font: CCMA
Només Barcelona, l'Hospitalet i Sant Cugat del Vallès limiten la circulació dels vehicles més contaminants, perquè van començar a fer-ho abans que existís la llei del canvi climàtic que obliga els municipis de més de 50.000 habitants a tenir ZBE.
Tots els municipis de més de 50.000 habitants han de tenir una zona de baixes emissions (ZBE) abans del 2023. És el que estableix la llei estatal del canvi climàtic, que es va aprovar el maig del 2021.
Tanmateix, cap municipi de Catalunya complirà aquesta obligació. Segons TV3, de les 23 ciutats que n'haurien de tenir, i només 3 arribaran al termini fixat per la llei: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, també al Barcelonès, i Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, perquè ja tenien ZBE abans que existís la llei. També Cornellà de Llobregat, parcialment.
Els deures, per tant, estan per fer, bàsicament. Els ajuntaments asseguren que han treballat molt els últims mesos, però que han tingut poc marge per implementar la mesura. "Un any i mig és un temps insuficient", es queixa Juan Carlos Jerez, primer tinent d'alcalde i regidor de Mobilitat de Mataró, al Maresme. Es refereix al temps que fa que la llei del canvi climàtic està en vigor.
El Ministeri de Transició Ecològica, però, ha assegurat a TV3 que, més enllà d'aquests 18 mesos, el projecte de consulta pública de la llei va ser el febrer del 2019, i que, des de llavors, els ajuntaments sabien que haurien d'establir ZBE als seus municipis.
El revés a la ZBE de Barcelona
Moltes ciutats també han assenyalat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que tombava la zona de baixes emissions de Barcelona (tot i que segueix vigent perquè l'Ajuntament hi va presentar recurs) per justificar que fins ara no hagin fet els deures. Feia temps que reclamaven al Ministeri un decret llei que establís els requisits mínims d'aquestes àrees i que donés seguretat jurídica als ajuntaments. Però aquest reial decret no es va aprovar i publicar al BOE fins aquest 27 de desembre. El govern espanyol nega, però, que això serveixi d'excusa perquè les ciutats no hagin posat en marxa les ZBE, perquè fa més d'un any que tenen una guia de directrius mínimes per dissenyar-les, recorda, elaborada pel Ministeri de Transició Ecològica en col·laboració amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Avenços desiguals
El desplegament de les ZBE, en tot cas, ha estat molt desigual: cap ciutat ha complert el termini, però unes han avançat més que d'altres. Badalona, al Barcelonès, ja ha fet la licitació de la compra de càmeres i al novembre el plenari municipal va aprovar inicialment l'ordenança que ha de regular la mesura. Ara està en període d'al·legacions i al gener es votarà definitivament al ple perquè pugui entrar en vigor. "Calculem que es podria tenir tot enllestit el primer trimestre de 2023 i començar a sancionar el 2024", explica la regidora de Mobilitat, Anna Maria Lara Carmona. Així i tot, destaca que l'objectiu no és sancionar i que durant el 2023 es treballarà amb la ciutadania per sensibilitzar sobre un problema que és "de salut pública".
A Mataró no volen fixar una data. Creuen que al llarg del 2023 estaran "preparats" per implementar la zona de baixes emissions, però no perquè funcioni a ple rendiment. Mataró no posa data, ara per ara, a l'establiment de la ZBE (ACN/Jordi Pujolar)
El regidor de Mobilitat defensa que els municipis de l'Arc Metropolità -una associació que formen localitats de la segona corona, com Sabadell o Manresa- no estan en les mateixes condicions que els de l'Àrea Metropolitana, perquè les seves alternatives de transport, diuen, "no són les mateixes". De fet, les ciutats de l'Arc Metropolità ja havien demanat una moratòria, que no se'ls ha concedit.
Fora de la zona de Barcelona, tampoc s'han fet els deures. Toni Postius, primer tinent d'alcalde i regidor de Mobilitat de Lleida, assegura que a partir de "l'1 de gener i el febrer, el març, l'abril, el maig i el juny, la vida continuarà exactament igual i es podran fer els desplaçaments amb els mateixos vehicles". La Paeria assegura que la ZBE s'anirà "desplegant a mig i llarg termini partint de la base que és una obligació legal". Calcula tenir-la enllestida a partir del 2024 en endavant. Un exemple de fins a quin punt s'han deixat de fer els deures és que fins i tot hi ha ciutats que han fet interpretacions lliures de la data en què estaven obligades a posar en marxa les ZBE. Tarragona, per exemple, considera que el termini marcat per la llei es refereix a tenir-la planificada dins dels Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), però no en funcionament. De tota manera, la llei és molt clara: a l'article 14 estableix que cal "establir zones de baixes emissions abans del 2023".
Decepció entre els experts
"Anem molt tard", lamenta Xavier Querol, que és investigador de l'Institut d'Avaluació Ambiental del CSIC. Aquest expert en contaminació atmosfèrica posa com a exemple que diverses ciutats alemanyes ja van establir àrees restringides al trànsit el 2008. I que el 2015, el govern de la Llombardia, al nord d'Itàlia, també va regular les ZBE per llei.
El trànsit rodat és el responsable del 70 % de les emissions de diòxid de nitrogen (NO2). Per això, Querol creu que cal actuar ja. I lamenta que els ajuntaments que no han complert la normativa no tinguin a la seva "agenda política" les zones de baixes emissions.
A ningú se li escapa, tampoc, que falten cinc mesos per a les eleccions municipals. Però això, diuen els experts, no hauria de ser excusa: "L'any 2019 es van produir 307.000 morts prematures a Europa a causa de la mala qualitat de l'aire. No és una qüestió de ser més o menys ecologista, és una qüestió de salut pública", es queixa l'investigador del CSIC.
Un incompliment, de moment, sense conseqüències
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de fet, acaba de condemnar Espanya per la contaminació de l'aire a Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat i a Madrid. D'aquesta manera, dona la raó a la Comissió Europea, que va demandar Espanya en considerar que entre els anys 2010 i 2018 va violar de manera "sistemàtica i continuada" els límits legals de qualitat de l'aire, i que no s'havien pres les mesures adequades per corregir aquesta situació, perquè les adoptades eren insuficients.
Paradoxalment, l'incompliment massiu per part dels ajuntaments en l'establiment de ZBE no comportarà cap sanció, perquè la llei estatal del canvi climàtic no ho contempla.
